Commemoracions literàries 2018
Commemoracions literàries 2018
Aquest any dedicarem el blog de l’Endrapalletres a recordar diverses figures del món de la llengua i de la literatura. Oficialment se celebra l’Any Pompeu Fabra i l’Any Pedrolo. Voldrem també recordar dues grans poetes catalanes: Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló.
Recordarem l’home que ha aconseguit unificar l’ortografia del català i que ha modernitzat la nostra llengua amb l’objectiu que fos apta per a ser emprada en tots els àmbits: des del científic, al jurídic, passant per l’escola i la literatura. Ara, al 2018, ja estem acostumats a cenyir-nos a la normativa, però en el decurs d’aquest any veurem algunes de les dificultats a què Fabra va haver-se d’enfrontar per dur endavant el seu gran projecte.
També tindrem present Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics que ha tingut mai la llengua catalana. Si ens parem a rumiar, commemorar Fabra i Pedrolo en 
un mateix any té molt de sentit: Pedrolo va escriure durant la postguerra i les seves obres van ajudar grans quantitats de lectors a bandejar molts barbarismes que teníem enquistats, va tenir l’habilitat d’usar un català correcte —segons fos el registre— tant si escrivia assaig, novel·la, poesia com teatre.
Llegirem també algunes poesies de dues poetes que van assumir el repte de fer escoltar la veu d’altres dones poetes. Dues poetes que s’admiraven mútuament, que van treballar plegades. Deixarem que s’expliquin elles mateixes:
Montserrat Abelló diu de Maria-Mercè Marçal:
«Des de sempre, del moment que la vaig conèixer, ja fa molts anys, he tingut la sort de treballar amb ella en projectes que ens feien moltíssima il·lusió: des dels voltants de les Edicions de les Dones La Sal fins a les lectures poètiques i a la contribució del comitè de dones escriptores del Pen Club Català el 1992, del qual ha estat l’ànima, no ha deixat d’encoratjar-me i encoratjar-nos, tot i la seva joventut, amb aquella manera seva tan discreta, suau i profunda, plena d’autoritat, que totes reconeixíem, com una guia, una companya sempre a punt d’ajudar, de donar un bon consell.»
Montserrat Abelló, “La millor poeta… i amiga”, Avui, 6 de juliol de 1998). Citació extreta de la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Maria-Mercè Marçal diu de Montserrat Abelló:
«És com si tota la poesia de Montserrat Abelló fos essencialment una llarga i aferrissada lluita contra el silenci, aquest silenci que plana com una llosa sobre tantes experiències anònimes. I així, la crònica quotidiana hi és també present, en una tercera persona que endevinem representativa del jo, però que el transcendeix com en el poema Encara és fosc: i, atenta a l’esclat del dia, / sap que tot hi tornarà a ser, / com sempre. Contra aquest silenci, doncs -que no exclou tampoc una altra cara positiva del silenci- la invitació final: Fes teu aquest desig. / I endinsa’t al cor / de les paraules. No sabria afegir-hi ni una paraula més.»
Maria Mercè Marçal, Pròleg a l’obra de Montserrat Abelló, Foc a les mans. Barcelona, 1990. Citació extreta de la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Les dues pròximes sortides blog, dedicades a Pompeu Fabra, seran el dia: 19 de març de 2018.
2 comentaris
Angelina Amat Miralles
05 abr. 18
13:34 #
Celebro molt que l’Endrapalletres commemori els aniversaris, siguin del naixement, de la mort, o de la publicació de les seves obres, dels que són els nostres referents. Llegirem amb atenció el que es vagi publicant. Coneixerem millor Pompeu Fabra, Manuel de Pedrolo, Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal. Gaudirem amb els seus textos, amb anècdotes de les seves vides i hi direm la nostra. La llengua, l’hem de fer viva parlant-la, escrivint-la, utilitzant-la, però també coneixent els que hi han dedicat la vida.
Maria Rovira
05 abr. 18
13:44 #
Seria fantàstic que aquest any es rescatessin de l’oblit moltes obres d’aquests autors. Obres que ens són necessàries per omplir la memòria i refer els camins del nostre patrimoni cultural i literari.