Entrades amb l'etiqueta ‘Pillar’

  • Ho heu pescat?

    jugar a tocar i a pararL’explosió semàntica del verb *pillar creix com els bolets a la tardor. Volem pensar que serà una moda perquè fins fa quatre dies ningú que fes més de dos pams no deia *pillar; per tant, gaire necessari no deuria ser. Si una paraula cal, és benvinguda i s’adopta/s’adapta ràpidament, tal com passa amb molts termes, però assumir col·loquialismes d’altres idiomes en lloc de formes que s’han dit tota la vida només serveix per empobrir la llengua de destinació.

    Però tornem a l’inefable *pillar. Jugar *a pillar en català és jugar a tocar i a parar i *pillar és atrapar, agafar, enxampar pescar. Quan enxampem un nen fent una cosa que no hauria de fer, li diem: “T’he pescat!”

    A banda de l’ús que en fa la canalla tenim el *pillar dels grans, sovint acompanyat del no menys nefast *liar: No ho pillo, ets una lianta.  No et pillo; m’estic liant.  

    Aviam què us semblem les nostres propostes! No et segueixo, no ho he pescat, no tenganxo, no t’entenc, m’he perdut, m’he quedat igual, no sé de què em parles, jo, ni idea, estic in albis/a la lluna de València, segons els casos i el registre.

    *Liar-la és fer-la bona/grossa, cagar-la, fotre-la com un cove, fer un disbarat, armar-la, empatollar-se. Un *lio és un embolic, un mullader o un merder  i qui s’hi dedica ensarrona, embolica, entabana, engalipa o embrolla. I encara més, el tabac de *liar és tabac picat o picadura i de *liar tabac en diem cargolar tabac.

    I per acabar com n’hem dit sempre de l’aquí te pillo aquí te mato? Doncs… dit i fetanem per feina, arribar i moldre, fer-ho en un pim pam i fot-li que som de Reus! 

     

     

     

    Article complet

  • No us piqueu els dits!

    martell

    Avui parlarem del fenomen pel qual alguns verbs o noms que en una llengua tenen uns significats concrets, especificats al diccionari, n’adquireixen de nous, o en perden,  simplement perquè en la llengua preeminent, dins un context de contacte de llengües, els significats són diferents.

    Aquestes ampliacions, o bé el cas contrari, el de la reducció de significats, en cas que en la llengua inicial una forma lingüística tingui més usos que en l’altra, obeeixen al mecanisme de traduir sistemàticament d’una llengua a l’altra.  Del resultat en diem català mandrós o low cost, i en tenim exemples en la traducció automàtica de la publicitat i d’alguns mitjans.

    Fixem-nos en dos casos ben coneguts:

    Les ampliacions de significat del verb donar reculen a les primeres llistes de barbarismes. Donar és un verb transitiu (necessita un complement directe). Ens podem donar cops, però són agramaticals frases com *m’he donat al cap, *m’he donat amb la porta o *t’he donat! (en sentit absolut), quan un nen llança la pilota contra el company, en lloc de m’he donat un cop al cap/m’he picat el cap, m’he donat un cop amb la porta, he picat/xocat contra la porta, m’he fotut contra la porta, o t’he tocat/matat! Donar tampoc no admet frases com *en aquesta terrassa dóna el sol, en lloc de en aquesta terrassa hi toca el sol. A banda, els típics barbarismes  fer abraçades (*donar abraçades), fer petons (*donar petons),  o m’és igual, tant em fa (en lloc de *em dóna igual).

    Pillar vol dir fer un acte de pillatge, allò de saquejar que feien (i fan) els vencedors quan entren en una població. Quan descobrim algú fent una cosa d’amagat diem que l’hem pescat/enxampat o agafat (en lloc de *l’hem pillat), i quan juguem a córrer o a cuit i amagar (no pas al *pilla-pilla) ens atrapem/agafem. Si algú n’està molt d’alguna persona diem que està penjat (no *pillat), i si no entén el que diem és que no en pesca ni una, no pas que *no pilla res!  Davant un atzucac, ens trobem ben atrapats o sense sortida, no pas *pillats.

    I per acabar, en els negocis com en la llengua, no ens piquem els dits!

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta