Entrades amb l'etiqueta ‘Informe de política lingüística’

  • Una altra mena de desigualtat

    Vivim en societats diverses i com tots sabem, al costat de la versió naïf i positiva de la multiculturalitat, la diversitat sovint vol dir desigualtat. Fixant-nos en el tema del nostre blog,  quatre dades: el 96% de la població mundial parla el 4,5% de les llengües (percentatge que s’ha anat reduint), el 40% de les llengües ja no es transmeten, el 10% de les llengües tenen últims parlants o se n’ha mort la comunitat que les parlava, i el 40% de les llengües tenen símptomes de pèrdua (aquest seria el cas del català, que té pèrdua d’estructures i usos). No pinta gaire bé, oi, el panorama?

    El fet que una persona o un grup conegui més d’una llengua, no implica que la comunitat usi indistintament més d’una llengua. Molts individus són plurilingües però les seves societats funcionen bàsicament en una llengua i, ras i curt, si una llengua no és necessària deixa de transmetre’s i de parlar-se. Per a què?

    Perquè un llengua sigui usada les persones s’han d’adonar que fer-ho és beneficiós per a elles. La incorporació de les persones nouvingudes a la societat catalana, on el català conviu amb una altra llengua de molt més abast, els comporta necessàriament adaptar-se al context que els acull, i un dels àmbits en què això és més important és el de la comunicació. Poder-se comunicar amb els parlants de la comunitat d’acollida en la llengua pròpia del territori és un factor clau per a la integració. En una comunitat com més elements es comparteixen més possibilitats hi ha de sentir-s’hi bé i plenament integrat. I això sense que calgui abandonar la llengua i cultura d’origen. Tots sabem que estimem i valorem més allò que considerem propi.

    Per tal que aquesta adaptació sigui possible, cal acostar la llengua catalana als nouvinguts que encara no la utilitzen com a pròpia, en el màxim d’espais: escola, administració local, mitjans de comunicació, cultura i lleure, fins a fer-ne una llengua del carrer, la llengua comuna de l’Hospitalet.

    És clar que la realitat és tossuda i les dades sobre l’ús i el coneixement de la llengua catalana són encara lluny d’aquest desideràtum. Si les voleu consultar, podeu clicar el següent enllaç: Informe de política lingüística 2016.

    Si volem deixar de ser els cuers i sortir de la zona de risc (llengües amb símptomes de pèrdua), posem-nos-hi. La diversitat també ha de voler dir igualtat d’oportunitats.

    Article complet

  • La carta als Reis

    carta_reis-jpg

     

    L’Informe de política lingüística publicat a finals d’any celebra els indubtables avenços en el coneixement del català en els últims anys i la tendència a incorporar parlants que l’assenyalen com a llengua de relació o d’identificació sense tenir-la com a llengua inicial (materna). Aquests bons nivells de coneixement són fruit del sistema educatiu, de l’acció de l’administració i de la difusió de l’ensenyament per a adults. I en el cas del català, la incorporació de nous parlants és imprescindible, ja que tenim un 35% de població no nascuda a Catalunya (18% nascuts a la resta de l’Estat i un 17% nascuts a l’estranger).

    Sabuda la bona notícia, l’informe parla poc de l’ús real (sempre difícil de mesurar i clarament deficitari en sectors com l’administració de justícia, les grans empreses o el món audiovisual) i menys encara de la qualitat del “català que ara es parla”, objectiu habitual del nostre Rubricatus.

    Des del CNL volem proposar-vos un compromís per al nou any: usar el català en tots els àmbits d’ús i amb tothom (segons l’informe només no us entendran una de cada 10 persones que trobeu pel carrer!) i a exigir el català en la publicitat, la documentació i l’atenció personal que us ofereixin les empreses i serveis. Us animem a apoderar-vos i reclamar l’ús del català a l’hora d’anar a comprar una joguina, de consultar-ne les instruccions i la publicitat als catàlegs i webs, de demanar un pressupost i una factura, no només en la capçalera sinó en el detall dels conceptes; a l’hora de triar una pel·lícula per veure amb la família, de demanar un mos o de signar un contracte… Com ho tenim, això?

    Malauradament no hi ha res de franc, ni per Nadal ni en el dia dia. Ja sabeu que la carta als Reis té molta feina al darrere.

    Bones festes!

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta