Teresa Pàmies (7)
Desconfinament a Praga, amb Teresa Pàmies
Quan pensem en Teresa Pàmies, dona molt compromesa en molts àmbits, el professorat de llengua i literatura acostumem també a plantejar als alumnes exercicis escrits que tinguin a veure amb aquests temes, potser perquè ens sembla que se’n pot extreure suc per expressar opinions i oferir als altres els punts de vista sobre els temes socials que cadascú de nosaltres tenim. En definitiva, són temes que fàcilment poden obrir el diàleg i generar polèmica.
Avui, però, que ja portem moltes setmanes de confinament a causa de la COVID-19, us convidarem a passejar… deixem una mica enrere les problemàtiques socials i passegem… A més, ja fa uns dies que cada franja d’edat pot sortir a passejar i fer esport. El confinament s’aixeca a poc a poc. Ja podem trepitjar el carrer, però mentalment podem viatjar per on vulguem: quina ganga! Així, doncs, us proposem fer el turista a la manera de Teresa Pàmies.
Teresa Pàmies en el seu exili visqué més de deu anys a la ciutat de Praga. Una ciutat de la qual es va acabar enamorant i se la va fer seva. Treballava a Ràdio Praga en un programa per al públic de parla castellana i catalana. A Praga, també hi va fer de mare.
Fa anys l’editorial Destino li va demanar una guia que parlés de Praga. No va fer la guia turística que tots més o menys coneixem, sinó que va fer un llibre atractiu i amè, que si bé aconsella de visitar alguns indrets i dona referències històriques, això no és la font principal del llibre. Pàmies ens fa conèixer Praga des de la seva experiència i vasta cultura i ens dona els millors consells per fer-nos-la una mica nostra, malgrat que en siguem turistes. Retalls de les vides de músics, escriptors, gastronomia, costums socials, i una descripció magistral de les vistes, de la llum, dels diferents moments del dia… i d’un dels ponts més coneguts del món, el pont Carles (Karluv most) en són les joies. El novembre de 2019, l’editorial Tushita l’ha publicat en català per primera vegada –per a Destino el va escriure en castellà. Ha estat una sort aquesta nova publicació perquè el text de l’àvia va precedit per la presentació d’una de les netes, Aliona Pàmies, i cada apartat l’encapçala una il·lustració de Natàlia Pàmies, una altra neta. Al final del llibre hi ha una guia pràctica de la ciutat de Joan Vilardebò. La traducció al català és de Margarida Trias. Un llibre amè de llegir que recomanem vivament.
Què dèiem, de passejar sense estressar-nos i deixar-nos portar? Heus ací dues recomanacions de la nostra autora:
«Si el turista no compta amb dues setmanes com a mínim no podrà veure tot el que Praga conté. Només la visita a Hradcany i a la Malá Strana requereix tres o quatre dies. El cansament físic i l’amuntegament de dades artístiques i històriques atrofia la sensibilitat i debilita en extrem. Per evitar-ho el millor és deixar-se dur pel mateix instint, descansar quan la fatiga avisa els ossos o la ment, asseure’s en llocs tranquils, petits jardins, placetes de la mida d’un mocador, pous de pedra adossats a les tàpies de convent, escales que comuniquen carrers estrets, el podi d’una estàtua, el sòcol d’una font… I què, si ens perdem la visita a les masmorres de Dalibor o el mirador de la Torre de la Pólvora recomanats per la guia turística! El que perdura d’una visita a Praga són aquests moments d’intimitat amb les petites coses que en conformen l’essència i que el pas dels segles no deteriora.
Per a mi Praga són els seus carrers i les seves places, els seus passatges misteriosos i els seus jardins inesperats; carrers concrets per als quals vaig transitar camí de la feina, de l’escola dels meus fills, del teatre o de la compra quotidiana.» P. 69
«El més pràctic, sa i barat es comprar-se uns quants talls de pernil dolç de Praga a la gran xarcuteria de l’avinguda Venceslau número 59, uns panets de viena, uns cogombrets en vinagre una ampolla de Melník; buscar un banc als jardins Vrchlického, davant de l’estació central, a mà esquerra del Museu Nacional, menjar a l’estil clochard gaudint de l’assossec entre les arbredes. El refrigeri pot ser reparador i saborós si no és que no s’ha trobat la tenda del famós pernil dolç de Praga destinat a l’exportació. Els francesos fan un consum impressionant d’aquesta menja. En aquest cas, s’hauria de substituir el pernil dolç pel salami o pel rostit de porc tallat molt fi.» P. 134
«On es noten menys els estralls del temps a la ciutat de Praga és als seus jardins, com si el pas dels anys els anés embellint. Es diria que la natura, secundada pel bon gust d’alguns homes i dones entestats a preservar l’entorn, aconsegueix el prodigi de la supervivència i de la renovació.
Jardins creats fa molts segles per arquitectes italians i francesos, contractats pels detentors del poder i dels diners, van embellir per inèrcia. Només les estàtues disseminades entre arbustos, parterres, testos i brolladors sembla que acusin l’erosió de la intempèrie i la negligència. Tanmateix algunes van guanyar en gràcia i en estil. Això es constata de manera notable al jardí de Ldebour o al de Vrtba, amb miradors sobre la ciutat admirablement restaurats entre estàtues de Bernard Braun.
El jardí de Schonborn, a la Malá Strana –palauet ruïnós en el temps de Kafka, que va habitar una de les seves mansardes–, meravella arquitectònica del segle XVII, ha estat restaurat, però la bellesa es troba en la pàtina del temps.» P. 141
Les citacions són extretes de: Teresa Pàmies, Praga (traducció de Margarida Trias, il·lustracions de Natàlia Pàmies, presentació d’Aliona Pàmies i guia pràctica de Joan Vilardebò), Tushita Edicions, 2019.
Font de les fotografies:
Portada del llibre de Praga, acabat de citar.
[En línia]:
El pont Carles en el seu accés a la Malá Strana: praga.info/es/barrio-pequeno
El jardí del Convent dels Franciscans: prague.en/fr/objet/lieux/460 jardins-des-franciscains
Jardins del Visehrad. Hi va treballar el pare de Teresa Pàmies, Tomàs, que als darrers anys de la seva vida va fer de jardiner municipal: prague.eu/es/objeto/lugares/562/jardines-de-vysehrad-vysehradske-sady
L’entrada del famós Teatre Negre i de Marionetes de Praga. Val la pena de visitar-lo. Cerca a Google: Teatre de Marionetes de Praga
Ara tu, esmola el llapis:
Pots comentar breument qualsevol cosa que els textos de Teresa Pàmies t’hagi suggerit, però també pots triar un dels temes proposats… es permet de barrejar-los! ;-)
♦ Aquest any no hem pogut viatjar per Setmana Santa, ho has trobat a faltar?
♦ Deixa volar la imaginació i fes quatre ratlles sobre la manera que més t’agradaria viatjar.
♦ Consideres encertats els consells que Teresa Pàmies dona als lectors que vulguin visitar Praga?
♦ Penses que s’ha de veure tot, tot el que les guies proposen?
♦ Et prepares els viatges o et guies més per la intuïció quan arribés a la destinació?
♦ Què et suggereixen els textos triats avui del llibre de Teresa Pàmies?
♦ Coneixes Praga? Voldries visitar-la? Potser voldries repetir? Amb els anys, tens notícia que hagi canviat gaire la ciutat de Praga? És gaire diferent la Praga que Teresa Pàmies va conèixer a la d’ara?
6 comentaris
Isaac
04 maig 20
17:56 #
“Per a mi Praga són els seus carrers i les seves places” (…) M’agrada aquesta forma de viatjar! M’hi sento molt identificat, i et fa venir moltes ganes de conèixer la ciutat… Algun dia!
Isabel
08 maig 20
14:25 #
Vaig conèixer Praga fa uns anys. Hi vaig estar una setmana i a ple mes d’agost! Però després de llegir les recomanacions de la Teresa Pàmies hi tornaria i em perdria pels racons que ens explica amb tan bones paraules. El que tinc clar és que, quan hi vagi, intentaré no anar-hi a l’estiu!
Maria
15 maig 20
12:28 #
Vaig pensar que mai més voldria visitar cap altre lloc, quan vaig conèixer Venècia.
Però… oh!, les fotografies, els escrits, el que diuen de Praga… Confinada, tanco els ulls i passejo pels jardins que tan bé descriu Teresa Pàmies. M’aturo a contemplar la bellesa nostàlgica de les estàtues deslluïdes pel temps i l’abandó. Respiro i m’inflo de verdor en mig d’una ciutat de fades.
Obro els ulls. I el primer que faig és contactar amb la llibreria més propera i petita, on saben atendre’m millor: “Bon dia! Voldria fer un encàrrec: Praga, de Teresa Pàmies, en l’edició traduïda fa poc al català”.
Rosa Camps
15 maig 20
12:43 #
Amiga Maria,
Que bonic això que dius. Els somnis dels altres, en aquest temps de confinament, ens emocionen. El trajecte de casa a la llibreria es torna màgic si l’objectiu és obtenir un llibre que et farà somiar, estimar encara més els racons i els autors de les notes literàries de Teresa Pàmies.
Quin goig saber que els llibres ens poden desconfinar la ment… Mai tant com ara la literatura és realitat i un vella companya amb qui fer camí.
Et desitjo una bona estada a Praga! El viatge és el que faràs anant fins a la llibreria… això de no haver d’agafar avions és un descans!
Test
01 jul. 20
14:53 #
–
SLC Rubí
01 jul. 20
23:23 #
Prova rebuda, gracies!