Entrades amb l'etiqueta ‘composició’

  • Enterramorts, tapaforats, aixafaterrossos, escalfacadires…

     

    L’escanyapobres (1884), una de les novel·les més conegudes de Narcís Oller

    Benplantat o contràriament malgirbat; cellajunt i galtaplè; panxacontent o llepafils; malfeiner i esquenadret; caragirat i pocavergonya; lletraferit i mestretites; somiatruites i bufanúvols; llenguallarg i bocamoll; capcot i bocatancat; busca-raons i primmirat; cagadubtes i milhomes… Aquest ventall d’adjectius i noms ─amb les formes femenines corresponents, que de tot hi ha en el món de les dones també!─, formats per l’adjunció de dos mots de categories gramaticals diferents per formar-ne un de nou són els millors descriptors de persones que podem trobar i omplen les pàgines de la millor literatura.

    La composició és un mecanisme de formació de noves paraules a partir d’altres mots de la llengua. En podem obtenir adjectius (pocapena), noms (escanyapobres) o fins i tot verbs (capgirar)! Normalment els dos mots que conformen el mot compost s’uneixen directament, sense posar-hi cap guionet enmig, llevat que hi hagi algun aspecte fònic que recomani l’ús del guionet per facilitar-ne la lectura, com ara a pèl-roig o coll-llarg. Quant a l’accent, tots dos components mantenen la pronúncia de les vocals amb el mateix timbre que tenien en el mot originari. Així, el compost “portaveu” es pronuncia com si fos escrit “porta veu” (amb la o tònica i no pas neutralitzada en u, tal com hauria de ser en català central).

    Us animem a utilitzar una adjectivació rica i contrastada. Hi ha vida més enllà d’un paio molt “guai”,  una experiència molt “xula” i que “maco” tot plegat!

    Article complet

  • Bar restaurant o casa fonda?

    1935656_153203856542_6750687_n

    Què tenen en comú aquestes paraules?

    A banda que a tots dos establiments s’hi menja molt bé, els dos estan formats a partir de la suma de dues paraules. D’aquests mots en diem compostos i la composició és el procediment de formació de paraules noves a base de combinar dos o més mots que ja posseïen un sentit propi. La majoria de compostos catalans s’escriuen junts, formant un únic mot, que té un sentit diferent al dels mots que el constitueixen, com ara vistiplau, coliflor, malnom, gratacels o filferro.

    Les paraules que ens ocupen, però, es formen per l’adjunció d’un nom a un altre i s’escriuen separades i sense guionet.

    En els casos que el segon component està subordinat al primer, és a dir, una escola que fa de bressol, un camió que fa de cisterna, etc., l’únic dels dos mots que té plural és el primer, el nucli. Per tant; paraules clau, bars restaurant, escoles taller, escoles bressol, informes proposta, biblioteques museu, decrets llei, acords marc, cafès concert, cuines menjador

    En els casos en què hi ha una relació de coordinació entre els dos noms es fa el plural de tots dos components, com ara, comtes reis, magistrats/ades jutges/esses, alcaldes/esses presidents/dentes

    Hi ha molts altres tipus de compostos (depenent de la categoria dels mots que els formen), alguns dels quals conserven el guionet enmig, com ara els punts cardinals, nord-est, sud-oest, i els compostos expressius o repetitius, fer la viu-viu, anar a mata-degolla, bum-bum, xino-xano, ziga-zaga, etc.

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta