Abril: un poema de Montserrat Abelló
[Fotografia digital]: el menut, fotografies, Fira del cistell a Salt.
Envejo els ocells
perquè tenen ales
— però no tenen mans.
Envejo els arbres
perquè tenen branques
— però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres
ni bastir cases.
He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten
Vull mans
i no vull ales!
Montserrat Abelló, «Envejo els ocells…» dins Vida diària (1963), poemari recollit a Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002, edició i pròleg a cura d’oriol Izquierdo, dibuixos de Roser Bru, Barcelona, Editorial Proa, 2002.
Ara tu!
Explica lliurement en poques ratlles què et suggereix aquest poema.
Propera anotació al blog: 11 de maig de 2018
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.