Felícia Fuster (1r apunt)
1921 – 2012
2021: Commemoració del centenari del naixement
Felícia Fuster va conrear la poesia i la pintura. Deixem que es presenti ella mateixa. Li donem la paraula que hem trobat en algunes entrevistes:
«A vegades, la vida t’envia unes ventades que et deixen fora del camí. I això és el que m’ha passat a mi, que el vent m’ha tret del camí que duia. El vent m’ha apartat de tot. Però ara, fa uns anys, el vent s’ha calmat i torno al camí que m’havia preparat». (2)
I aquest camí era…
«No fer res més que pintar i escriure. Diguem que he tingut ja assegurat el plat a taula fa uns anys i que torno al camí que m’havia proposat sempre, i he de reconèixer que és el període de la meva vida més feliç i més ple. Contra el que diu la gent, que quan ets jove vius la plenitud, jo la visc ara, quan els altres que tenen la meva edat són a la decadència». (2)
L’autora i la pintora, doncs, es va donar a conèixer ja en els anys de maduresa. Però en aquesta edat Felícia Fuster no fa pas els primers passos com artista. Les primeres obres que treu a la llum ja són plenament madures. El seu treball havia estat interior i venia de lluny:
«Sempre m’ha agradat escriure i meditar. De ben petita, ja escrivia coses. Paral·lelament, pinto, pintava i dibuixava». (2)
En la poesia de Felícia Fuster es percep un profund anhel de llibertat. Una llibertat personal cercada amb tossuderia i constància. Quan li pregunten per quina cosa li agradaria que es recordés la seva obra, diu:
«[…] m’agradaria que es recordés la meva obra pel missatge de llibertat que dona i de superació de la solitud». (1)
L’autora, interessada per l’Orient i per la poesia japonesa, va fer alguns viatges al Japó i a la Xina. Aquestes són paraules d’aquestes experiències vitals:
«No es fan aquests viatges sense una conseqüència personal. Encara vaig buscar més la meva llibertat personal. La solitud que deies és una mena de llibertat. Quan se sap aprofitar es té un gran avantatge». (1)
I per acabar l’apunt d’avui només un fragment d’un poema de Felícia Fuster:
És festa.
Renta’t l’esguard. Rentem-nos les paraules,
que no hi hagi més pols de fulla trista
en res del que diguem.
Avui,
Almenys, no entaforem la vida
en un calaix de calaixera rància
perquè la taqui i l’escorcolli
el temps.
[…]
Font de les entrevistes reproduïdes parcialment a la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC): https://www.escriptors.cat/autors/
(1) Correspon a l’entrevista de Lluïsa Julià i Nora Ancarola, «És probable que l’abstracció pictòrica també es reflecteixi en la meva obra», Avui. Cultura, 15/03/2001. Entrevista sencera al diari Avui.
(2) Correspon a l’entrevista de Lluís Bonada, «El sol ix per a Felícia Fuster», El Temps (València), núm. 188, 1980, 25-30 de gener. Entrevista sencera a la revista El Temps.
Font de l’obra pictòrica: http://www.fundacioffuster.org/ca/felicia-fuster/obra-plastica
Font del poema: «És festa»: Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984), publicat a Obra poètica (a cura de Lluïsa Julià), Editorial Proa, 2021, 2a edició, p. 58.
Autor de la fotografia: Jordi Borràs Abelló, el canal d’Urgell a: https://www.lamira.cat/visions/1437/el-pais-dels-laberints-daigua
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.