Entrades amb l'etiqueta ‘precisió lèxica’

  • I2 13a sessió

    Avui hem començat elaborant el mapamundi.

    A continuació, hem recordat les paraules que vam apuntar del conte de Prudenci Bertrana. Cadascú s’ha encarregat de crear-ne la fitxa corresponent. Després, hem mirat de localitzar el possible poble del conte. També hem mirar de resoldre un nou enigma. Què  tenia a veure l’obra de Nira Pereg amb el conte L’oca salvatge?

    Hem après la diferència entre calaix i caixó, geix grassa, adreça i direcció, dos i dues. Hem repassat les formes dels pronoms  que substitueixen el complement directe (el, la, els, les, en i ho)

    Share

    Article complet

  • I2 12a sessió

    Com sempre, vam començar elaborant el mapamundi de la sessió anterior.

    Va agradar repassar els pronoms,  la lectura del conte de Víctor Català i el muntatge de l’apunt de llibre.

    Vam posar en comú els exercicis que havíem d’acabar i vam practicar la precisió lèxica.

    Vam provar d’escriure els noms dels companys a l’aire, practicant-ho amb les mans. Després vam escriure el de cadascú amb les dues mans alhora.

    Vam fer una roda en què cadascú va respondre quina dèria o obsessió tenia mentre menjàvem torrades amb paté. Vam llegir el conte de Prudenci Bertrana L’oca salvatge. Vam puntuar el conte i vam apuntar a la pissarra les paraules que desconeixíem. Haurem de provar localitzar el poble del conte.

    Share

    Article complet

  • C2 40a sessió

     

    Abans de res, he de dir que estic feliç, molt feliç de tornar a ser amb tots vosaltres. He estat dos mesos fora i m’ha semblat una eternitat. Ara us he tornat a trobar per compartir dies plens de coneixements, d’alegries i, com no, d’exàmens.

    Hem començat corregint les perles. Una part essencial per poder defensar-nos cada vegada millor a l’hora de redactar qualsevol escrit.

    cortesia de Paqui Pinilla

     

    A continuació, el Jaume ens ha agrupat per parelles donant-nos un full amb exercicis que contenien frases i en les quals havíem de posar l’expressió més adequada de les dues que hi havia entre parèntesi. Com ens agrada posar en comú cada una de les frases i esbrinar la forma més adient que hem de posar! Quan hem donat per finalitzat l’exercici, el Jaume ens ha repartit a  cadascú/na de nosaltres un paperet en el qual posava una paraula. Havíem de trobar el nostre company/a de joc. Es tractava d’un exercici de precisió lèxica.

    cortesia de Paqui Pinilla

    Exemple: dofí/delfí, assenyalar/senyalar, adormir/dormir. assentar/sentar, asseure/seure, una galleda d’aigua freda/un gerro d’aigua freda, mitjanit mitja nit, al vespre/a la nit.

    Hem fet un merescut descans relaxant-nos amb rialles i bon rotllo.

    Per  finalitzar la classe, hem fet un dictat per parelles. Jo llegia un text a la meva companya i acte seguit, era ella qui em llegia un altre a mi.

     

    Share

    Article complet

  • 15a i 16a sessió (Suficiència 1)

     

     

    Hola, companys,

    El dilluns dia 6 vam començar corregint els deures que ens va posar la Lourdes (aquesta noia es veu que no és de la campanya antideures). Havíem de completar unes frases en les quals ens donaven dues paraules com a opció i havíem d’escollir la que consideraven correcta. Com que en el fons no és tan dolenta, ens va donar un full amb les definicions de les paraules que sortien a l’exercici, són aquestes:

    Gens. (Adverbi seguit de preposició) Quantitat o intensitat mínima. Es fa servir quan parlem d’alguna cosa en concret.

    Ex. No té gens de paciència.
    Res. Pronom (en frases condicionals i interrogatives) Alguna cosa. Ex. Tens res per mi?
    ”        (en frases negatives ) Cap cosa. Ex. És una noia molt coratjosa: no l’espanta res.
    Incomplet-a. Adjectiu, no complet. Ex. Aquest joc no està complet
    Incomplert-a. Participi d’incomplir. Ex. El seu soci ha incomplert les condicions pactades.
    Medicina. Ciència i art que comprèn l’estudi de l’home sa i de l’home malat. Ex. En Joan ha estudiat medicina a la facultat de Barcelona.
    Medecina. Medicament. Ex. He de prendre la medecina a les vuit.
    Taulell. Taula més o menys estreta i llarga/taula llarga i alta a les botigues, als bars, etc. Ex. El botiguer va posar tot el gènere al taulell.
    Tauler-a. Normalment tauler d’anuncis, de dibuix, de delineant, etc. Ex. El professor va penjar les notes al tauler de l’entrada.
    Vil·la. Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat/centre explotació agrària de l’època romana. Ex. Ha comprat una vil·la en una urbanització molt exclusiva de la ciutat.
    Vila. Població que , sense tenir títol de ciutat, te algun privilegis o nombre d’habitants elevat per a distingir-se dels pobles. Ex. La festa serà a la vila de Cornellà.
    Trencant. Rompent, lloc on rompen les onades. Ex. Van veure la posta de sol al trencant del port.
    Trencall. Camí travesser. Ex. Seguiu aquest camí i agafeu el primer trencall que trobareu a la dreta.
    Número. Nombre en què una cosa és designada dins una sèrie. Ex. Treure un bon número.
    Nombre. Resultat de comptar les coses que formen un agregat. Ex. Han participat un gran nombre de persones.
    Esquena. Part posterior del cos dels mamífers des dels muscles fins a la cintura. Ex. S’ha fet mal a l’esquena per agafar molt pes.

     

    Espatlla. Regió superior del cos, situada a cada costat del coll. Ex. S’ha fet mal a l’espatlla dreta jugant a pàdel.
    Doblegar. Fer que una part d’un objecte s’apliqui sobre l’altra part o formi angle, sense trencar-se pel punt, l’angle, de convergència. Ex. Va doblegar el full en quatre parts.
    Doblar. Fer doble, augmentar fins el doble. Ex. Va doblar la quantitat invertida.
    Fullet. Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena. Ex. Avui m’ha arribat el fullet de la botiga de roba.
    Fulletó. cadascuna de les parts en què hom publica una obra literària, generalment novel·la, de manera que puguin ésser relligades en un sol volum a la fi de la publicació. Ex. Només en falta un fulletó per acabar la col·lecció.
    Rendible. Adjectiu econòmic, que té rendibilitat. Ex. L’operació de venda ha estat molt rendible.
    Rentable. Que pot ésser rentat. Ex. La tapisseria de la cadira és rentable.
    Compondre. Formar un tot, reunint o combinat diversos elements o parts. Ex. Van compondre una cançó molt divertida.
    Composar. Imposar arbitràriament a algú una contribució, multa, etc. Ex. Li han composat una sanció molt elevada.

    Després l’Alba i jo vam explicar l’apostrofació dels números, la utilització del com a /com i el per a.
    Apostrofació davant de xifres.
    Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s’apostrofen els articles el i la i la preposició de, igual que si estiguessin escrits amb lletres.
    Ex. L’1 de juliol (L’U)
    L’11 de novembre (l’onze)
    La contractació d’11 jugadors

    Si s’escriuen els nombres amb xifres romanes, també s’apostrofen: L’XI Festival de la Cançó marinera.
    En canvi si la xifra vol dir primer o primera, no s’apostrofa. La I (primera) Trobada de Serveis Lingüístics.

     

    Com a / Com

     

    Com és un adverbi de comparació que equival a les expressió igual que, de la mateixa manera que. Ex. En Joan camina com el seu pare.
    Com a és una locució que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, en funció de. Ex. M’agradaria saber com a què parlava: com a alcalde o com a ciutadà

     

    Per a /Per

    Per a és l’equivalent al castellà de “para” Ex. Aquesta eina és per a la fàbrica.
    Per és l’equivalent al castellà de “por” Ex. Té dues eines iguals per si se li trenca alguna.

    Davant d’infinitiu sempre “per” Ex. Aquesta eina serveix per tallar filferro

     

    Aprofitant el tema de l’apostrofació de les xifres, vam fer una mica de recordatori sobre l’apostrofació de les paraules.

    L’article El + vocal o El + h més vocal, s’apostrofen sempre.

    L’article La + i/u o La + hi/hu en posició àtones no s’apostrofen mai.

    Els noms de les lletres no s’apostrofen. Ex. La essa. La efa.

     

    Tot seguit el grup format per l’Elvira, la Mar i la Nathalie van fer l’exposició oral de la seva candidata (Muriel Casals) per donar-li nom a la nova aula de català. Ho van fer molt bé, estarà complicat escollir nom.

     

    A continuació, com ja és habitual, després  dels caps de setmana, sorpresa!, la Lourdes va treure un sobre amb uns paperets (sembla que els caps de setmana es mou per llocs molt estranys i troba coses una mica peculiars). En aquests paperets hi havia quatre parelles de paraules en cadascun. Vam formar tres grups, i havíem de redactar un text cada grup per demanar la col·laboració de tothom en la votació del nom de la nova aula de català. La dificultat estava en què cada grup havia d’encabir en el text quatre d’aquestes vuit paraules que els havien tocat, sense que es notés massa ja que no tenien res a veure amb el tema. Són aquestes:

     

    Compost / Composat

    Compost.   adj. [LC] No simple. Pèndol compost. Ex. Aquets pneumàtic està compost de cautxú.

    Composat.  Participi del verb “composar”. Ex. Li ha composat una multa.

     

    Anomenar / Nomenar

    Anomenar.  Donar nom Ex. Aquets carrer s’anomena carrer Ample.

    Nomenar.   Designar per un càrrec. Ex. El van nomenar director de la sucursal.

     

    Pot ser / Potser

    Pot ser.  Equival al “Puede ser” castellà.   Ex. No pot ser que no hagi vingut!

    Potser. Equival al “Quizás” en castellà.  Ex. Potser vindrà demà

     

    Compte / Comte / Conte

    Compte.  Compte corrent, tenir en compte, anar amb compte. Ex. He perdut el compte de les vegades que hi he anat.

    Comte.  Títol nobiliari Ex. El comte de Barcelona

    Conte: Narració. M’agrada molt aquest conte.

     

    La fi / El fi

    El fi.   Objectiu, la finalitat. Ex. El fi d’aquesta operació és fer el procés més eficient.

    La fi.  Final. Ex. No m’ha agradat la fi de la pel·lícula.

     

    Tràfic / Transit

    Tràfic.  Traficar amb qualsevol cosa. Ex. En Joan feia tràfic de tabac il·legal.

    Trànsit.  Circulació. Ex. Avui el trànsit era molt fluid a les rondes.

     

    Dades / Dates

    Dades. Conjunt d’informacions qualitatives o quantitatives. Ex. No van poder valorar-lo perquè no tenien totes les dades.

    Data.   Fecha. Ex. Encara no saben la data del concert.

     

    És precís / És necessari

    És precís.  Precisió. Ex. Aquell rellotge és molt precís.

    És necessari.  Necessitat. Ex. És necessari aportar la documentació demanada.

     

    Maldecaps / Mal de caps

    Maldecaps.  Preocupació. Ex. La nova feina li porta molts maldecaps.

    Mals de caps.  Dolor al cap. Ex. Té mal de cap per culpa de l’aire condicionat.

     

    Vestidor / Vestuari

    Vestidor.  Lloc per vestir-se. Ex. Els jugadors van anar al vestidor a la meitat del partit.

    Vestuari.  Conjunt de roba d’una persona, especialment un actor. Ex. La Maria té un vestuari molt variat.

     

    Gairebé / gaire bé

    Gairebé.  Quasi. Ex. Hi érem gairebé tots.

    Gaire bé.  Poc bé. Ex. No em trobo gaire bé.

     

    La veritat és que tots els grups ho van fer força bé, felicitats. Amb això vam acabar la classe de dilluns.

    El dimecres dia 8  vam començar fent un repàs al tema de l’apostrofació de números, com a, com i per a. Després la Lourdes ens va preparar un berenar, una sopa de lletres amb les paraules encabides en el textos de dilluns, molt bona cuinera per cert, estava molt ben feta. Ha, ha, ha…

    Tot seguit vam corregir el textos que vam fer dilluns amb les paraules encabides i vam comentar-ne les errades.

    A continuació vam fer un grup tota la classe excepte l’Emilia, la Nani i la Daniela, que es van posar a preparar la seva exposició oral. La resta havíem d’unificar els tres textos en un únic text per demanar la col·laboració de tothom en la votació. Va quedar molt bé el text resultant:

     

    Hola  a tothom,

    Som els alumnes de català de suficiència 1 de Castelldefels. Amb motiu del trasllat del SLC hem de donar nom a la nova aula i per això sol·liciten la vostra col·laboració.

    És necessari que escolliu un del quatre noms proposats, que han estat seleccionats perquè compleixen els requisits que havíem triat entre tots: que fos dona, vinculada a la cultura catalana i reconeguda pels seus mèrits. Podeu fer-ho fins al dia 30 de març en el blog del SLC, Facebook, Twiter…

    Animeu-vos a  votar.

     

    Per finalitzar la classe, el grup format per l’Emilia, la Nani i la Daniela, van fer la presentació oral de la seva candidata (la Neus Català). Ho van fer també molt bé. Em va sembla una dona amb una vida molt interesant i desconeguda per la majoria de nosaltres.

     

    I això es tot, que no està gens malament. Si continuem a aquest ritme per la fi de mes ja podrem fer l’examen final. Espero que no m’hagi deixat gaires coses.

     

    Fins ara,

     

    Francisco

     

     

     

    Share

    Article complet

  • 11a i 12a sessió (Suficiència 1)

    Hola, companys,

    El dilluns vint de febrer vam fer un joc per repassar les conjuncions:

    • Perquè, no és pregunta , pot ser per motiu o finalitat.

    No vull menjar postres perquè estic tipa.

    • Per què, és pregunta directa o indirecta, per un motiu, (per qui motiu?)

    Per què  arribes tard?

    • Per a què, és pregunta directa o indirecta, per una finalitat, (per a quina cosa?)

    Per a què utilitzes aquesta eina?

    • Si no, és una conjunció condicional més un verb en modalitat negativa.

    Si no compres el pa, no tindràs entrepà.

    Permet canviar l’ordre de la frase:

    No tindràs entrepà si no compres el pa.

    • Sinó, denota oposició.

    Els alumnes no volen fer classe, sinó anar al pati.

    Aquest joc consistia que la Lourdes ens assenyalava a cadascun una conjunció escrita a la pissarra per fer una frase, però teníem poc temps per pensar ja que va portar una “bomba” d’un joc!!!!! i al fer la frase havíem de passar-la al company. Es va portar bé perquè ens donava una altra oportunitat i quan esclatava la bomba podíem tornar-la a posar en marxa.

     

    Vam corregir l’exercici que ens faltava de les conjuncions doncs, que introdueix sempre una conseqüència i ja que/ perquè que son conjuncions causals.

    1. El lleó rugia ja que / perquè pressentia la presència de l’home. (causa)
    2. S’ha fet molt tard! Deixem la resta, doncs, per demà. (conseqüència)
    3. La mare va renyar la Susanna, ja que / perquè no feia bondat. (causa)
    4. La situació es complica. Doncs no sé què fer per a evitar-ho. (conseqüència)
    5. No li ha estat possible venir a la festa, ja que / perquè ha perdut el tren. (causa)
    6. Va dir-li que no li faria el treball, ja que / perquè no tenia temps. (causa)
    7. No cridis tant, ja que / perquè el nen dorm des de fa estona. (causa)
    8. Cal que li cridem l’atenció, ja que / perquè no ha fet el que ens havia promès. (causa)
    9. En Roger va entrar a casa seva per la finestra, ja que / perquè havia perdut les claus. (causa)
    10. No fumis tant, ja que / perquè és dolent per a la salut. (causa)
    11. Diu que té mal de cap? Doncs ja no vindrà a l’assemblea. (conseqüència)
    12. El seu marit té una nafra a la cama? Doncs haurem de guarir-la-hi immediatament, senyora. (conseqüència)

     

    Vam acabar de treballar cadascú amb el seu grup el candidat proposat pel Centre Cívic Canyars.

     

    A última hora la Lourdes ens va donar un full per llegir i contestar a les preguntes.

    La meva àvia, la Margarida Arderiu, va néixer a Olot. Va viure tota la vida en un barri on, als anys seixanta, s’hi va instal·lar l’onada migratòria provinent d’altres indrets de l’Estat espanyol i on, en l’actualitat, hi ha fet cap persones del nord d’Àfrica. Com que era difícil sentir parlar català al carrer, i ella s’estima molt la llengua catalana, va decidir muntar una petita aula on les dones immigrades que no coneixien la nostra llengua la poguessin aprendre a parlar.

    Hi ha un fet que li va canviar la vida. Sempre me l’ha explicat d’aquesta manera: “Fillet, jo ja tinc molts anys, i he viscut moltes experiències, bones i dolentes –em va dir-, però una de les millors coses que m’ha passat ha estat conèixer la Fàtima”.

    -Quin signe de puntuació usem per introduir una citació textual?  Dos punts.

    -Entre quins signes emmarquem aquesta citació?  Entre “cometes”.

    El diàleg també permet reproduir les paraules textuals d’un personatge. En aquest tipus de text, per introduir les paraules, es fa servir un guió.

    Exemple: -Àvia, i per què vas decidir tirar endavant aquest projecte?

    -Perquè pensava, i penso, que totes les persones tenen dret a una vida més digna.

    El guió també serveix, com pots veure en el text, per intercalar un incís del narrador en el discurs.

     

    Dimecres vint-i-dos de febrer.

    1.-La Lourdes ens va posar per grups i vam agafar d’un saquet paperets per completar frases amb espais en blanc.

    Per fer aquest exercici podem consultar OPTIMOT ( consultes lingüístiques ).

    • INFLIGIR. Aplicar una pena.
    • INFRINGIR. Transgredir un pacte, una llei…

    Tothom considerava excessiu el càstig que van INFLIGIR al presoner que va intentar escapar-se.

    • BORSA. Lloc públic on es reuneixen els agents de canvi, on es negocien els valors mobiliaris admesos a cotització. Borsa de treball . Entitat destinada a fer conèixer les ofertes i les demandes d’ocupació.
    • BOSSA. De plàstic, roba, viatge…

    M’han recomanat que m’inscrigui a la BORSA de treball.

    • INCOMPLET. No complet.
    • INCOMPLERT. No compleix.

    Li han venut un trencaclosques INCOMPLET perquè hi falta una peça.

    • PEDRADA. Acció de tirar una pedra.
    • PEDREGADA. Precipitació en forma de pedra.

    Va estabornir el gos d’una PEDRADA.

    • MÉS BÉ. ..
    • MÉS AVIAT. Tendint a …

    El Pau és més aviat gras.

    • GRAT. Satisfacció.
    • GRAU. De temperatura, estudis…

    Avui us convidaria de bon GRAT a sopar, però tinc un compromís.

    • DESVELAR. Revelar. Fer conèixer allò que es tenia amagat.
    • DESVETLLAR. Treure la son.

    Ens van advertir que no havíem de DESVELAR el secret fins que no arribessin els delegats.

    • RENDIBLE. Bon rendiment econòmic, rendibilitat.
    • RENTABLE. Es pot rentar.

    M’han assegurat que aquesta inversió es molt RENDIBLE.

    Per fer aquest exercici podem consultar OPTIMOT ( consultes lingüístiques ).

     

    2.-La Lourdes ens va donar un full per triar i completar entre dues opcions. Al final amb totes les pistes hem d’endevinar de qui parlem. Si tenim algun dubte amb el significat de les paraules podem consultar:

    • Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: dlc.iec.cat
    • Diccionari de l’ Enciclopèdia Catalana: diccionari.cat
    • Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe: multilingüe.cat

    Pista 1: El personatge d’aquesta setmana és un FAMÓS (famós/afamat) català nascut a Girona el 1948 que va passar la seva infantesa en un petit poble del Baix Empordà.

    Pista 2: La seva discografia està formada per un gran NOMBRE (nombre/número) d’àlbums tots en català i de gran qualitat, i és per això que COMPTAR (comptar/contar) amb un gran nombre d’admiradors i admiradores.

    Pista 3: Tant EL SEU TREBALL (el seu treball/la seva feina) com ell mateix gaudeixen d’un ampli reconeixement  internacional.

    Pista 4: ARRAN (arran/arrel) de les diverses prohibicions que va tenir durant la dictadura franquista, va haver-se d’exiliar a França per poder desenvolupar la seva tasca amb normalitat.

    Pista 5: No és un home gens DEPENDENT (dependent/depenent). És una persona lliure i amb unes fortes conviccions. Tot i la gran transcendència que té, el en diu més, ni qui les diu millor.

    Pista 6: Ens pot acompanyar mentre fem un viatge cap a Ítaca o, també, donar-nos un cop de mà per desfer-nos de l’estaca on estem tots lligats.

    De qui estem parlant? Lluís Llach.

     

    La Lourdes ens va recomanar escoltar una cançó “Corrandes d’exili”, que està penjada al blog, de la Silvia Pérez Cruz. És molt maca!

    Vam començar a fer les exposicions orals per buscar un candidat per l’aula del Centre Cívic Canyars.

    El primer grup érem la Marcela, el Ferran, i jo mateixa. Els meus companys ho varen fer força bé, he treballat molt bé amb ells. Fins i tot la Marcela va fer uns cartells amb el nom de la nostra candidata “Mercè Rodoreda i Gurguí”, li va quedar molt maco!

     

    La nostra exposició més o menys va anar així:

    Creiem que Mercè Rodoreda i Gurguí és la candidata perfecta per a donar nom a l’aula del Centre Cívic Canyars. Compleix els requisits que vam votar entre tots.

    En primer lloc fou una escriptora catalana, un dels requisits que vam escollir entre tota la classe. Era de les més importants del segle XX. També va estar influenciada pel seu avi matern que li inculcà un profund sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors que quedaren ben reflectits al llarg de la seva obra.

    D’altra banda, és reconeguda per la seva feina, li van donar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària al 1980 i el premi  Lletra d’Or al 1976 entre d’altres.

    A més, la seva producció comprèn tots els gèneres literaris, la poesia, el teatre, el conte, destacant la novel·la. Va ocupar el càrrec de correctora de català de la Generalitat.

    També, cal dir que les seves conegudes novel·les  La plaça del Diamant i Mirall trencat han estat traduïdes en quaranta idiomes. La plaça del Diamant és el relat de la vida d’una noia que pateix un procés de pèrdua d’identitat. Mirall trencat és el relat de la tràgica vida de tres generacions de la família benestant Valldaura-Farriols de principis del s. XX.

    Per concloure, veient la seva trajectòria us demanem que ens doneu suport perquè l’aula acabi tenint el seu nom: MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ.

                                    Aquí la veiem amb una flor.

     

    El dia 21 de febrer va ser el dia Internacional de la llengua materna. Al món hi ha més de 6.000 llengües. Per això , vam estar una estoneta ja al final de la classe dient algunes paraules: Atzucac: carreró sense sortida. / Popocatépetl: volcà (Mèxic) / chuparquía: dolç marroquí / acequia: d’Almeria / suc: suc + zumo (mare de l’Alba) / garra charrúa: de l’Uruguai / xerrameca (de Catalunya).

    Bé, companys, crec que això es tot.  Gaudiu del cap de setmana i del carnestoltes!

    Fins dilluns,

    Irene

    Exercicis sinó / si no (Itineraris d’aprenentatge)

    Exercicis perquè / per què / per a què (Itineraris d’aprenentatge)

    exercicis “que” (Itineraris d’aprenentatge)

    exercicis perquè / doncs (Itinerais d’aprenentatge)

     

    Share

    Article complet

  • S3 13a sessió

    Acta del dia 17 de maig

    Us recomano que  consulteu l’apartat de Connectors del Centre de Redacció. Recordeu d’escriure a Els Viatgers de la Llibertat un comentari com us imagineu l’article d’opinió.

    Share

    Article complet

  • C2 29a sessió

    Hem començat a experimentat la unitat que ha planificat l’Anna: crear un joc per commemorar l’aniversari de Ramon Muntaner.

    En aquesta primera sessió vam començar recordant els jocs que vam provar i quin ens semblava millor per al projecte: Érase una vez.

    Tot seguit, vam apuntar en una llista els possibles elements de les cartes (personatge, lloc, objecte, esdeveniment, data i finals). De moment, vam repartir els elements.

    llista elements del joc

    Tot seguit, vam definir les característiques dels textos descriptius per tenir-ho en compte a l’hora d’elaborar les cartes. Van  servir per acordar els indicadors d’assoliment per valorar els textos finals. (Si us voleu descarregar la rúbrica amb què valorarem les descripcions finals: Rúbrica descripció)

    indicadors d'assoliment

    L’Anna ens va proposar un joc sobre frases fetes. Havien de pensar en personatges famosos que poguessin exemplificar una frase feta i també n’havíem de reconèixer el significat.

    Finalment, ens va proposar  de llegir un article de Quim Monzó que critica la pobresa lèxica de la majoria de guionistes i periodistes. Patètic

    I el Jaume va cloure la sessió amb una proposta per treballar la derivació.

     

    Share

    Article complet

  • C2 14a sessió

    Creació de l'Agus

    Creació de l’Agus

    La classe de dijous, l’hem començat com és habitual treballant en grups, en dos per ser més exactes. En Jaume ens ha donat un full ple de paraules de les quals hem de cercar el significat per poder realitzar un exercici de lèxic. Entre tots els components fem la tasca.

    A continuació els grups passen a ser parelles i formades per un component de cada grup, d’aquesta manera ens ajudarà el fet que hem treballat paraules diferents.

    Tot seguit toca fer un informe mèdic també en parella, com havíem decidit a la classe anterior. Amb la col·laboració del cos mèdic de la classe concretem unes pautes:

    • Dades (pacient, edat, procedència, fets)
    • Exposició (de a dalt a baix)
    • Situació socioemocional

    Una vegada elaborats els informes procedim a llegir-los. A través de la lectura puntualitzem l’ús dels pronom personals que només representen a persones, no a coses.

    • Dos homes ………… un d’ells
    • Dos cotxes …………. un dels quals

    Altra puntualització:

    Degut a ………….. incorrecta

    A causa de ……….. correcte

    La feina del cap de setmana és tornar a formular preguntes pel Twitter a @R_Muntaner

    Share

    Article complet

  • C2 13a sessió

    IMG_20151126_213518

    Creació de la M. José

    La sessió del passat dimarts dia 24 de novembre va començar amb una  pregunta: Qui era Na Mercadera? Com que només un/a de nosaltres ha llegit aquest capítol de la crònica, en Jaume ens va fer un breu resum:“Na Mercadera és el nom amb què es coneix  la veïna de Peralada, que, essent a l’hort, durant la crema del seu poble, va capturar un cavaller francès de l’exèrcit de Felip l’Ardit.  El va entrar a la vila i el va vendre per un rescat”.

     

    Tot seguit, i per fer-nos partíceps de l’actualitat, en Jaume ens va fer un altre pregunta: Què faríeu si us trobéssiu amb un jihadista?, uff, quina pregunta!! Molts de nosaltres gairebé no sabíem què respondre… Va ser quan ens va recomanar una pel·lícula: El mundo es nuestro, que explica en to d’humor la realitat social que ens envolta.

     

    Poc després va tocar treballar de valent: primer amb un exercici de lèxic i després escrivint un informe mèdic:

     

     

    Al primer, després d’escollir un paperet, en què apareixien 4 paraules, vam haver de buscar-ne el  significat i descartar, si es que la hi havia, la paraula incorrecta. Va ser el punt de partida perquè, minuts després i per parelles, realitzéssim un exercici de precisió lèxica,  semblant a

    aquest:

     

     

    El                   va tenir un accident i no va poder fer sencer  el camí. a)   romiatge   b) peregrí    c) romer    d) pelegrí

     

     

     

    I segon, també per parelles, vam escriure un informe mèdic de la situació sociosanitària del cavaller francès capturat per na Mercadera. En finalitzar el redactat, totes les parelles van llegir el seu text i vàrem corregir un parell d’errors:

    •  degut a és a causa de o atès què.
    •  a les afores als afores

     

    La tasca encomanda d’aquesta  sessió va ser buscar la foto de Na Mercadera com a agressora del cavaller francès i fer-ne la difusió al Twitter  (#c2cast15), per tal d’escollir-ne una el proper dimarts.

    Share

    Article complet

  • C2 11a sessió

    Creació de la Laura

    Creació de la Laura

    La sessió d’avui s’ha iniciat amb una breu posada en comú sobre els somnis. Hem explicat d’un en un, i només els participants que se’n recordaven, algun dels somnis que hem tingut algun cop. Això ha permès que el professor ens aclarís que a causa d’una aparició divina que va rebre Ramon Muntaner, en aquest cas Déu com a esperit, va ser la raó per la qual va iniciar la crònica. És per això que durant el primer capítol l’autor exposa detalladament aquest succés diví.

    Acte seguit, hem començat la unitat II encapçalada per la temàtica dels informes. Abans d’endinsar-nos-hi, hem fet sis grups de tres persones cadascun, creats a partir d’una enumeració que ha adjudicat el mestre a cada alumne/a. Un cop agrupats havíem d’intercanviar en petit grup les diferents tipologies d’informes que cada participant es plantejava. Després d’intercanviar aquesta informació hem hagut de triar un tipus d’informe per tal de plantejar-lo posteriorment al gran grup. Doncs bé, cada subgrup ha exposat una tipologia d’informe, la qual ha donat lloc a sis especialitats diferents: desenvolupament del rendiment escolar, conflicte escolar, part mèdic amb la participació d’un jutge, enfocament policial per un atemptat jihadista o terrorista, memòria amb benefici d’associacions i lesions laborals. A partir de les sis tipologies proposades, se’ns ha plantejat crear un informe de manera individual o en gran grup i hem decidit fer-ho conjuntament i triar una única tipologia: el comunicat mèdic per a un jutge.

    A continuació, en Jaume ha preparat una cartolina sobre la seva taula i ens ha repartit una frase a cadascú per tal que l’enganxéssim sobre el suport. Així hem creat  un informe. Per tant, entre tots havíem de marcar un ordre tal i com pensàvem que seria l’adequat i així organitzar la informació facilitada. El resultat ha estat un informe que detallava la valoració d’unes deficiències que presentava l’aula on s’imparteix el nivell superior de català amb l’acompanyament d’unes possibles conclusions que podrien adoptar les mancances esmentades. Posteriorment, ens ha facilitat un altre informe, però distribuït de manera diferent, i hem hagut de debatre en petit grup quines diferencies i similituds creiem que presentava en relació a l’informe anterior. Exposant aquesta distinció en gran grup hem arribat a la conclusió que poden redactar-se informes amb la finalitat de valorar un element concret i presentar unes solucions, com també tenir com a fi la descripció d’uns fets que es voldrien resoldre.

    Cal esmentar que justament en el moment que ens disposàvem a començar una activitat de lèxic, ha marxat la llum i ens hem quedat a les fosques. Sort dels llums d’emergència que ens han il·luminat durant una estona i per això hem pogut continuar amb la sessió programada. Així doncs, l’activitat present consistia en completar unes frases d’unes fotocòpies que ens havia preparat en Jaume, de manera que havíem de triar una opció de paraula d’entre les dues que es plantejaven a cada frase. Entre tots hem resolt cadascuna de les frases, tot explicant el significat d’ambdues paraules i per tant, identificant-les per separat. En acabar aquesta tasca ens hem disposat a marxar cap a casa.

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share