Ser o estar, aquesta és la qüestió
Moltes vegades dubtem a l’hora d’utilitzar els verbs ser i estar. En aquest apunt us volem donar algunes indicacions perquè la pregunta ser o estar no sigui un malson!
Per indicar la localització o la presència d’algú en un lloc utilitzem ser.
Jordi, on ets?, i no pas: Jordi, on *estàs?
Van entrar a robar-nos mentre érem fora, i no pas: Van entrar a robar-nos mentre *estàvem fora.
Siguis on siguis, pensaré en tu, i no pas: *Estiguis on estiguis, pensaré en tu.
L’herbolari és a dos carrers, i no pas: L’herbolari *està a dos carrers.
Es fa servir estar (estar-se) per expressar el lloc on viu o resideix alguna persona, el fet de viure amb algú o bé de treballar en un lloc.
Estic (m’estic) a la Florida des de fa uns mesos, hi estic amb la meva parella.
Estic (m’estic) a Metal·listeria Isern des de fa dos anys (hi treballo).
Per expressar dies o dates s’utilitza el verb ser.
Som a primers de juliol i fa una xafogor de por, i no pas: *Estem a primers de juliol i fa una xafogor de por.
Avui som (és) dimarts 13, i no pas: *estem a dimarts 13.
Per preguntar per algú al telèfon, utilitzem els verbs ser-hi. També fem servir el verb posar-s’hi (posar-se al telèfon) o la forma hi ha.
(al telèfon) Que hi ha/s’hi pot posar l’Andreu?, i no pas: Que *està l’Andreu?
No, no hi és ara/No, no s’hi pot posar, i no pas: No, no *està.
Davant d’adjectiu o participi tant podem utilitzar el verb ser com el verb estar; ara bé, en alguns casos l’ús de l’un o l’altre atorga un matís diferent a la frase.
L’aigua és freda: vol dir que el seu estat natural és la fredor (l’aigua del riu).
L’aigua està freda: vol dir que en aquest moment està freda (l’aigua de l’escalfador, que pot ser freda o calenta).
Per acabar, cal tenir en compte que ser expressa simplement localització, sense matisos, i estar, en canvi, reforça la idea de duració o permanència. Per exemple:
Els llibres van ser/estar al calaix fins a final de curs.
—On t’has ficat? Fa una hora que sóc/estic a l’entrada de l’hotel!
