Els pronoms HI i EN i un concurs amb premi!
Avui fem un repàs ràpid de 2 pronoms que s’utilitzen menys (perquè no tenen equivalència en castellà). Són el pronom HI i el pronom EN.
Utilitzem HI
Quan fem referència a un lloc (i no el volem repetir). Vas gaire al cine? Sí, hi vaig cada quinze dies, però només el dia de l’espectador. (Significa “vaig al cine”).
També l’utilitzem amb verbs que ens el demanen perquè tenen una preposició. Per exemple, acostumar-se a, pensar en, amoïnar-se per… T’has acostumat a treballar de nits? Sí, m’hi he acostumat molt ràpid!
En tots dos casos, després del verb la frase continua amb les preposicions: a, en, amb, per…
Utilitzem EN
Com en els casos anteriors, tant amb llocs com amb verbs que ens el demanen, però quan tenim la preposició de.
Per exemple: Tenim uns horaris ben incompatibles, quan tu vas a Girona, jo en torno! (Jo torno DE Girona).
O bé, amb verbs com adonar-se de, enamorar-se de, penedir-se de… T’has adonat que en Pere cada vegada està més prim? Ostres, doncs la veritat és que no me n’havia adonat.
I ara que ja hem repassat… preparats pel concurs? Molta sort, a veure si algú de vosaltres guanya una tauleta!
3 comentaris
Daniel
06 març 15
17:10 #
Els que no som de Barcelona i que des de sempre hem utilitzat els pronoms febles com cal, ens fa molta pena de veure com a Barcelona-ciutat es respecta tan poc aquest aspecte de la llengua, que és un dels més bonics i dferenciadors.
Però sabeu perquè passa això? Doncs perquè molts mestres no els saben utilitzar. És així de dur però és la realitat. La meva experiència en els últims 5 anys, abans de jubilar-me, en un institut com a professor em va permetre de confirmar-ho. Feia pena de veure alguns correus de ex-companys i companyes. Què hi farem.
Ah! Sabeu una altra cosa? Els catalans que sempre hem fet bon ús dels pronoms febles, no hem tingut cap problema en utilitzar-los quan parlem francès. Però els que no els utilitzen en català, ho tindran molt més difícil, com així els resulta als espanyols no catalans. Comprovat!.
lmontenegro
25 juny 14
12:59 #
Hola, Gemma,
Doncs premi!!! Això és la caiguda de la preposició davant de “QUE”. És a dir, quan tenim una preposició (la que sigui) i al darrere QUE, la preposició desapareix. Per exemple: “Des DE la seva arribada, estic content” PERÒ “Des que va arribar, estic molt content”.
Amb altres preposicions, per exemple, “S’entossudeix QUE no vol fer l’examen”, mentre que “ens entossudim en alguna cosa”.
Gemma Muntane
06 juny 14
11:16 #
adonar-se de
penedir-se de
… però el “de” no hi és aquí: T’has adonat que en Pere cada vegada està més prim?
deu ser allò de la caiguda de preposició, suposo,… però: en quins casos?