Entrades amb l'etiqueta ‘vocabulari’

  • La tardor… arribarà?

    Fa uns dies semblava que la tardor treia el cap però no s’atreveix a acabar de sortir; segurament sobrevindrà, és a dir, ens agafarà desprevinguts i vindrà d’improvís. Amb el canvi climàtic, cada canvi d’estació passa el mateix i ens podem aventurar a dir que vindrà de cop i volta, de cop, (tot) d’un cop, de sobte, tot d’una, (tot) d’un plegat. 

    Fixeu-vos quantes expressions per expressar aquest canvi sobtat; no direm de repent, que és una calc del castellà que cada cop se sent més però és incorrecte.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • El teu vocabulari a examen!

    Com que aquesta setmana comencem cursos, aprofitem perquè tu mateix/a et posis a prova! 🙂  Si busquem per Internet “paraules del català”, trobarem diferents entrades que hi estan relacionades com paraules més boniques, que no tenen traducció en castellà, més utilitzades, més llargues, curioses, més utilitzades, més difícils…  I parlant de la categoria més difícils, pot ser que siguin difícils d’escriure o bé que no en coneguem el significat perquè en tenim poques “pistes” en altres llengües.

    I precisament et proposem que avaluïs els teus coneixements de vocabulari que va elaborar el Grup de Recerca en Psicolingüística de la Universitat Rovira i Virgili. Ja veuràs com aprendràs i (re)descobriràs moltes paraules! Tingues en compte, però, que en aquest test hi ha paraules que comencen a estar en desús, o sigui que potser et són familiars però… hehe. Molta sort!

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Paraules per al Dia de la Llengua Materna

    Com cada any, al CNL celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, que és el 21 de febrer, a l’aula. Per això el bocí d’avui és un petit recull de paraules en català que ens agraden per diferents motius, ja sigui perquè cada vegada se senten menys o pel seu origen.

    Quan algú està empiocat perd la gana, la majoria de vegades, i sovint mastufeja el plat (paraula d’origen àrab que significa que “remena el menjar sense acabar-se’l”).  I no es tracta que la persona vingui amb romanços (excuses), però realment es fa tot molt feixuc perquè li falta l’energia, tant, que fins i tot camina xino-xano.  Però atenció, que si amb aquesta excusa fa gaire el badoc, encara li pisparan la cartera i tornarà a casa ben astorat. 

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Facebookera i instagramer?

    La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

    El món va molt ràpid, i més amb les noves tecnologies, i cada vegada ens hi hem d’adaptar més ràpid. I com que utilitzem les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube (i les que apareixeran) ja existeixen les noves paraules  facebooker | facebookera, instagramer | instagramera i youtuber | youtubera que se’n deriven, justament per  designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència.

    Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera).

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Sobre llibres per Sant Jordi

    S’acosta Sant Jordi! 🙂  i els volts de la diada de Sant Jordi és quan els llibres se’ns fan més presents. Però estàs al cas que fins i tot el vocabulari relacionat amb els llibres està canviant?

    Segurament has sentit parlar del  llibre electrònic o llibre digital (en anglès, e-book, no en català), però per a llegir-lo necessitarem un lector de llibres electrònics (en anglès, e-reader), potser en tens un i tot! Però… sabies que de vegades hi ha persones que fan recomanacions de llibres a Internet, específicament a Youtube, i que es diuen bibliotubers i bibliotuberes (en anglès, booktubers)? I en alguns casos, fins i tot podem trobar per la xarxa un bibliotràiler.

    Tota aquesta terminologia relacionada amb el món del llibre està disponible al Cercaterm.

    Bona diada de Sant Jordi i no compris llibres només per Sant Jordi, que els llibres (electrònics o no…) t’acompanyin tot l’any!

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Bon Nadal!

    S’acosten les festes de Nadal i per això recordem algunes interferències habituals referides a vocabulari nadalenc. I la primera és que de vegades qui parla dels Nadals en comptes del Nadal. Aquests Nadals anirem a la Cerdanya; però sí que el podem utilitzar en plural, com per exemple a Feia deu Nadals que no venien a dinar.

    Una altra interferència habitual és la traducció literal de Nochebuena per Nit Bona en comptes de dir-ne Nit de Nadal, o el calc de Nochevieja -Nit Vella– en comptes de Nit de Cap d’Any.

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Dia de l’Orgull LGTB

    Cada any, al voltant del 28 de juny, té lloc el Dia Internacional de l’Orgull LGBT,  conegut com a “dia de l’orgull gai“, amb l’objectiu de reivindicar la normalitat i la igualtat de les lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

    ‘Gai’ ve de l’occità (gai/jai), segurament del llatí gaudium, ‘goig’; i en francès gai significa content, alegre.

    Aprofito l’avinentesa especificar què signifiquen algunes paraules;  el terme homofòbia (aversió a l’homosexualitat) és un genèric que inclou la lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les dones homoxexuals, lesbianes’, i la gaifòbia (‘aversió als homes gais’), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.

    A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia(‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’).

    Si voleu saber-ne més, podeu consultar el diccionari en línia del Termcat: Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).

     

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Fotre

    En català el verb fotre és un sinònim de fer i té molts altres usos en expressions molt populars (a l’IEC surt com a popular, no com a vulgar), algunes una mica vulgars però d’altres no tant, com per exemple, fotre’s de lloros (caure), fotre el camp (marxar), no fotis! (per expressar sorpresa), s’ha fotut tres bistecs (menjar).

    De fet, el verb fotre o fotre’s té molts significats.

    “Fotre” pot significar:
    – Fer: No ha fotut res del que li han manat. Tant me fot tot. 
    – Pegar, aplicar brutalment un cop, una empenta, etc.: Li va fotre una puntada de peu.  
    – Llençar: Això ja ho pots fotre a mar (a les escombraries, al rec, a la bassa…).
    – Perjudicar: El que tu vols és fotre’m.
    – Prendre, robar: M’han fotut la ràdio del cotxe.

    En la forma pronominal, “fotre’s”, pot significar:
    – Riure’s: Que potser te’n fots? 
    – Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada: Si no t’agrada, et fots.
    – Iniciar una acció: No et fotis a plorar, ara! 
    – Un fet, ser indiferent a algú: Se me’n fot, d’aquest brètol.

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Anglicismes i empreses

    Us heu fixat que moltes vegades en el món de l’empresa o en el de les tecnologies utilitzem anglicismes però tenim paraules catalanes per designar aquests termes? Hi ha anglicismes  innecessaris, doncs.

    Per exemple, el tan utilitzat call center, en català és un centre d’atenció telefònica. Heu sentit algun cop start-up? Això seria, simplement, una empresa emergent. Més entenedor, oi?

    Ara us dic dos termes dels  quals pot ser que hàgiu parlar, però a veure si proposeu la solució vosaltres; com diríeu timing i merchandising en català? 🙂

    Podeu consultar l’enllaç del Termcat als 50 termes del món de l’empresa, on trobareu els termes en català, castellà i anglès, a més de la definició.

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Sobre vegetarianisme

    S’utilitza el terme vegetarià per parlar d’algú que s’alimenta de vegetals i fruites i exclou els aliments d’origen animal, però és un concepte poc precís, atès que cada vegada hi ha més variants en l’alimentació i es tendeix a posar-hi etiquetes.

    Segurament heu sentit els mots lactovegetarià ( que inclou llet i derivats en la dieta), ovovegetarià (que inclou ous)  i lactoovovegetarià (que els inclou tots dos).

    Els piscivegetarians mengen vegetals i peix. Hi ha força gent que segueix aquesta dieta però en termes d’ús, és el mot més desconegut.

    Per acabar, vegà és qui no consumeix productes d’origen animal de cap tipus: carn, llet o mel, per exemple, de manera que tampoc utilitza teixits d’origen animal. 

     

    vegetals

     

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics aplicacions apujar apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat esport estiu expressions festes frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llibres lèxic mòbil Nadal nova gramàtica 2016 onomatopeies optimot origen de les paraules ortografia perquè pronoms febles pujar pàgines web recursos sant Jordi si no sinó tecnologia termcat verbs vocabulari

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric