http://www.youtube.com/watch?v=D1ZYhVpdXbQ
Bon dia a tothom!
Volia dir-vos que avui estic molt contenta. Per què? Doncs perquè esteu fent una gran feina amb els errors apadrinats, amb el dietari, amb les graelles… Els errors que hi heu comès ens estan permetent aprendre un grapat d’aspectes nous o consolidar-ne d’altres que ja coneixíem. Per tant, felicitats a tothom per la feina feta! És veritat que ara ja falta poc per a la prova, però sou conscients de l’evolució que esteu fent? Jo n’estic molt satisfeta. Així que ànims i endavant les atxes!
Bé, aquí teniu el dietari del Joseba i la Noelia. Sabeu com m’he quedat després de llegir-lo? Bocabadada. 🙂
Hola a tothom!
A continuació la Noèlia i el Joseba sintetitzem la sessió del passat dimarts vint-i-set de novembre.
Van començar la Núria i el Pau llegint la seva publicació a la Web del curs. Els comentaris generals van ser de felicitació gràcies a l’alta qualitat de la seva exposició. Les poques correccions que es van realitzar a la web eren degudes al fet que els nostres companys varen escriure el seu text el mateix dia de la sessió i abans de les 24 h de manera que van utilitzar correctament els temps verbals del pretèrit perfet, però, com que s’havia de llegir dies després, la Lourdes, amb bon criteri, el va passar al pretèrit perifràstic, igual que es fa en basc, castellà i francès culte.
A classe, vam començar a fer les “paraules apadrinades”, que es tractava d´explicar una errada comesa per cadascú, i justificar com es posa correctament.
La primera valenta de la classe va ser l’ Alícia, que va explicar la diferència entre: ÉS/ES
ÉS: És quan es refereix a una acció, un verb
ES: Quan és un pronom
La Lourdes va explicar que hi havia un truc: traduir al castellà
Ella és alta Ella es alta (VERB)
Ella es pentina Ella se peina (PRONOM)
La segona correcció de l´Alícia va ser l´apostrofació
L’apostrofació de l’article
L’article determinat singular s’apostrofa sempre davant de vocal llevat de:
1. Quan és femení i va davant de i/u/hi/hu àtones: la història, però l’illa.
2. Quan és masculí o femení i va davant de /j/ o /w/: la iaia, el iogurt.
3. No apostrofa: la host, la una (referit a hores), la ira, la Haia.
4. El prefix a- (amb valor negatiu): la asimetria.
5. Quan van davant del nom d’una lletra: la ema.
6. Davant el so /h/ que es dóna en paraules importades d’altres llengües: el hawaià.
7. Davant de les sigles quan es llegeixen lletra per lletra: el AZT (la medicina per a la SIDA).
En canvi, sí que s’ha d’apostrofar en alguns casos que poden resultar-nos estranys:
1. Davant del número u, del número onze i de l’ordinal onzè, encara que s’escriguin amb xifres: l’1,
l’11, l’XI.
2. Amb paraules en cursiva o encapçalades per cometes: l’autòmat, l’«oronella».
3. Davant de sigles que es llegeixen com un mot, segueix les regles normals: l’IVA, l’ONCE, la UNESCO.
4. Davant sigles que es pronuncien desenvolupades, s’apostrofa o no depenent de la primera paraula,
la qual segueix les regles normals: l’IIFV (l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, on
el es pot apostrofar davant Institut).
L’apostrofació i la contracció de les preposicions de / a:
1. De + vocal>d’: d’ací, d’història.
2. De + el>del; de + els>dels
3. A + el>al; a + els>als
4. Per + el>pel; per + els>pels
5. Per + a + el>per al; per + a + els>per als
6. Ca + el>cal; ca + en>can; ca + els> cals
7. Recordeu, però, que DE no contrau ni apostrofa quan la paraula que precedeix té un ús
metalingüístic: La tercera síl•laba de història és –ri-.
8. Tanmateix, com ocorre amb l’article, sí que s’apostrofa davant de paraules amb cursiva o entre cometes: D’«història», en podem parlar tant com voldràs.
La tercera correcció de l´Alícia va ser la preposició De
Preposició de s’apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d’herba, d’altres, d’universitat.
no s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i.
davant de i i u consonants: de iens, de iod.
davant del prefix negatiu a: de asimètric.
El segon padrí va ser el Joseba, que va deixar clar com s´escriuen els verbs:
TREURE: Trec, treus, treu, traiem, traieu, treuen
JEURE: Jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen
NÉIXER: Neixo, neixes, neix, naixem, naixeu, neixen.
Verbs treure, jeure, néixer. Tot i que és possible endevinar la pronunciació veient la paraula escrita, gràcies a les regles matemàtiques de l’accentuació gràfica, que ens permet localitzar la síl•laba tònica, no podem dir el mateix si hem d’escriure la paraula, quan ens trobem amb vocals a/e/o/u, sent àtones. Aquests verbs (TREURE, JEURE i NÉIXER) tenen una regla per a ells, que consisteix que la primera síl•laba porta una “a” si es àtona. Amb l’ajuda d’un amic català que ens reciti les flexions verbals, se soluciona el dubte: les monosíl•labes son tòniques i la resta per eliminació: jo trec, nosaltres traiem.
La segona correcció del Joseba va ser la següent:
Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre la paraula i el punt que hi ha més a la vora) indiquen suspensió del pensament. Es posen en els casos següents:
Per a indicar que una enumeració no queda tancada: animals, plantes, objectes…
Per a indicar que una frase és inacabada perquè es vol donar a entendre alguna cosa, per reticència, etc.: Ells molt dir, però a l’hora de fer…
La regla és que:
– No es posa amb la paraula etcètera ni amb la seva abreviatura etc. ja que tenen la mateixa funció (doble enumaració oberta).
– No pot haver-hi una coma davant dels tres punts.
Exemples: no són correctes les següents seqüències:
– Pots fer el que vulguis: llegir, veure la televisió, escoltar música,…
– Pots fer el que vulguis: llegir, veure la televisió, escoltar música…, etc.
– Pots fer el que vulguis: llegir, veure la televisió, escoltar música, etcètera…
La RAE comparteix totalment aquestes regles, consulteu:
http://lema.rae.es/dpd/srv/search?id=c5GublcDAD6kWvCUUy
La tercera va ser la Núria, que va explicar la següent diferència:
MÉS: Es refereix a quantitat
Exemple: Jo tinc més joguines que tu
MES: És la part de l´any
Exemple: Al mes d´agost ens n’anirem de vacançes
La segona correcció de la Núria va ser:
DESPRÈS: Ve de despreniment (ell és molt desprès ; la cornisa s’ha desprès, degut al vent).
DESPRÉS: A posterior de fer una acció (després de sopar aniré al llit)
El següent aclariment va ser:
DARRER/ DARRERA: Últim/ Última (ja sabeu la darrera notícia?)
DARRERE: Posició (estic asseguda darrere teu)
A continuació vàrem repassar el text de la pàgina 56, on va quedar clar que la conjunció consecutiva per tant serveix per a unir en un paràgraf el conjunt de frases que exposen uns fets amb altre conjunt que comenten les conseqüències que emanen d’aquelles. Altres enllaços sinònims són: així doncs, de manera que, en conseqüència…
I si, en canvi, volem encadenar frases per anar donant suport a un mateix argument, solem dir: a més, a més a més, així mateix, d’altra banda… per a encadenar-les com a continuació d’unes amb altres.
Pàgina 57; vam completar els buits així:
– Així doncs, quan vaig ser a dalt, vaig fer una reclamació formal al responsable de l’estació.
– A més a més, em va dir que estava previst contractar tres persones perquè s’estiguessin…
– D’altra banda, si em trenco una cama, aquestes persones em pujaran a collibè?
– Per tant, vol dir que no hi sortiran perdent?
Pàgines 58 i 59 ACTIVITAT 3
Vam fer una lectura ràpida dels enllaços que ens permeten construir frases:
– Per opinar
– Per mostrar acord o desacord
– Per marcar ordre
– Per distingir
– Per continuar sobre el mateix punt
– Per posar èmfasi
– Per concloure
Per finalitzar la classe, vam fer grups per començar l´article d´opinió, tornant al tema escollit a la pàgina 47. Amb els arguments i propostes decidits a la pàgina 51, vam completar l’esquema de la pàgina 53. Després, vam repartir-nos individualment els arguments i propostes, i finalment haurem de fer l´opinió personal, a la pàgina 59.
Per últim, i com a deures, Activitat 4, pàgina 60.
OPINIÓ DE LA NOÈLIA:
Per la meva part, he de dir que ara que estem a dues setmanes de la prova final, d’una banda estic tranquil.la perquè, com que vam fer el model de prova la setmana passada, tinc més clar on tinc més dubtes i on puc cometre més errors, però, d’altra banda, m´estic començant a posar una miqueta més neguitosa, perquè no deixa de ser una prova de canvi de nivell.
Però bé…hem de ser optimistes, i pensar que segur que ho aconseguirem!
OPINIÓ DEL JOSEBA:
Accents diacrítics. Podem concloure que són arcaismes innecessaris des d’un punt de vista crític, ja que no es necessiten per al català parlat (igual que en el castellà).
O+u àtones; regla fàcil; pronunciar sempre com “u”. Llegint sabrem sempre si és àtona. Si és tònica, cada una amb el seu so. Escrivint-la, si no ho saps, has de recórrer a regles particulars que no sempre serveixen.
A+e àtones. S’ha de saber el seu so, per a escriure-la correctament. Tòniques, el seu so.
Són petites dificultats, però pitjor és l’anglès on hi ha poques regles vàlides per a saber com es pronuncia una paraula escrita, cosa que en català no esdevé. I en el francès hi ha casos curiosos com oca, que s’escriu “oie” i es pronuncia amb les vocals que no hi són (ua).
En resum, trobo que el català és una llengua bonica, no gaire complicada, que m’agrada molt i que lamento no haver estudiat abans.
PD: Felicito la Noelia pel seu gran treball, que m’ha deixat bocabadat.
Article complet
