• Juliol: un poema de Maria-Mercè Marçal

    Un poema molt curt i bonic de Maria-Mercè Marçal. Un poema que sembla trescar entre pedres… i que, finalment, com a lectors, ens deixa un gust entre dolç i àcid… ben bé com les mores.

     

     

     

     

     

     

     

    Si volies móres, 

    les móres dels meus ulls,

    esgarria’t pels calls

    a boqueta de juny.

     

    Esgarria’t pels calls, 

    sota l’aixella un cofí, 

    si volies móres

    a boqueta de nit.

     

     

     

     

     

     

    Maria-Mercè Marçal, «Si volies móres…»dins Cau de llunes (1977), Barcelona: Proa, «Óssa Menor», 1982 (2a edició).

     Ara tu! 

    Pots comentar el que vulguis d’aquest poema, però, per si et cal, podem donar alguns suggeriments:

    1. Creus que aquest poema té algun ressò de la cançó popular?
    2. Què et sembla aquest joc entre les mores i els ulls?
    3. Com creus que el jo poètic tracta aquest “tu” que és present al poema?
    4. Darrerament la nova gramàtica ha tret uns quants accents diacrítics, entre els quals el de móra. El mot, en el poema que hem transcrit, l’hem deixat amb accent perquè hem volgut conservar la versió de Marçal. En aquest cas concret, però, creus que si no dugués accent es prestaria a confusió?
    5. T’agrada collir mores? A quina època les culls? Penses que el temps en què es cullen és una dada important per interpretar el poema?

    Fonts de les imatges:

    [Imatge de mores]: blog de Joseph J Pote, Redeemed!, publicació 12/08/2011.

    [Imatge de l’ull]: www.cugat.cat/diari. Espai «Cuida’t»: consells de maquillatge per a ull marró.

     

    Propera anotació al blog: 13 d’agost.

     

     

     

     

     

  1. Valentí Puigdellívol

    14 Jul 18
    10:57 #

    Aquesta tria de l’Endrapalletres es supera mes rere mes. Aviat tocarem el cel amb el tou dels dits.

    Gràcies.

    Respondre

  2. Valentí Puigdellívol

    14 Jul 18
    11:09 #

    La tria de l’Endrapalletres es supera mes rere mes. Ben aviat tocarem el cel amb el tou dels dits.

    Gràcies.

    Respondre

    1. Roser Tutusaus

      15 Jul 18
      13:47 #

      Ens hi esforcem i ens agrada fer-ho i si ens emocionem quan algú també s’hi engresca. Si aconseguim fer conèixer o recordar alguns poemes, alguns autors… ens donem per ben pagats.
      Et donem les gràcies a tu per ser un participant tan assidu amb comentaris encertats i textos creatius. Endavant!

      Respondre

  3. Valentí Puigdellívol

    28 Jul 18
    10:51 #

    Deia Canetti que la paraula més imprecisa de totes és: jo. Ara, que dormo i ‘desdormo’ a un tempo, de la mateixa manera que vetllo i desvetllo, m’ha vingut al cap aquell tu poètic a qui interpel•la el poema de la Maria Mercè Marçal i per qui, molt encertadament, se’ns pregunta.

    Aquesta veu poètica que versa l’altre, aquell alter ego del poeta, és qui justament cerca al tu poètic. En prosa, en la narrativa, és més evident si de cas, quan parlem del narrador i en canvi no ho és tant quan pensem a qui va destinada la prosa. Al lector, pensem?
    Sempre he sostingut que el lector és ningú en la creació d’una obra d’art literària, de la mateixa manera que el mirador és ningú en la creació d’una obra escultòrica. No puc evitar que se m’escapi una mica el riure quan sento dir que al lector se l’ha de tractar d’intel•ligent. Ni d’intel•ligent, ni de ruc. No se l’ha de tractar de cap manera. Insisteixo, el lector és ningú. Jo soc lector i prou bé que ho sé.

    Sempre m’ha preocupat saber a qui va dirigida una narració. Al lector? A qui gosi obrir el llibre i resseguir les paraules impreses? De vegades, poques, el narrador ens ho fa saber. Humbert narra una història que deixa escrita pel jurat, no pas pel lector, i així narra Lolita. Un altre exemple de pes és quan el narrador detura la narració i interpel•la directament al lector com és el cas de Marcel Bénabou: “Per damunt de tot, senyor lector, no cregui que els llibres que no he escrit són un pur no-res. Per contra, quedi clar d’una vegada, es troben com en suspensió a la literatura universal”. Prova evident que qualsevol escrit no està destinat al lector i quan ho està, s’ha de fer constatar expressament. Tanmateix, la poesia té un destinatari poètic, un tu poètic imprecís. Una flor, un ocell, l’aire, algú proper o no, pot ser el destinatari, aquest tu poètic. En definitiva, a l’entitat a que o a qui van dirigides les paraules versades.

    Aquesta poesia de la Maria Mercè Marçal de dues estrofes de quatre versos conté paral•lelismes i repeticions pròpies de la cançó popular. Dins Cau de llunes, coexisteix una poesia reivindicativa com la que dedica a Layret o a S. Seguí i una poesia amorosa. Aquesta que ens ocupa es troba a la secció “Estrelles altes, veles baixes”

    Ens sobta de seguida, la no concordança dels verbs. Si volies (passat) esgarria’t (present) i és just això, el que ens duu a pensar que malgrat que li explica com s’ha de fer (sortir del camí, del grup, allunyar-s’hi per calls quan comencen a madurar les mores, perquè ningú altri les hi culli abans), no ho podrà fer. Aquesta manca de concordança verbal manifesta explícitament la impossibilitat amorosa. Res que es faci en aquest present modificarà aquell passat.

    Compte! El darrer vers acaba diferent:

    a boqueta de nit

    Ps: Els títols dels llibres imagineu-vos-els en cursiva.

    Respondre

    1. SLC Rubí

      03 Ago 18
      21:19 #

      Gràcies, Valentí, per fer-nos notar aquest error en la transcripció. Certament, el darrer vers acaba diferent i potser amb “a boqueta de nit” encara rebla més el clau de la impossibilitat amorosa. Ja ho hem esmenat.

      L’art és lliure i és de qui l’arreplegui. Aleshores serem lectors, espectadors, observadors… Les obres són ginys que funcionen sota la mirada atenta de qui les contempla o llegeix, aleshores podrà existir un lector o un observador determinat amb nom i cognoms. En general, però, és cert que la categoria “lector” té el significat d’una etiqueta anònima.

      No ens n’acabem de sortir d’això de els cursives… empipa molt no poder-hi posar els títols de les obres, ho sé. Ho lamento.

      Respondre

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories


Arxius


Núvol d’etiquetes