Entrades amb l'etiqueta ‘pronoms febles’

  • Sempre amb els febles

    Al CNL també ens hem avingut al cafè per emportar-se!

    La necessitat de continuar omplint el calaix, ha fet que la consumició no presencial —que diríem—, sigui ara la normalitat. 

    De menjar cuinat sempre n’hi ha hagut. El compràvem i ens l’emportàvem per consumir-lo a casa. Ara aquest us l’emporteués el reclam. Menú per emportar-se? Me per emportar? Menú per emportar-se’n 

    En aquesta construcció de preposició + infinitiu (la més coneguda és pis per llogar), si l’infinitiu és un verb pronominal, com ara emportar-se, endur-se, posar-se, emprovar-se podem prescindir de l’element que cal emportar-nos o emprovar-nos (el menú, la roba) però no pas del pronom, que es refereix al subjecte de l’infinitiu: Si no memporto la carmanyola hauré de triar un menú per emportarme. A menú per emportar-se —lúnica forma vàlida fins a la nova gramàtica de 2016 que admet ara també menú per emportar—, el subjecte és un impersonal de 3a persona (qui vulgui/els clients). 

    Així doncs, menjar per emportar-se i cafè per endur-se. O més clar, per veure la coincidència dels pronoms; Us oferim de dilluns a divendres, menú per emportarvos i li oferim cafè per endurse o t’oferim un plat i postres per emportarte, a molt bon preu! 

    si sou vosaltres els que us esteu reinventant i voleu difondre a les xarxes el vostre particular “per emportar-se” no us oblideu l’a punt per menjar/acabat de fer/casolà/fet a casa/feu-nos la comanda una hora abans/comandes fins a mig matí/pagament per bizum, etc.

    Tradicionalment la comanda es lliurava amb un si és servit/servida, que els usos han actualitzat amb un té/tingui (imperatiu, sense complement) o aquí ho tens/aquí ho té (depenent del gènere, aquí la tens/la, el tens/el té), no pas *aquí tens, atès que el verb tenir demana sempre un feble!  

    Ja per acabar, el gran gramàtic Joan Solà, quan tot just començava aquesta moda del take away va reflexionar sobre aquestes construccions. Si voleu un bany de sintaxi el teniu aquí. 

     

    Article complet

  • Alça, Manela!

    Si voleu mirar el programa del curs, *ho teniu en aquest enllaç. 

    Recolliu els materials, papers, bolígrafs i llapis, i *ho deixeu en quarantena 24 hores. 

    Alça, Manela, quin exercici més fàcil!

    Eps, que no veieu que el programa del curs és un grup masculí que s’ha de substituir per un pronom masculí? El programa del curs, l’he de baixar des del web; el programa del curs, me’l sé de memòria,  el programa del curs, el teniu en aquest enllaç. I que no hi tenim un article masculí davant de materials? Els materials, els hem de netejar desps d’utilitzarlos; els materials, cadascú els porta de casa. 

    El desgavell pronominal comença a tenir proporcions bíbliques, deu ser que en època de pandèmies tot és a l’engròs! A les interferències a l’hora de substituir un complement masculí i un de neutre darrere el verb (lo/ho), s’hi suma ara que tot és ho, també davant del verb! En castel, i aquí la mare dels ous, lo és tan masculí com neutre i per això ho, en català ha de fer també les dues funcions.  

    Però en català, ho és la forma neutra i prou. Els mots això/allò o una frase subordinada com ara, ja on trobar el programa del curs, ja ho ; ja sé que els materials han d’estar en quarantena, ja ho.  

    Així doncs: I què fem amb tot això? Ho llencem? Els papers deseulos a l’armariet i els llapis, els renteu ben rentats. 

    Alça, Manela! On anirem a parar si no sabem diferenciar tot un senyor El d’un simple Ho?  

    Article complet

  • Li truco per informar-la

     

    Sprekelia Formosissima o flor de lis, l’únic lis que tenim en català!

    Com en un etern període d’”estem fent obres i no us podem atendre”, l’atenció presencial és ara més l’excepció que la regla. Comunicar-nos sense ser-hi ha esdevingut tan habitual com pujar sol a l’ascensor o saludar-nos amb una rialla als ulls. Ai las, a tot t’hi acostumes 

    Què hi podem fer? Les coses són com són (*és lo que hi ha, *no hi ha més) i tal com van les coses (*amb la que està caient), en tenim per estona. Aprofitem-ho, doncs, per repassar una mica els secrets d’una bona telecomunicació! 

    En català la forma de tractament habitual, sobretot formal, és la segona del plural: Us truquem per comunicar-vos/Us telefonem perquè. Però si us sentiu més còmodes parlant de vostè, en 3a persona, fixeu-vos que el pronom corresponent per als verbs telefonar i trucar és li (en singular) i els (hi)-los (en plural). Li truquem perquè/Li telefono per/Els (hi) truco per/Volia trucar-los per/Volia truca’ls-hi per. Regla d’or: en cap cas, *trucar-lis ni *telefonar-lis. Fàcil, oi? 

    Continuem: Us trucava per informarvos que o, en tercera persona, Anna, li trucava per informar-la que/Josep, li trucava per informar-lo que; i en plural, informar-los i informar-les. Regla d’or: en cap cas, *informar-lis, que és aquest plural que per mandra de no pensar, farceix les nostres comunicacions d’errors.  

    Que no la no presencialitat no ens faci perdre les formes! 

     

    Article complet

  • Fem’ls-hi fàcil

     

     

    Als xiquets que tornen al col·legi després de tants de mesos sense veure els companys. A les àvies i avis que no poden estar-se amb els nets. Als docents que han de fer no-abraçades als alumnes. Als botiguers i paradistes que estan a punt d’abaixar la persiana. Als sanitaris que ens han de cuidar amb pandèmia o sense. Als treballadors de la neteja que no donen l’abast.

    Fem-los-hi fàcil!

    Avui volem reivindicar la feina de totes aquestes persones i, és clar, la combinació pronominal els hi (en un estil més formal, los-hi), per substituir una tercera persona plural, els destinataris dels nostres millors desitjos (els infants, els avis i àvies, els docents, les persones que tenen feines essencials…).

    En aquests sentit us recomanem que llegiu el següent apunt del blog de l’Optimot, que ens parla d’aquestes combinacions col·loquials que sovint no sabem com escriure perquè són bàsicament orals. I per molts anys!

    Sobretot, bandegeu el *lis: ni pensar-hi a *fer-lis fàcil la feina! *Lis és una interferència i no forma part del sistema pronominal del català (no és doncs el plural del pronom de tercera persona singular li) i és mooooolt encomanadís, com allò que tots sabem.

    I si en voleu més, els lingüistes de TV3 ja fa anys que ens van fer la farina blana.

    Article complet

  • Factors de risc

     

    Un lot de tests

    Amb l’aplanament de la corba i l’inici del desconfinament (això tan entenedor de les fases i els territoris) hi ha consens que caldria una política de tests massius (perquè ja sabem que molts som asimptomàtics) per identificar els casos i fer el seguiment *dels mateixos. De debò? No, de cap de les maneres! En tot cas, identificats els casos, caldria fer-ne el seguiment o fer el seguiment de les persones amb possibilitat d’encomanar (no ens oblidem d’aquest sinònim) la malatia.

    Què volem dir? Doncs que mateix/mateixa és un adjectiu o adverbi que no funciona mai com a pronom. Recórrer-hi perquè no volem repetir l’element que acabem d’esmentar (casos o persones) és incorrecte. En català tenim uns meravellosos pronoms febles que serveixen per substituir un element ja conegut i escurçar la frase.

    Vegem-ho novament. “Avui mateix (aquí fa d’adverbi) aniré a fer-me el test (en plural, tests o testos, tot i que en el sentit de prova mèdica se sol utilitzar tests), però fins d’aquí dos dies no en sabré el resultat (i no pas no sabré el resultat *del mateix).

    Altres exemples, en què el pronom en sol ser bandejat i que veiem sovint en mitjans i webs és quan substitueix un complement del nom:

    “Selecciona una notícia per veure el seu contingut (el contingut de la notícia)”, en lloc de “selecciona una notícia per veure’n el contingut”. També trobem el cas redundant de selecciona una notícia per *veure’n el seu contingut, que és totalment incorrecte.

    L’omissió de pronoms febles a l’hora de redactar, la inflació de possessius, sobretot quan traduïm un text del castellà (com fan molts mitjans), comporta aquestes solucions que ni sonen catalanes ni ho son.

    Taduir, com desconfinar, s’ha de fer a poc a poc i bé, atents a les característiques de cada territori/llengua i mai de manera automàtica, cosa que només fa que desfigurar la llengua d’arribada i treure tota la gràcia al text. Que no hàgim de fer una frenada sobtada i, apa, novament tots a casa!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog