Teresa Pàmies (3)
Criatures als anuncis?
Teresa Pàmies va ser durant molts anys una col·laboradora setmanal del programa de ràdio «El Matí de Josep Cuní». La seva vida, tant a l’exili, com a Catalunya sempre havia estat lligada a la ràdio.
Teresa Pàmies era una persona desperta, molt interessada per la notícia fresca del dia. En aquests programes de ràdio amb Josep Cuní ella feia la crònica de l’actualitat i després hi associava un bolero o una cançó. Generalment, justament pel seu esperit crític, les seves cròniques prenien un to de reivindicatiu que portava els oients a la reflexió i els convidava a ampliar el propi punt de vista sobre dels fets de cada dia.
Els temes que hi va tractar van ser nombrosíssims: la dona, el maltractament a la dona –hem avançat gaire?–, les relacions humanes, la política… un llarg enfilall de tot el que suscitava el seu interès.
Aquestes cròniques radiofòniques de Teresa Pàmies han estat recollides en tres volums: Coses de la vida a ritme de bolero, de 1993; La vida amb cançó: cròniques radiofòniques, de 1999 i 3×1 El món actual a través de tres generacions, de 2003.
El fragment que teniu a continuació ha estat extret del segon llibre esmentat. Parla el fet que la publicitat se serveixi d’infants a la tele o al cinema, principalment.
«Dimecres, 14 de gener 1998
Llegeixo a les pàgines de El País, Catalunya: “Para anuncio TV necesitamos GEMELOS, de 6 a 8 años. Todos chicos. Imprescindible sean todos rubios y con ojos azules», i donen dos telèfons de contacte. Els bessons requerits eren destinats a la publicitat, evidentment. Hi hauria l’obligat “casting” per escollir els més idonis. És la norma. L’infant de set anys Enric Espinosa explica que fou elegit entre cent convocats per una agència de publicitat, sotmesos a unes quantes hores d’assaig per repetir, en castellà: “Hola, soy Edu, feliz Navidad“. Esdevingué famós. Entrevistat a l’Avui el 4 de gener, fou presentat com a “actor de publicitat”.
La utilització de menors en empreses publicitàries, en programes de televisió i negocis de l’espectacle, suscita inquietud perquè interfereix en la formació dels infants, instigats per la família il·lusionant-los amb la fama, diners i altres incentius, no sempre assequibles; exposant-los a decepcions nocives per al desenvolupament harmoniós de l’infant. L’entrevista amb Enric Espinosa suscita aquesta reflexió. Parla com un adult i en pla d’actor, i tanmateix és una criatura de set anys que, de l’escola, prefereix l’hora del pati “perquè podem jugar”. No és un nen prodigi, sortosament per a ell. La fama assolida amb un anunci nadalenc li podria fer rodar el cap o robar-li la infància […]».
Teresa Pàmies, La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques, Empúries, «Narrativa», 102, Barcelona, 1999, p. 80.
Ara esmola tu el llapis o la paraula. Algunes idees per triar. La teva, però, pot ser qualsevol altra idea.
♦ Els nens i les nenes en anuncis de bolquers, de xocolata, de sabó, de colònies, de joguines, de pinso per a mascotes,de paper de vàter… ens roben el cor, som humans. Són tan bonics, els petits! Guaita, tu, surten a la tele o al cinema i sembla que ho hagin fet tota la vida! Són comentaris que hem fet i sentit moltes vegades. Què et sembla que hi ha darrere d’aquestes imatges? Qui hi guanya? Qui hi perd? Avantatges? Perills?
♦ No hem reproduït en aquest apunt cap nen ni cap nena de debò. Ho hem fet expressament per centrar l’atenció en la publicitat dibuixada. Creus que pot ser eficaç? Té el mateix impacte un dibuix que un cos de criatura que es mogui i parli?
♦ Els traços volgudament innocents fan que la publicitat sigui innòcua?
Font de les imatges:
Anunci de llet condensada marca «El Niño»: Exposición virtual. Biblioteca Nacional de Esapaña: <bne.es>.
Anunci de llet condensada «La Lechera»: <agustoconlavida.es/marcas-nestle/nestle-la-lechera/historia/116>.
Imatge dels «Juegos Reunidos Geyper»: <todocoleccion.net/>.
Anunci del reconstituent «Kina San Clemente»: <google.com/>. En aquesta darrera adreça, cercant per “imatges” es pot veure reproduït l’anunci de televisió en blanc i negre de Kina San Clemente: hi surten adults i nens… i copes. Pot ser il·lustratiu pel tema tractat en aquest apunt.
Pròxim apunt al bloc: 20 de gener de 2020
1 comentari
Isabel Bargallo Sanchez
22 gen. 20
11:25 #
Jo, que ja tinc una edat, recordo perfectament els anuncis de la “Quina San Clemente”, una beguda amb un contingut alcohòlic gens menyspreable. Tenia alcohol i la donaven als nens per millorar-los la salut. És clar que també berenàvem pa amb vi i sucre i ens prescrivien “Agua del Carmen” per als marejos i els ensurts.
Tot canvia?