• Sant Jordi i altres cultures

    S’acosta Sant Jordi! 🙂  i els volts de la diada de Sant Jordi és quan els llibres se’ns fan més presents. Però… podríem incloure-hi un diccionari, en aquest apartat?

    Segurament has sentit parlar del Voluntariat per la llengua i de la nova proposta de parelles interconfessionals. Per donar-los peu en les trobades i per aprendre coses noves els vam proporcionar un extracte del Diccionari de religions, un llibre que dóna la informació mínima necessària per poder utilitzar la terminologia pròpia de cada tradició religiosa de manera adequada.

    Així, hi trobem des de Confuci fins a Vixnu, el drus i el falaixa, coneixem el dreamtime i el Divendres Sant, aprendrem què és una drilbu o un exvot

    Cada terme (n’hi ha 1.604!) s’assigna a una o més d’una de les tradicions religioses amb més presència a Catalunya (bahaisme, budisme, catolicisme, cristianisme ortodox, hinduisme, islam, jainisme, judaisme, protestantisme, sikhisme i zoroastrisme), a banda d’altres agrupacions que han semblat útils (esglésies lliures, noves religions, religions indígenes, religions de la Xina i el Japó). Alguns termes s’han assignat a àrees transversals com ara ciències de la religió i termes seculars.

    Bona diada de Sant Jordi i no compris llibres només per Sant Jordi, que els llibres (de qualsevol espècie…) t’acompanyin tot l’any!

     

     

    Print Friendly

    Article complet

  • Anglicismes i empreses

    Us heu fixat que moltes vegades en el món de l’empresa o en el de les tecnologies utilitzem anglicismes però tenim paraules catalanes per designar aquests termes? Hi ha anglicismes  innecessaris, doncs.

    Per exemple, el tan utilitzat call center, en català és un centre d’atenció telefònica. Heu sentit algun cop start-up? Això seria, simplement, una empresa emergent. Més entenedor, oi?

    Ara us dic dos termes dels  quals pot ser que hàgiu parlar, però a veure si proposeu la solució vosaltres; com diríeu timing merchandising en català? 🙂

    Podeu consultar l’enllaç del Termcat als 50 termes del món de l’empresa, on trobareu els termes en català, castellà i anglès, a més de la definició.

    Print Friendly

    Article complet

  • Dia de la Dona Treballadora

    Aprofitant que el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, recordarem que hi ha mots, pràctiques i conceptes com el masclisme (que segons el DIEC és “l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona” que són malauradament coneguts.

    Però existeix un terme relativament nou (dels anys 90) que és el micromasclisme. N’heu sentit parlar? Es tracta de la pràctica de dominació masculina molt subtil que s’oculta en les pràctiques quotidianes. Té suport social i, per tant, passa desapercebut. Alguns exemples en són: anar a una perruqueria femenina i trobar-hi només revistes “del cor” o de moda, comentaris a les tertúlies polítiques sobre la roba de les dones que es dediquen a la política (i no a les seves opinions o actuacions), que en un bar donin la cervesa a l’home i el refresc a la dona… I per acabar, només pregunto, què passaria si en publicitat canviéssim les dones per homes?

    Si bé el micromasclisme és un mot, pràctica i concepte força estès socialment, que té una entrada a la Viquipèdia i tot, el diccionari i l’Optimot encara no el recullen.

     

    dona

    Print Friendly

    Article complet

  • Carnestoltes o Carnaval?

    Totes dues paraules són correctes en català, però hi ha alguns petits matisos, en alguns casos. La paraula Carnaval prové de l’italià carnevale, procedent de l’antic carnelevare  (mot compost de carne ‘carn’ i levare ‘llevar, treure’). Així doncs el nom de la festa fa referència explícita a l’abstinència quaresmal de menjar carn que comença just després de la festa, el dimecres de Cendra.

    El Carnestoltes és el nom habitual del carnaval als Països Catalans. L’etimologia, en aquest cas, prové del llatí carne ‘carn’ i toltes ‘llevar, treure’) i, per tant, té l’etimologia basada en el mateix concepte que el Carnaval.  Però com que aquesta és la referència cultural a casa nostra, parlem de l’arribada del rei Carnestoltes i també frases com anar fet un Carnestoltes,  que vol dir anar vestit d’una manera ridícula, amb mal gust.

     

    carnestoltes

    Print Friendly

    Article complet

  • Coneixes els Dictats en línia?

    A Dictats en línia hi ha dictats de diferents nivells disponibles, des de B2 fins a C2 (segons el MECR, el Marc Europeu Comú de Referència de les llengües).

    Es tracta d’un recurs molt interessant per treballar l’ortografia, ja que hi ha dictats autocorrectius. A més d’estar classificats per nivells, també ho estan per categories segons l’aspecte concret que es vol treballar: accents, A/E…

    I hi trobareu, a més, els àudios – que es poden descarregar-, la transcripció de tots els textos i fins i tot una proposta didàctica de com fer els exercicis.

    Ja teniu una nova excusa per deixar de fer faltes! 🙂

     

     

    Print Friendly

    Article complet

  • Ser o estar? L’eterna qüestió…

    Per indicar la localització, ubicació o presència d’algú en un lloc utilitzem ser. Així doncs, en una conversa telefònica, per exemple, si ens pregunten “On ets?“, no direm que*estem al bar de la cantonada, sinó SOM al bar de la cantonada.

    Però si a la pregunta anterior hi afegim el concepte de durada, període de temps, llavors utilitzarem el verb estar-se però no estar: 

    – On ets?

    – Som al bar de la cantonada. Crec que ens hi estarem mitja horeta més.

    I si no ha quedat prou clar, dos exemples ben coneguts que ho il·lustren:

    1. Patufeeeeeet, on eeeeeets? A la panxa del bou.
    2. Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí! (Josep Tarradellas quan va tornar de l’exili l’any 1977).

    patufet

     

     

    Print Friendly

    Article complet

  • La Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans

    L’IEC ha publicat la Gramàtica de la llengua catalana, la primera gramàtica institucional de la llengua catalana, ja que la gramàtica oficial, fins ara, era la de Pompeu Fabra de l’any 1918.

    Introdueix matisos a la norma i intenta flexibilitzar-la i té en compte la parla dels diferents territoris. Per exemple, s’admet, parlant d’hores, les sis i quart. ARA BÉ,  és una forma vàlida per a València i les Balears (el sistema del rellotge), ja que en el cas de Catalunya (un/dos/tres quarts de set), preval el sistema del campanar.

    El nou volum de la gramàtica és per a especialistes (són unes 1.500 pàgines), però està previst que el 2018 aparegui una versió manual per als usuaris habituals. De moment, aquí un enllaç al resum que ha fet el lingüista Albert Pla.

    Segur que també us sona la polèmica creada amb l‘ortografia i els diacrítics ;)).

     

    gramatica parla

    Print Friendly

    Article complet

  • El tió, el Pare Noel i el Pare Nadal

    Ara que ve Nadal, en la tradició catalana tenim el tió i no el cagatióI quan duem a terme aquesta festa fem cagar el tió, ja que si caguem el tió (cosa que faríem nosaltres!), seria una cosa ben diferent… 

    Fora de casa nostra, l’encarregat de portar els regals és Sant Nicolau, però aquest nom va evolucionar molt; així, va arribar als Estats Units com a Santa Claus. Al Canadà i a Anglaterra es diu Father Christmas, que literalment vol dir “Pare Nadal”, i així és com n’hauríem de dir en català, tal com passa en la majoria de llengües, com Père Noël (francès), Babbo Nattale (italià), Weihnachtsmann (alemany), Mos Craciun (romanès)… 

    Així doncs, en català és estrany dir-ne Pare Noel, ja que una part del nom és catalana i l’altra del francès.

    Recordeu que al web de Nadal del Consorci hi ha un recull de recursos sobre el Nadal: receptes, cançons, llocs on anar a veure pessebres… tot el que pugueu necessitar. 

    Ara sí que ja esteu preparats per tenir Bon Nadaaaaaal! 

    tiopare-noel

    Print Friendly

    Article complet

  • Any literari Llull (2015-2016)

    Què saps de Ramon Llull (1232-1316), a part que en porten el nom alguns carrers, l’insitut que promou la llengua i la cultura catalanes a l’estranger i, fins i tot, una universitat?

    El 2016 és l’Any literari Ramon Llull, un dels pensadors i escriptors més destacats de l’Edat Mitjana d’una banda, perquè és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics i, també, perquè va fer aportacions remarcables en tots els àmbits del saber de la seva època, que van des de la filosofia i la teologia, fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica o la lògica.

    Si vols tenir quatre idees bàsiques sobre el personatge, pots consultar l’auca  i l’especial de Cavall Fort, i si vols ampliar la informació, la pàgina oficial o el web Enllulla’t. 

     

    llull-foto         llull

    Print Friendly

    Article complet

  • Un sac de vocabularis: Vocabulària

    vocabularia12

     

    “Vocabulària és un blog dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona que té l’objectiu de difondre totes les eines terminològiques que poden ser útils a la comunitat universitària per garantir la qualitat lingüística de les comunicacions científiques.”

    L’entrada més recent al blog presenta el nou Diccionari de química del Termcat (amb més de 800 termes de química orgànica i inorgànica), però hi trobem diccionaris d’odontologia, cartogràfics, d’instruments musicals, de dret o de mineralogia…  i també altres formats: un mapa de constel·lacions interactiu, l’edició digital de la Història natural dels Països Catalans, una infografia sobre el canvi climàtic

    Per entrar al blog, http://www.ub.edu/vocabularia.

    A més, si us feu seguidors del Twitter de Vocabulària estareu al dia de totes les novetats. La seva etiqueta (hashstag) és #Vocabulària.

     

     

     

    Print Friendly

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Gemma Muntane: quins exemples més populars! gràcies,
  • Teresa Fernàndez: Carmen, ens alegrem que hagis passat una bona estona! Fins a la propera!
  • Teresa Fernàndez: Fem misto quan volem xutar una pilota i no l’encertem, el peu xuta l’aire! però la...
  • Carmen Caballero: M’agradat molt aquest joc. Vaig molt al mercat i trobar-me amb les frases fetes…ha...
  • Gemma Muntane: Aquesta de “fer misto” no la sé… i vosaltres? què vol dir?

Enllaços


Històric