• Revistes culturals

    Ara que ve l’estiu i (potser!) teniu més temps, us recomano dos magazins digitals culturals molt interessants: Núvol i Catorze. Les publicacions inclouen entrevistes, reportatges i cròniques sobre diferents temàtiques: literatura, fotografia, documentals i pel·lícules recomanats, llengua, propostes culturals diverses, humor  i un llarg etcètera.

    A Catorze, al maig, van fer una selecció dels 14 millors poemes catalans, segons els lectors. Els coneixeu tots? N’hi trobeu a faltar algun?

    Molt bon estiu i bona lectura!

    lectura

     

    Print Friendly

    Article complet

  • Sobre vegetarianisme

    S’utilitza el terme vegetarià per parlar d’algú que s’alimenta de vegetals i fruites i exclou els aliments d’origen animal, però és un concepte poc precís, atès que cada vegada hi ha més variants en l’alimentació i es tendeix a posar-hi etiquetes.

    Segurament heu sentit els mots lactovegetarià ( que inclou llet i derivats en la dieta), ovovegetarià (que inclou ous)  i lactoovovegetarià (que els inclou tots dos).

    Els piscivegetarians mengen vegetals i peix. Hi ha força gent que segueix aquesta dieta però en termes d’ús, és el mot més desconegut.

    Per acabar, vegà és qui no consumeix productes d’origen animal de cap tipus: carn, llet o mel, per exemple, de manera que tampoc utilitza teixits d’origen animal. 

     

    vegetals

     

     

    Print Friendly

    Article complet

  • Al garrotín, al garrotan…

    Coneixeu els garrotins? N’heu sentit o cantat mai? El garrotín és una cançó improvisada i cada estrofa té quatre versos de set síl·labes. Això sí, entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps que la següent persona (o la mateixa) pugui preparar-se què cantar, ja que normalment és, a més, enginyós o irònic.

    Aquí el garrotín dels bocinaires: 

    Ens agrada desgranar
    la llengua, bocí a bocí,
    perquè aprendre-ho tot de cop
    no és tan fàcil de pair.
    La comunitat gitana de Catalunya té el garrotín gairebé com a propi i per això la relació del garrotín amb la rumba, sobretot musicalment. Aquí el vídeo!

    Garrotín-259x300

    Print Friendly

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Continuem amb l’origen d’algunes paraules del joc lingüístic del Mercat Torner: persiana, síndria i lionesa. Però… amb un petit repte inclòs, a veure com aneu d’intuïció!

    T’havies plantejat d’on prové el nom lionesa? Prové del nom de la ciutat francesa de Lió, que és on es va fer per primera vegada aquest pastisset.

    T’atreviries a fer alguna teoria sobre d’on prové la paraula síndria? Perquè no cal ser excessivament agosarats, una pista: està relacionat amb una zona del món… Apa, a pensar! 😉

    persiana

    Print Friendly

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Aprofitant que som a l’abril i cada paraula val per mil, en relació amb el joc lingüístic que hem començat per Sant Jordi, el bocí és sobre l’origen d’algunes paraules: mandarina i sandvitx

    Sabies que sandvitx prové del nom del comte de Sandwich, a qui el seu cuiner preparava aquest entrepà perquè el comte no hagués de deixar de la taula de joc?

    cartell mandarina

    Print Friendly

    Article complet

  • Us agrada suggerir? I que us suggereixin?

    Tenim bastant clar el significat del verb suggerir. Ara bé, les paraules derivades d’aquest verb, que de vegades generen dubtes…

    Per exemple, parlem d’una bústia de suggeriments i no de suggerències. Suggeriment, doncs, és la cosa suggerida, l’acció de suggerir.

    També hi ha errors quan alguna cosa ens suggereix a nosaltres, ja que hem de dir que és suggeridor i no suggerent, que en català no és correcte.

     

    suggerir

    Print Friendly

    Article complet

  • Nou format de l’Optimot

    L’Optimot, el servei de consultes lingüístiques de la Direcció General de Política Lingüística, ara és més fàcil de consultar a través del mòbil o la tauleta, ja que s’adapta a qualsevol dispositiu fix o mòbil.

    Fins ara, es podien consultar les paraules i ara hi trobareu els mateixos arxius, però se n’han simplificat les eines de cerca i no cal ampliar la imatge.

    No dubteu a fer cerques l’Optimot en qualsevol moment, en qualsevol lloc i per a totes les consultes que tingueu!

     

    Optimot

    Print Friendly

    Article complet

  • Què sabem dels euros?

    Fem servir el mot euro quan està expressat amb lletres o quan no va acompanyat de xifres. Per exemple, diem Em queden pocs euros. 

    Si expressem les quantitats en xifres utilitzem el símbol sempre que sigui possible tècnicament. Com que es tracta d’un símbol i no d’una abreviació, no cal escriure-hi un punt al final. Si no és possible, hem d’escriure euros. 

    També pot ser que ens trobem el símbol EUR, que s’escriu amb majúscules i sense punts, però es fa servir sobretot per a les operacions i relacions transnacionals (per això és probable que l’hàgiu trobat tot fent el turista).

    Per cert,  ho pronuncieu amb o o amb u? 

    euros

     

    Print Friendly

    Article complet

  • Paraules correctes?

    Quan parlem, oi que no sempre estem prou segurs de si alguns mots són correctes?

    Per exemple, què en penseu de ‘paio/paia’?  Aquesta paraula -d’origen gallec- no tan sols és correcta, sinó que a més seria l’alternativa per no dir tio (individu). També l’usa el col·lectiu gitano per anomenar les persones que no són gitanes.

    I color ‘de catxumbo’? Què és aquest color? Ens diu el diccionari que és un color indefinit, grisenc o simplement brut. L’havíeu sentit? És el mateix que dir color de gos com fuig. Quines paraules, avui, oi? 😉

    Les pots trobar totes a l’app gratuïta DIEC2 (Android i IOS) i pots veure aquest vídeo de Català a l’atac

    gos fuig

    Print Friendly

    Article complet

  • Lèxic casteller

    Vivim el que els experts ja consideren la segona edat d’or de les torres humanes, i de fet assistim a reptes extraordinaris i inèdits. I amb aquesta renaixença del món casteller, avui aprofitem per parlar del diccionari específic d’aquest àmbit.

    En trobareu tota la terminologia en el Lèxic castellerdes de la manera de denominar cadascuna de les construccions (pilar, torre,castell, carro gros, catedral…) fins al nom que es dóna a cadascun dels castellers segons la posició que ocupa i la funció que fa (baix, segon, terçcontrafort, crossa…).

    Saps què significa l’expressió fer llenya? I… la prova de foc: com s’escriu (i es diu!) l’infant que corona el castell i fa l’aleta?

    I si en vols saber més, mira a Youtube la pel·lícula L’enxaneta i escolta el programa que vam fer del Català a la butxaca a Ràdio la Mina.

     

    ©Fotolia-Adam Gregor

    Print Friendly

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Eva: hola a tothom, els nostres grans mestres són els grans, com els meus encara que jo ara també sóc gran, que van...
  • lmontenegro: 🙂
  • Pilar: sí! tota informació és poca pel dia D (això va amb doble significat!) m’he de mirar els mots en cursiva,...
  • lmontenegro: Hola, Pilar, Quina sorpresa trobar-te per aquí! 🙂 Sí i no… El peix és el bacallà, però com a...
  • Pilar: bacallà!!

Enllaços


Històric