Entrades amb l'etiqueta ‘article’

  • Textos àgils, pocs demostratius

     

    Les ulleres bifocals ens permeten veure-hi de prop i de lluny!

    Els demostratius marquen les relacions espacials entre els interlocutors. Segur que els coneixem! Aquest (i resta de formes) i això, de proximitat; aquell (i resta de formes) i allò, de llunyania; i els adverbis ací, aquí, allí, allà.

    Quan el nom especificat és implícit, el demostratiu té la funció de pronom, com ara:

    Atén aquesta alumna que aquella ja l’atendré jo.

    Sovint, però, abusem dels demostratius, en frases com:

    Cal avaluar els recursos i decidir si *aquests són suficients.

    Els veïns s’han afegit a l’assemblea de barri i actuen segons les directrius *d’aquesta.

    Això només és possible en *aquells casos que preveu la llei.

    Aquests usos són força freqüents en el llenguatge escrit. Potser busquen la precisió i la formalitat, però, fet i fet, empitjoren el text. És millor, doncs, repetir el nom o, simplement, prescindir del demostratiu.

    Cal avaluar els recursos i decidir si són suficients.

    Els veïns s’han afegit a l’assemblea del barri i actuen segons les seves directrius/segons les directrius de l’assemblea /segons les directrius d’aquesta assemblea.

    Això només és possible en els casos que preveu la llei.

    Igualment, hem d’evitar usar els demostratius com a pronoms quan els puguem substituir per un pronom feble o relatiu:

    La directora i la secretària *d’aquesta n’estaven al cas; que ha de ser, la directora i la seva secretària n’estaven al cas.

    Correspon a la comissió estudiar els projectes i fer una selecció *d’aquests; millor, i fer-ne una selecció.

    L’assemblea va aprovar les quotes familiars. Les funcions *d’aquestes són…; és a dir, l’assemblea va aprovar les quotes familiars, les funcions de les quals/les funcions de les quotes són…

    Per tant, eviteu els demostratius sempre que no siguin necessaris, ja eliminant-los, ja amb pronoms febles o pronoms relatius, ja repetint el nom que determinen.

    Article complet

  • D’ara endavant no diguis en *lo successiu

    lolololololololo

     

    Reprenem l’apunt anterior sobre el lo neutre  per tal de fer-vos algunes propostes de substitució.

    Ara com ara, hi ha un consens general a evitar, tant en els registres formals com informals, l’ús de l’article lo en construccions de caràcter neutre.

    De manera general, el sentit abstracte o generalitzador s’expressa amb l’article masculí el, els demostratius això allò, o amb diverses construccions, com ara la cosa, el fet, la part, la qüestió, etc.

    Vegem-ne alguns exemples:

    * lo bo del cas > el millor del cas/el que té de bo el cas
    * lo que faltava> només faltava això/no fotis
    * faré tot lo que pugui> faré tot el que pugui/faré tant com podré
    * ara ve lo bo> ara ve la bona/agafa’t fort
    * agafa lo meu/lo seu> agafa les meves coses/les seves coses
    * lo millor que pots fer> el millor que pots fer
    * lo qual vol dir> la qual cosa vol dir/cosa que vol dir/i això vol dir
    * lo que dius>  el que dius/això que dius
    * de lo contrari> si no/contràriament/altrament
    * en lo referent a> referent a/amb referència a/pel que fa a/quant a
    * és lo de menos> no hi fa res/això rai!
    * per lo general> generalment
    * per lo menos> almenys/pel cap baix
    * per lo tant> per tant/així doncs
    * per lo vist> sembla que/tot fa pensar que 

    Altres construccions de caràcter intensificador: 

    * lo contenta que està!> està tan contenta!/com n’està de contenta
    * vine lo més aviat possible> vine tan aviat com puguis/com abans millor
    * a lo millor> potser/tal vegada/a la millor

    Així doncs, les solucions depenen de cada cas; com en altres temes conflictius, cal buscar la solució més natural i genuïna.  

     

     

    Article complet

  • L’article en català

    articles Fòssils lingüístics com tot lo dia i topònims com s’Agaró demostren que els tres articles que avui conviuen com a formes dialectals catalanes van sorgir l’una darrere l’altre; primer va dominar l’article salat, es, sa, es, ses, després s’hi va sobreposar el nord-occidental lo, la, los, les, i al final va triomfar el que avui és la forma estàndard de l’article: el, la, els, les.

    De fet, el llatí clàssic no tenia article. Aquest determinant va sorgir en llatí vulgar tardà a partir dels demostratius ille (lo/el) i ipse (so/es). Les formes derivades d’aquest últim eren les dominants en català popular i per això, als segles XI i XII, a la gran majoria del territori salàvem. Però al XIII la llengua oficial de la cort, emmirallant-se en l’occità, va anar imposant el lo.

    El pas de lo a el no es produeix fins al XIX i no esdevé estàndard fins al XX. Ara bé,  el lo no passa a el quan fa d’article neutre (representa una abstracció, lo bonic), i és Pompeu Fabra qui normativitza aquest canvi: l’obliga a fer el pas. Però el sistema necessita distingir formalment el neutre del masculí i d’aquí el desgavell que tenim actualment amb el lo neutre, ja que la substitució sistemàtica per el (*el bo del cas) o per allò no funciona.

    Actualment les formes antigues de l’article es mantenen en el lo nord-occidental i l’article salat balear.

    D’alternatives per substituir el lo neutre no normatiu, en parlarem ben aviat!

    Article complet

Entrades recents


Vull fer un curs!


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta