Abril: un poema de Maria-Mercè Marçal
Ens plau il·lustrar aquest poema de Maria-Mercè Marçal amb un text de M. Aurèlia Capmany, il·lustrat per Avel·lí Artís-Gener. Com que l’ocurrència de Capmany i Artís-Gener és anterior al poema de Marçal, no deu ser desencertat del tot pensar en una simpàtica picada d’ullet de Marçal envers una de les seves predecessores generacionals en matèria feminista.
[En cercle blau que hi ha a l’extrem dret inferior de la pàgina hi diu «cal que prengueu nota de les coses que duu damunt», doncs… ja ho sabeu, per si us interessa fer un exercici de vocabulari o per simple curiositat de repassar feines de casa que es feien abans i que ara ja no s’acostumen a fer de la mateixa manera.]
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra.
i sabó en pols, blauet, netol i galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Maria-Mercè Marçal, «Drap de la pols, escombra, espolsadors…» dins Cau de llunes (1977), Barcelona: Proa «Óssa Menor», 1998 (2a edició).
[Il·lustració digital]: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, a la pàgina de M. Aurèlia Capmany, dins «Antologia». Vinyeta extreta del llibre de M. Aurèlia Capmany, Dona, doneta, donassa [amb il·lustracions d’Avel·lí Artís-Gener], Barcelona: Edhasa, 1979.
Ara tu! Segur que aquests noms et recorden moltes feines: la criança dels fills, la neteja de la casa… Explica breument què et suggereix tot plegat, tant el dibuix com el poema de Marçal.
Propera anotació al blog: 11 de maig de 2018
1 comentari
Valentí Puigdellívol
12 maig 18
17:54 #
No sé ben bé el perquè, però hi ha dues escriptores per qui sento un afecte i admiració especial —algú dirà desmesurada, tant se me’n fa—, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Pot ser, només un petit indici, que en aquells anys de joventut que començava la universitat les veiés com una bafarada d’aire fresc, com a dones capaces i lluitadores que reivindicaven el seu lloc en un món encara massa gris, massa fosc i massa mascle. L’obra d’ambdues m’ha fet companyia, sempre, a la tauleta de nit. Literatura de capçalera que se’n diu.
Avui, toca parlar de Maria Mercè Marçal i d’aquest poema inclòs a Cau de llunes (1977), dins la secció III “Fregall d’espart” on de manera enumerativa cita estris de guerra del tot necessaris al camp de batalla. El primer que sobta una mica és que el poema no té títol. No obstant això, no és una excepció a la seva obra. De vegades, tanmateix, sols els enumera dins una secció amb números romans. Sense voler cansar a ningú, dir-vos que en vuit versos hi trobem nou vegades el dígraf ela doble. Fa un ús del fonema especialment significatiu al segon vers on l’accent tònic cau a la darrera síl•laba del mot: “plomall, raspall, fregall […]”. Tot i això, també trobem: cubell, gibrell i tall com a mots aguts. Direm, doncs, que la versificació és decasíl•labs blancs de ritme accentual. En cap cas parlarem de vers lliure, ja que compleix una de les tres condicions previstes de la mètrica.
Feta aquesta part més feixuga us deixo a vosaltres, els comensals de l’Endrapalletres la part de comentar els utensilis i els seus noms i per animar-vos una mica, un parell de qüestions: quants mots femenins i masculins hi trobeu al poema? Us heu fixat que la pols és un mot femení i en canvi l’estri que serveix per llevar-la és masculí? Vol dir res això? És el mateix un gibrell i una gibrella?
Ps: El títol del llibre llegiu-lo en cursiva