Vam dedicar la unitat 3 a entendre la diversitat.Per fomar-nos-en una opinió vam llegir les entrevistes a Yaakov Hetch i Catherine Malabou. A més, vam visonar el curtmetratge Cuerdas i vam debatre el tema arran de l’article crític amb la pel·lícula, escrit per Ignacio Calderón Almendros.
Per ser l’últim article d’opinió, el procés ha estat diferent. Primer, hem mirat de fer-ne una revisió compartida per ara poder publicar les versions finals.
En aquesta sessió vam recordar quines van ser les aportacions del neolític: el sedentarisme i el domini de la natura per sobreviure. Per tant, vam dedicar la primera part de la sessió a recordar i aprendre vocabulari sobre verdures i hortalisses, cereals i animals domèstics.
Després, vam comentar què havíem descobert sobre les coves. Podeu llegir aquesta entrada que va trobar la Celia. _Vam comentar les que hi havia per la zona o els avencs que abunden pel Massís del Garraf.
Per problemes tecnològics, vam haver de deixar per a casa l’activitat següent:
Com vivia l’home ara fa 7.000 anys? Cliqueu aquí. Escriviu un comentari explicant de què feia el vostre avantpassat. Si es dedicava a l’agricultura, què cultivava? Si es dedicava a la ramaderia, quins animals tenia?
Hola a tothom!!!
Avui, a pocs dies de les vacances de Setmana Santa hem anat per feina.
Hem començat la classe treballant el temari de la prova, hem obert boca amb un exercici de fonètica i hem continuat amb un exercici d’omplir els buits amb les preposicions i articles corresponents.
D’aquest segon exercici s’han fet dos puntualitzacions:
1. Els dies de la setmana considerats de forma general no porten article. Sí que es posa article quan indiquen un dia en concret.
2. Els masculins s’apostrofen tots. La u i la i àtones només no s’apostrofen en els femenins.
El tercer exercici del full ,sobre un article de la llei d’estatuts de treballadors , queda optatiu com a treball a casa.
Finalment, hem tingut una bona estona per treballar en grup, el relat digital d’un fet històric de Catalunya.
Molt bones vacances a tothom!!!
Vam començar la classe imaginant de quin color pintaríeu la prehistòria. Tot seguit, vam recordar la sessió anterior i vam repassar el passat perifràstic i l’imperfet.
Hauríem d’haver pogut mirar aquesta escena. Cliqueu aquí.
Tot seguit, vam mirar d’agrupar les preguntes de la sessió anterior. Després vam llegir una entrada de la Viquipèdia (Revolució neolítica) i en petits grups van mirar quines preguntes es podien respondre.
Ens hem de donar d’alta de Gmail i escriure un missatge per correu electrònic.
Ens veiem el 22 d’abril!
Vam començar demanant-vos pel sopar del passat dissabte. Vam continuar la roda per recordar la sessió anterior.
Vam mirar de presentar els cantans, però va ser del tot impossible.
Deprés vam pensar i acordar les preguntes que volem investigar de cada època. projecte QUÈ VOLEM SABER
En petits grups vam mirar de deduir quin temps havíem utilitzat (passat imperfet) per plantejar les preguntes i vam mirar com es conjugava.
Recordeu que heu de deixar un comentari facilitant el nom del cantant i un vídeo d’alguna cançó. Cliqueu aquí.
Bon dia a tothom!
Per començar la classe, en Jaume ens va preguntar com ens trobàvem de ànims, però això havien de definir-ho amb una paraula. Tot i que el dia anterior estàvem amoïnats per l’examen, avui estàvem tots contents. Només havíem de veure les paraules que van sortir, totes molt positives –la xerrada que vam tenir dijous amb en Jaume ens va animar a tothom.
Us en recordeu dijous, que cada grup va triar una olor? Doncs d’aquestes olors entre tots n’ havíem d’ escollir una, i la guanyadora va ser l’olor de mar. Encara no sabem el que hem de fer amb aquesta olor, això de moment és sorpresa.
Seguidament ens va deixar treballar en grup, per poder acabar el conte. La nova proposta d’en Jaume es que gravarem el conte, hi posarem música i alguna fotografia.
Finalment ens va quedar una estona per fer uns exercicis de repàs.
Ànims que ja ens queda poc. Sortirà tot bé!!!!
Rient i plorant, l’abril va passant
Avui en Jaume comença la sessió amb el seu estil més personal, és a dir, iniciant la classe amb proximitat vers el grup i els companys.
Fem teràpia de grup per optimitzar el nostre treball i ens fa dir una qualitat positiva del company/a que tenim a l’esquerra. I tot , pe què entenguem que la clau d’una bona dinàmica de feina on intervenen les persones és la CONFIANÇA.
En mig de la sessió terapèutica, no deixa de recordar-nos la tasca respecte a les etapes claus del marc sociolingüístic. I ens llença una altra proposta, investigar a Internet sobre els relats digitals i veure com podem lligar aquesta troballa amb el nostre treball de xerpes històrics.
En un altre incís de la classe, ens deixa a tots amb la mosca al darrere de l’orella, pensant en què vol fer amb el tema de les olors. Potser, si no aprovem la prova, pensa a renunciar a la seva tasca de professor, es retira a un poblet de la Cerdanya i es dedica a confeccionar cremes naturals i colònies artesanals…Qui sap! Bé, el tema és que ens demana que lliguem el punt que havíem de desenvolupar com a xerpes amb una olor. Aquests són els temes i les olors:
Les oracions subordinades adjectives: la suor (sense comentaris que ja n’hi van haver uns quants a la classe…)
Les oracions subordinades adverbials: olor de mare (aing….que bonic)
Les oracions subordinades substantives: olor de nadó (sabeu que Món de Dóna és Nom de Nadó al revés…curiositats que trobes quan t’avorreixes)
Els pronoms: espígol
Les sinonímies i les antonímies: les roses
La derivació: la terra humida
En una altra estona de classe clàssica, examinem les perles d’un escrit de la Noemí i les corregim entre tots -penso que penjarà l’escrit a l’acta perquè pugueu accedir, si heu faltat a classe-.
I finalment, posa la cirereta a la classe de dijous, proposant-nos una forma de “patir” la prova sense dolor. I amb aquesta proposta tanca el primer punt del començament, que ningú es pensi que es donen puntades a l’aire. La confiança es treballa com els castellers. És un treball de grup on cadascú té una feina i hi ha una feina per a cadascú. L’exercici és imaginar un castell de quatre i pensar en quina funció deu tenir cada membre . Aquesta seria l’estructura on destaquen les aptituds dels integrants:
La primera base que seran els pilars i són els sostenidors.
A continuació vindrà el segon pis que donarà fortalesa.
Després podrà pujar l’aixecador que haurà de ser lleuger i àgil.
Finalment alçarà la mà l’enxaneta, que evidentment haurà de ser valent.
Però bé, els detalls ja els veurem perquè, de moment segons el profe, no cal projectar-nos i patir sinó ensumar l’olor del present que prou bellesa porta i ens costa molt sovint captar-la perquè ens perdem amb l’aire imaginat del futur.
Si hem de presentar el cantant que hem triat a la resta de companys, cal que acordem les preguntes.
Ànims!
Escriviu un comentari amb el nom del cantant i un enllaç d’un vídeo seu.
Vam recordar què havíem treballat en la sessió anterior. Tot seguit, vam presentar l’objectiu de la sessió: aprendre a demanar i donar dades biogràfiques.
Vam negociar i acordar quines són les preguntes que volíem conèixer sobre el cantant de Xàtiva. Vam aprofitar aquesta activitat per conèixer com formem el passat perifràstic.
Vam repartir la biografia a cada component del grup (Biografia Raimon). Vau haver de buscar dos verbs en present i passar-los a passat perifràstic. Després, van mirar de respondre les preguntes que havíem acordat. Ara, cal buscar les dades biogràfiques per presentar el vostre cantant.
Al començament de la classe en Jaume ens ha proposat unes frases formades per dues oracions i hem hagut de posar un adjectiu al darrere de cada primera oració. Això ha servit per introduir el tema de les subordinades adjectivals o de relatiu.
A continuació, els tres xerpes ens han repartit dos folis i han procedit a donar-nos les explicacions oportunes de les oracions de relatiu adjectives: les seves característiques, quines funcions sintàctiques tenen i que cal distingir-hi la funció especificativa i l’explicativa per entendre quan una subordinada de relatiu va entre comes o no hi va.
Després hem fet uns exercicis de repàs, que han consistit a omplir els buits d’unes frases amb les formes de relatiu adequades i l’hem corregit en comú, donant-li la tabarra al xerpa major amb els dubtes que ens han sorgit.
Per acabar, en Jaume ens ha fet un resum a la pissarra de quins pronoms de realtiu tenim i el més important de les formes de relatiu: que, què, qui, on, cosa que (fet que), la qual cosa.
