Per treure’n l’aigua clara
La font de la plaça del Repartidor
L’aigua raja, brolla, regalima, s’escola. Canelles i brocs, esquitxos.
Salts d’aigua, sallents, gorgs i basses, ulls i olles, clots i solcs.
Les marines i maresmes, els aiguamolls, amarats d’aigua; els estanys i estanyols, les llacunes, plenes d’ocells.
Glaç i gel, rosada i gebre, aiguaneu i calamarsa. Aiguats i rubinades.
L’aiguavés de la teulada, la gàrgola i la canonada, degotalls i goteres, tolls i bassals. Xip-xap.
Rius i rierols, torrents, rieres i rials, rambles, barrancs, xaragalls.
Canals, recs, mines, pous, séquies.
Els rentadors, els safarejos, els coms. Hi fem bugada, hi xerrem, ens hi estem.
Surgències, fonts. Fontades sota l’ombra dels plàtans, el lloc més fresc de l’estiu.
Aigua freda al càntir. Bevem a galet, d’un glop, d’un trago, d’una tirada.
Alfacs i barres de sorra. L’escuma s’enfila, cresteja, s’arrissa i trenca. Xopa la sorra i la deixa fina i flonja sota els peus. Aigua soma.
Ja som al mar, ens hi capbussem.
L’aigua per rentar-nos, per abeurar-nos, per sadollar-nos. Perquè ens meravellen les mil formes de l’aigua, ara que hem descobert l’ara i aquí.
