Es nota que la capital francesa ha captivat els nostres agents. No hem rebut informes d’un parell de sessions. Malgrat aquestes adversitat, vam detectar la presència del grup investigat a Castelldefels. Van participar en una tertúlia literària, organitzada per la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado. Pensem que l’activitat d’aquest grup és perillosa i hem d’evitar que s’apleguin a Praga. Els permetria dur a terme alguna campanya per desestabilitzar el Règim. El seu líder fins i tot es va atrevir a subornar-los perquè participessin activament en l’acte. La tertúlia va ser conduïda per la comissària de l’Any Teresa Pàmies, Montse Barderi. És escriptora! Ja està tot dit. Va contextualitzar el llibre Testament a Praga dins de la vida i l’obra de l’autora balaguerina. A més, va animar el públic plantejant-li algunes qüestions que es podien trobar en el llibre.
CONCLUSIONS
Pensem que triguem a intervenir. Ha estat una gran badada que se’ls permetés reunir-se en un acte d’aquest tipus. No entenem com es van poder moure amb tanta impunitat i que no se’ls detingués a la frontera a l’entrada o a la sortida. La situació es complica ja que es volen reunir-se a Praga. Ja hem detectat la sortida de la majoria d’elements del grup. Considerem que ens podrien desestabilitzar ja que comptaran amb suport soviètic o afí. Cal que demanen ajut a l’Agència Central d’Intel·ligència.
18.00 h: A l’hora prevista, els refugiats accedim a l’aula per esperar fins que arribi el general. L’ambient prenadalenc impregna les conversacions dels altres refugiats, amb ganes d’agafar unes petites vacances.
18.05 h: El general arriba a classe i pregunta als refugiats amb quines impressions es van quedar de l’anterior sessió. Responem obedients. No volem que el general s’enfadi amb nosaltres.
18.10 h: Un cop rebuda la resposta, el general mana autoritàriament que tots marxem a dormir, per tal de realitzar els relleus dels agents X,Y i Z. Mentre dormim, el general camina en busca dels anteriors agents, feina difícil, ja que sembla que alguns dels agents han desaparegut pel camí.
18.15 h: El general ens posa per parelles i ens fa entrega d’un tros de paper amb un paràgraf escrit. És l’hora de corregir l’informe de l’anterior agent X. La correcció es fa d’una manera ràpida i sense gaires modificacions per part dels refugiats.
18.30 h: Després d’un petit exercici sobre els gerundis, que no s’havia realitzat en una sessió anterior, se’ns reparteix un full en blanc. L’hem de doblegar per la meitat diverses vegades, fins que en queden setze requadres. Un cop realitzada la tasca amb el full de paper, visualitzem un vídeo sobre els accents diacrítics.
18.40 h: Mentre observem el vídeo, el general aprofita la distracció per posar a terra quinze papers. Segons després d’acabar el vídeo, ens mana agafar els papers. Els més ràpids ho aconsegueixen. Els fulls contenen fotografies relacionades amb els accents diacrítics. Hem d’esbrinar quines paraules són. Encara que algunes fotografies costen de desxifrar, finalment ho aconseguim treballant en equip. Escrivim les paraules ordenades alfabèticament a l’interior dels setze requadres del full en blanc doblegat anteriorment.
19.15 h: Per tal de relaxar una mica els refugiats, el general ens fa aixecar i ens posem en una rotllana. Realitzem el joc dels conillets, on una persona ha de fer com si tingués orelles de conill i les dues persones del seu costat l’han d’imitar amb una sola mà. La persona que fa de conill diu el nom d’una altra, que ha de fer exactament el mateix. El joc desperta l’esperit juganer dels refugiats i passem una estona divertida.
19.30 h: Tornem a les nostres cadires i el general separa els refugiats en dos grups. Ens encomana la tasca d’escriure preguntes personals, per a fer-les-hi després. Ens posem a la feina molt motivats, ja que volem saber-ho tot sobre el general. En acabar, ens sentim estafats, les preguntes ens les responem entre nosaltres. No hem tingut l’oportunitat d’indagar sobre la vida del general.
19.45 h: De manera sorprenent, el general canvia d’idea i es presta a respondre les preguntes dels refugiats. Ho fa d’una manera molt sincera, cosa que agraïm. Ara coneixem molt millor el nostre general. El recompensem amb un fort aplaudiment.
CONCLUSIONS:
Un cop gaudides les vacances de Nadal, entrarem a la recta final. Aconseguirem la llibertat o continuarem el nostre exili? Només el temps ho podrà esclarir.
18.00: És l’hora i els refugiats van entrant a l’aula. S’observa moltes cadires buides. Avui els refugiats deuen estar cansats i no vindran tots a classe. El professor entra a l’aula amb una corda blava i un tàper transparent ple de papers. Què haurà enginyat avui?
18.05: Toca anar a dormir per poder fer el relleu dels agents X,Y i Z. De sobte, el professor esclata a riure i no ens deixa dormir. Es veu que hi ha una confusió amb l’agent X i aquesta vegada està duplicat. Resolt el problema, es fa la tria del nou agent i aquesta vegada em toca a mi. La resta de relleus es fa sense novetat.
18.10: Ens posem per parelles per poder corregir l’informe de la sessió anterior. De sobte, a l’últim moment, arriba un refugiat que s’havia quedat enrere i podrem fer un “trio”.
18.25: Estem corregint el text i, pel que veig avui, el professor està molt espès.Li costa expressar-se i argumentar alguns dels dubtes que li pregunten els refugiats.
18.45: Finalitza la correcció i el professor, per desconnectar una mica, ens proposa un nou joc. Agafa la corda que portava i l’estira al llarg de la classe. Els refugiats ens hem de posar en un costat de la corda en fila índia. L’explicació del funcionament del joc és una mica confusa, però finalment aconseguim entendre la mecànica. Es tracta de saltar d’un costat de corda a l’altre segons el professor digui: “Marea puja” o “Marea baixa”.
18.50: El professor ens reparteix un exercici gramatical on hi ha frases i hem de dir si són correctes. Continuarem amb la parella del principi i el trio segueix junt i ben avingut. Per entendre millor la correcció, veiem un vídeo curt que explica l’ús del l’expressió a nivell de.
19.10: Treballem amb la mateixa parella i hem de pensar una frase en gerundi. El professor va escrivint a la pissarra totes les frases i les corregim. Per acabar i aclarir dubtes, posa un vídeo fet per alumnes.
19.25: El professor agafa el tàper i es passeja per la classe. Cada refugiat agafa un paper i al mirar-lo podem veure que està en un idioma estranger. Ens hem d’agrupar amb els refugiats que tenen el mateix idioma. Cada grup té un text de diferent idioma. La finalitat és saber en l’idioma que està escrit i fe-ne la traducció. Un cop traduïts els textos, esclata la sorpresa. Malauradament hem de marxar de París. Segons el text, hem de creuar el teló d’acer i anar fins a Praga.
CONCLUSIONS
Els refugiats estem una mica cansats de viatjar tant. Això és un no parar. Quan estem assentats en un lloc ens toca tornar a marxar. Quin estrès!! Al final, viatjarem més que Phileas Fogg.
Després de crear els poemes objectes de la sessió anterior, vam decidir quina lletra de l’alfabet seríem. Vam fer un descans cerebral oferint un regal invisible a una persona del grup. Finalment, vam elaborar en un tres i no res el cartell i la invitació per al dia 10 de desembre. Convertirem l’aula en una galeria.
Vam mirar les recomanacions de David Guzman sobre els llibres sobre Joan Brossa. Després del descans cerebral, vam jugar als homes i a les dones llop de Vilanegre. Vam cloure la sessió conversant sobre cinema i Nadal.
Vam analitzar dos anuncis sobre masclisme. Vam acordar com avaluarem el curs. Finalment, vam fer una partida d’Ikonikus. Vam haver de convertir aquesta sessió en dos poemes escènics. Malauradament, un grup va representar el seu poema, però no el vam poder registrar.
RELACIÓ DELS FETS 18.00 h: Entrem a l’aula. El comandant ens comença a interrogar amb què ens vam quedar de l’última sessió. Un cop acabat l’interrogatori, ens ordena tornar als nostres barracons a dormir.
18.05 h: De cop i volta, el comandant amb agilitat i destresa surt dels barracons sense dir ni una paraula. Tots els refugiats estem neguitosos, volem saber a on ha marxat. Molts refugiats comencen a investigar i arriben a la conclusió que havia marxat a la base secreta per preparar alguna prova sorpresa.
18.06 h: El comandant torna a l’aula i ens enxampa desperts. D’una forma enèrgica i autoritària ordena que tornem als nostres barracons a dormir. Un cop adormits, realitza els relleus dels agents. Em toca a mi ser el proper agent X. És una sorpresa esgarrifosa.
18.10 h: Comencem a corregir l’informe de la sessió anterior. Per tal de satisfer les exigències d’alguns refugiats, el comandant ens assigna en grups de tres persones. La qualitat dels informes ha augmentat de forma sobtada. També ha augmentat l’exigència dels refugiats a l’hora de corregir.
18.45 h: Fem un repàs dels connectors. Ens fa treballar sobre l’ús de: si no o sinó. Els refugiats estem intranquils per la dificultat que ha suposat l’exercici que ha repartit el comandant. Però gràcies a la seva explicació clara i entenedora hem fet l’exercici sense errar.
19.00 h: És el moment més esperat del dia. Ens comuniquen que faríem una macedònia, estem molt contents i il·lusionats. El comandant va fer una rotllana amb les cadires i ens va assignar a cada grup de 3 persones una fruita, podíem ser: kiwis, pomes, plàtans, peres, etc. Quan la persona que era al mig de la rotllana digués la fruita, totes les persones que la tenien s’havien d’aixecar i canviar de cadira. Faltava una cadira; per tant, el més lent en aconseguir una cadira es quedava dempeus. Molts refugiats es van jugar la pell per aconseguir una cadira. Va ser molt emocionant.
19.10 h: Amb el mapa d’idees sobre l’article de Teresa Pàmies, hem de redactar un article d’opinió sobre el text que ens havia tocat. El comandant posa les següents condicions: l’extensió de la crítica ha de ser com a mínim de 300 paraules i l’hem d’acabar abans de les 19.45 hores. En aquest moment, tots els refugiats comencem a treballar immediatament per poder assolir els objectius.
19.45 h: El comandant ens posa per parelles. Hem de corregir i millorar l’article d’opinió que havem escrit.
20.00 h: Finalitza la correcció del text. Per compensar l’esforç i la dedicació d’haver fet els deures, el professor reparteix el nostre tresor, els pàmies. CONCLUSIONS A mesura que passen els dies, les proves es tornen cada vegada més exigents i dificultoses. Hem de sortir de Mèxic com sigui. Per sort, comptem amb la nostra arma secreta, el comandant. Amb la seva ajuda i la dels diferents integrants del grup de refugiats, estem segurs que podrem aconseguir el nostre objectiu: recuperar la nostra identitat i aconseguir “els papers” que tant necessitem.
Vam acordar quins materials serien prescindibles per sobreviure en una missió lunar. Després del descans cerebral, vam organitzar un debat sorpresa. Vam pensar les preguntes per discutir:
Vam haver de convertir aquesta sessió en dos poemes obejctes, a partir del mapa que vam elaborar:
