Entrades amb l'etiqueta ‘perífrasis’

  • Doncs perquè ho dic jo!

     

    Avui anem d’autoritaris. Hi ha moments que les coses s’han de fer tant sí com no. No s’hi val a pactar. No hi ha negociació possible. En sabem de fer això?

    És clar! Tot i la tradició pactista dels catalans, la llengua ens ofereix molts recursos per expressar l’obligació: l’un la perífrasi haver de + infinitiu que ens ha de permetre bandejar el *tenir que + infinitiu, el *tenir de + infinitiu i el famós *hi ha que/*n’hi ha que + infinitiu. L’altra estructura, fantàstica, és el verb caldre + infinitiu, conjugat en tercera persona.

    Una altra forma d’expressar ordres (o instruccions) és l’ús de l’imperatiu dels verbs, en lloc de  les formes d’infinitiu: el rètol *tancar la porta, perquè els veïns no es deixin l’ascensor obert, ha de ser tanqueu la porta; *no fumar, ha de ser no fumeu, i així: Estem fent obres, disculpeu les molèsties, apagueu el llum, etc., en català preferentment conjugades amb la segona del plural.

    També tenim la construcció ser de + infinitiu, quan expressa un procés mental, com ara lamentar, suposar, creure, témer, agrair, admirar, etc., en frases com: És de suposar que aviat trobaran una solució; és d’agrair que ens hagin avisat. Per acabar també és possible usar la forma ser necessari (que) + verb, com ara: És necessari canviar l’oli del cotxe cada tres mil quilòmetre. En cap cas, però hem d’utilitzar la forma *es precisa, construcció que veiem sovint als aparadors de les botigues per sol·licitar personal: *es precisa dependenta, que ha de ser, obligatòriament, sense negociació possible, cal dependenta.

    I ara, si teniu verd, passeu!

    Article complet

  • Comencem!

     

     

    motxillaAvui, com els nens que tornen a l’escola, nosaltres tornem al Rubricatus. I portem a la motxilla una construcció que com més va més se sent tot i que no ens acaba de sonar bé.

    Imaginem-nos que hem formulat una queixa a una companyia aèria arran del retards d’aquest estiu i rebem la següent resposta:

    Estimado cliente,

    Gracias por su e-mail que vamos a responder a la mayor brevedad posible.  Su pregunta ha sido registrada con el número…

    Rebut el correu, demanem a l’empresa que se’ns adreci en català atès el principi de disponibilitat lingüística que haurien de tenir totes les empreses a Catalunya i la resposta és la següent:

    Benvolgut client,

    Gràcies pel seu correu electrònic, que respondrem al més aviat possible. Li comuniquem que hem registrat la seva pregunta amb el número…

    Felicitem l’equip de comunicació per haver fugit de la literalitat i haver resolt la perífrasi vamos a responder amb un temps de futur: respondrem.

    Més exemples:

    (Un entrenador abans del partit) Hoy vamos a ganar, que cal traduir com:  Avui, guanyarem!

    (Un portaveu) Vamos a iniciar un plan piloto. Iniciarem un pla pilot/iniciem un pla pilot/estem a punt d’iniciar un pla pilot.

    O d’altres en català:

    (Una presentadora) En uns moments *anem a començar l’acte: Tot seguit/Ara mateix començarem l’acte. *Anem a passar la connexió a… /Passem la connexió a…

    La construcció anar a + infinitiu (perífrasi d’imminència) és correcta en sentit propi, és a dir quan anar vol dir moure’s d’un lloc a un altre, dirigir-se a: Berta, me’n vaig a comprar. Et quedes sola (cop de porta i te’n vas). Berta, vaig a seure que n’hi ha per estona (i t’adreces al banc de l’andana mentre esperes que arribi el metro).

    La perífrasi d’imminència també es pot expressar amb estar per: Berta, on és la mare? Ha anat a comprar, però està per arribar. I en alguns casos per un imperatiu: Vegem quin temps farà demà, i no pas: *Anem a veure quin temps farà demà.

    Quan hi surt una marca de temps, esmentem el verb directament en present o futur: *Avui anem a parlar/us vaig a parlar de les perífrasis, que ha de ser: Avui parlarem/us parlaré de les perífrasis.

    Així doncs, contràriament al seu ús habitual en passat, sobretot per explicar la simultaneïtat de dues accions, anava a sortir quan va sonar el telèfon, hem d’evitar-la per expressar una acció futura.

    I ara sí, comencem el curs!

    Article complet

  • Futurs probables

    perífrasi

    Aquesta setmana parlarem d’algunes construccions verbals sospitoses:

    La perífrasi anar a + infinitiu expressa imminència, és a dir, descriu accions que han d’ocórrer immediatament.

    • Vaig a comprar (la persona ho diu tot tancant la porta de casa).

    I només es pot fer servir amb valor de futur, quan parlem d’accions passades.

    • Anava a comprar quan va presentar-se l’inspector d’Hisenda (la persona ens explica una anècdota que li va passar).
    • Ho anava a dir, però vaig callar.

     

    Més exemples:

    • Ara ho faré/ara ho faig, i no pas, ara *vaig a fer-ho. 
    • Ara t’ho diré/ara t’ho dic,  i no pas, ara *vaig a dir-t’ho.
    • Començarem en cinc minuts, i no pas *Anem a començar en cinc minuts.
    • Avui parlarem de perífrasis, i no pas avui *anem a parlar de perífrasis.

     

    Una altra construcció és la formada pel verb deure + infinitiu, que indica probabilitat, i que cal usar en lloc dels temps futur o condicional.

    • Tot està tancat, deu ser molt tard, i no pas *serà molt tard  (no sabem del cert quina hora és, però probablement és força tard perquè les botigues ja han tancat).
    • Deurien ser les 10 de la nit quan vam sentir un espetec, i no pas, *Serien les 10 de la nit quan vam sentir un espetec (no podem assegurar que fossin les 10 perquè no vam mirar el rellotge).

    Una altra manera d’indicar la probabilitat és amb l’adverbi potser. La forma *igual + verb, molt estesa,  és incorrecta.

    • Potser no ve perquè està refredada, i no pas,*Igual no ve perquè està refredada. 

    Quant a construccions formades amb el gerundi,  les construccions estar + gerundi i anar+ gerundi expressen duració:

    • Què esteu fent mentre jo explico?
    • I com es troba el pare? Prou bé, anar fent

    Però cal no abusar d’aquesta construcció amb gerundi, sobretot com a traducció literal de les formes contínues de l’anglès, llengua que les utilitza amb escreix.

    • Què fas amb aquest llibre?, i no pas, què estàs fent amb aquest llibre?
    • Estudio català al CNL, i no pas, estic estudiant…

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta