• Teresa Pàmies (2)

    Teresa Pàmies: l’anàlisi social i política per testimoni

    Teresa Pàmies , Carta a la neta sobre el comunisme. Els anys de lluita, Editorial Columna, Barcelona, 2001.

    En aquest llibre Teresa Pàmies s’adreça a la seva neta Aliona i per extensió a la generació de la seva neta. L’autora, en aquest acte d’amor que resulta ser aquest text entranyable, vol deixar constància de la seva experiència de lluitadora social, de militant comunista i defensora dels drets de les dones. Aquestes paraules que deixa escrites no són en absolut un mer anecdotari personal de les batalletes d’una militant, sinó que, a partir de l’experiència personal, de l’anàlisi i de l’estudi, donen la visió crítica d’una comunista convençuda sobre els efectes –no sempre desitjables– del comunisme en la història recent i de com veu Teresa Pàmies el moment present.

    L’autora pretén amb aquesta llarga carta –un assaig curt, de fet–, deixar-se entendre per  la neta en profunditat, però també, si la neta ho vol, ser una invitació al compromís social, amb l’avantatge d’haver conegut un testimoni que li ha deixat en herència un punt de vista que li estalvia començar des de zero.

    Voldríem destacar un parell de fragments de la motivació que porta Teresa Pàmies a dirigir-se a la seva neta:

    «Per què t’explico tot això sabent que no t’interessa o que no t’ho creuràs o que pensaràs que la iaia repapieja? En realitat t’escric aquesta carta sobre les meves batalletes perdudes i guanyades, pensant en la teva generació, que un dia tindrà també les seves batalletes ben diferents a les meves, ni més glorioses ni més dramàtiques però, en tot cas, aquesta carta escrita a la meva néta, que ets tu, pot orientar-la i alliçonar-la. I si el rotllo de l’àvia t’avorreix pots estalviar-te’n la lectura. La teva iaia no se sentirà ofesa ni frustrada.» p. 39

    I continua, al paràgraf següent, explicant com va entusiasmar-la el pensament de Rosa Luxemburg, de com el pensament lliure que preconitzava va donar-li una concepció del feminisme que s’allunyava de l’estretor amb què el concebien partits i comitès.

    Teresa Pàmies en la carta a la neta Aliona també pensa en els altres nets, en les generacions que vindran després d’ella i en la societat, en definitiva:

    «Estimada Aliona: no sé si llegiràs aquesta carta tan llarga i un pèl pamfletària. T’és adreçada però no vol dir que només sigui per a tu. Penso en els altres néts: Sergio, Pere, Àlex, Urko, Joan i Natàlia i en la generació que creixerà en un planeta amenaçat d’extermini total total pel sistema capitalista enfollit de cobdícia. La generació de la iaia ja no pot fer res per evitar-ho, però la vostra podria si s’ho proposa, des del comunisme o des de fora però no contra el comunisme perquè encara és necessari per als combats que us esperen.

    Salut, estimats néts; salut i coratge!                     

    Barcelona, desembre de l’any 2000»    P. 84

    Ara esmola tu el llapis o la paraula. Algunes idees:

    Confies que el diàleg intergeneracional serveix per a alguna cosa?

    ♦Si tens nets, què t’agrada transmetre’ls? I si no en tens encara o ja no en tindràs, què t’agrada transmetre a les criatures i adolescents en general?

    ♦Penses que els partits polítics són necessaris per donar resposta a les qüestions socials? Hi pot haver lluita social al marge dels partits i de la política i del sistema?

    ♦El comunisme, segons tu, és un bon ideari? Hi ha qui considera que la seva pràctica és abocada al fracàs, pots exposar el teu punt de vista coincident o discrepant.

    Font de les imatges:

    ♦Portada del llibre ressenyat al capdamunt d’aquest apunt.

    ♦Logotip del Partit Socialista Unificat Català, on Teresa Pàmies milità.

    ♦Fotografia de Teresa Pàmies, autor: Pau Barceló (arxiu: Serra d’Or). Extreta en línia de la publicació digital El Núvol, 8/10/2019.

    Proper apunt: 2 de desembre de 2019

     

     

  1. Maria Craven

    19 Nov 19
    14:53 #

    En l’Any Teresa Pàmies, el llegat que l’escriptora deixa als joves amb aquest llibre és una encertada visió de futur i una aposta valenta que connecta amb els nostres dies. “La generació de la iaia ja no pot fer res per evitar-ho, però la vostra podria si s’ho proposa”. Des de la força de les paraules de Teresa Pàmies, pensem en tot el que podríem fer ara perquè en un futur els nostres nets trobessin un món millor. Deixo aquí una idea: protegir les llengües minoritzades i minoritàries. Com? Escoltant-les, parlant-les, llegint-les, escrivint-les.

    Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories


Arxius


Núvol d’etiquetes