Entrades amb l'etiqueta ‘article’

  • Textos àgils, pocs demostratius

     

    Les ulleres bifocals ens permeten veure-hi de prop i de lluny!

    Els demostratius marquen les relacions espacials entre els interlocutors. Segur que els coneixem! Aquest (i resta de formes) i això, de proximitat; aquell (i resta de formes) i allò, de llunyania; i els adverbis ací, aquí, allí, allà.

    Quan el nom especificat és implícit, el demostratiu té la funció de pronom, com ara:

    Atén aquesta alumna que aquella ja l’atendré jo.

    Sovint, però, abusem dels demostratius, en frases com:

    Cal avaluar els recursos i decidir si *aquests són suficients.

    Els veïns s’han afegit a l’assemblea de barri i actuen segons les directrius *d’aquesta.

    Això només és possible en *aquells casos que preveu la llei.

    Aquests usos són força freqüents en el llenguatge escrit. Potser busquen la precisió i la formalitat, però, fet i fet, empitjoren el text. És millor, doncs, repetir el nom o, simplement, prescindir del demostratiu.

    Cal avaluar els recursos i decidir si són suficients.

    Els veïns s’han afegit a l’assemblea del barri i actuen segons les seves directrius/segons les directrius de l’assemblea /segons les directrius d’aquesta assemblea.

    Això només és possible en els casos que preveu la llei.

    Igualment, hem d’evitar usar els demostratius com a pronoms quan els puguem substituir per un pronom feble o relatiu:

    La directora i la secretària *d’aquesta n’estaven al cas; que ha de ser, la directora i la seva secretària n’estaven al cas.

    Correspon a la comissió estudiar els projectes i fer una selecció *d’aquests; millor, i fer-ne una selecció.

    L’assemblea va aprovar les quotes familiars. Les funcions *d’aquestes són…; és a dir, l’assemblea va aprovar les quotes familiars, les funcions de les quals/les funcions de les quotes són…

    Per tant, eviteu els demostratius sempre que no siguin necessaris, ja eliminant-los, ja amb pronoms febles o pronoms relatius, ja repetint el nom que determinen.

    Article complet

  • D’ara endavant no diguis en *lo successiu

    lolololololololo

     

    Reprenem l’apunt anterior sobre el lo neutre  per tal de fer-vos algunes propostes de substitució.

    Ara com ara, hi ha un consens general a evitar, tant en els registres formals com informals, l’ús de l’article lo en construccions de caràcter neutre.

    De manera general, el sentit abstracte o generalitzador s’expressa amb l’article masculí el, els demostratius això allò, o amb diverses construccions, com ara la cosa, el fet, la part, la qüestió, etc.

    Vegem-ne alguns exemples:

    * lo bo del cas > el millor del cas/el que té de bo el cas
    * lo que faltava> només faltava això/no fotis
    * faré tot lo que pugui> faré tot el que pugui/faré tant com podré
    * ara ve lo bo> ara ve la bona/agafa’t fort
    * agafa lo meu/lo seu> agafa les meves coses/les seves coses
    * lo millor que pots fer> el millor que pots fer
    * lo qual vol dir> la qual cosa vol dir/cosa que vol dir/i això vol dir
    * lo que dius>  el que dius/això que dius
    * de lo contrari> si no/contràriament/altrament
    * en lo referent a> referent a/amb referència a/pel que fa a/quant a
    * és lo de menos> no hi fa res/això rai!
    * per lo general> generalment
    * per lo menos> almenys/pel cap baix
    * per lo tant> per tant/així doncs
    * per lo vist> sembla que/tot fa pensar que 

    Altres construccions de caràcter intensificador: 

    * lo contenta que està!> està tan contenta!/com n’està de contenta
    * vine lo més aviat possible> vine tan aviat com puguis/com abans millor
    * a lo millor> potser/tal vegada/a la millor

    Així doncs, les solucions depenen de cada cas; com en altres temes conflictius, cal buscar la solució més natural i genuïna.  

     

     

    Article complet

  • L’article en català

    articles Fòssils lingüístics com tot lo dia i topònims com s’Agaró demostren que els tres articles que avui conviuen com a formes dialectals catalanes van sorgir l’una darrere l’altre; primer va dominar l’article salat, es, sa, es, ses, després s’hi va sobreposar el nord-occidental lo, la, los, les, i al final va triomfar el que avui és la forma estàndard de l’article: el, la, els, les.

    De fet, el llatí clàssic no tenia article. Aquest determinant va sorgir en llatí vulgar tardà a partir dels demostratius ille (lo/el) i ipse (so/es). Les formes derivades d’aquest últim eren les dominants en català popular i per això, als segles XI i XII, a la gran majoria del territori salàvem. Però al XIII la llengua oficial de la cort, emmirallant-se en l’occità, va anar imposant el lo.

    El pas de lo a el no es produeix fins al XIX i no esdevé estàndard fins al XX. Ara bé,  el lo no passa a el quan fa d’article neutre (representa una abstracció, lo bonic), i és Pompeu Fabra qui normativitza aquest canvi: l’obliga a fer el pas. Però el sistema necessita distingir formalment el neutre del masculí i d’aquí el desgavell que tenim actualment amb el lo neutre, ja que la substitució sistemàtica per el (*el bo del cas) o per allò no funciona.

    Actualment les formes antigues de l’article es mantenen en el lo nord-occidental i l’article salat balear.

    D’alternatives per substituir el lo neutre no normatiu, en parlarem ben aviat!

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta