Hi han novetats!
Recordeu l’època dels llibrets de barbarismes i mots escaients, del català correcte i el català incorrecte? N’hi havia un niu de llibrets d’aquests! La nova gramàtica ha bandejat aquestes expressions pròpies d’un període de “resistència” i ha descrit els fets lingüístics sense atorgar-los càrregues valoratives. Així parlem de formes catalanes i formes no catalanes i sempre tenint en compte la diversitat de parlars del domini lingüístic: central, baleàric, nord-occidental, valencià…
Les formes catalanes pertanyen a diferents registres: col·loquial → n’hi/dugues/ceia/es refereix a que; estàndard (formal) → n’hi/dues/es refereix al fet que, o molt formal → li’n/es refereix que/llur… Totes són formes de la llengua, triar-ne una o l’altra depèn de la situació comunicativa.
Què vol dir això? Doncs que la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (la GIEC o la GLC) despenalitza algunes formes en els registres informals de la llengua, que fins ara corregíem.
Les formes no catalanes són les interferències lingüístiques que justifiquen aquesta proliferació de diccionaris sobre el català correcte/incorrecte: *quant més més (com més més), *tenir que (haver de), *sí o sí (tant sí com no), *fregona (pal de fregar), *peste (ferum…), *apurar (anar just…), *donar temps (tenir temps…).
Evidentment la GIEC les continua excloent perquè són formes externes al sistema de la llengua.
Pel que fa al verb haver-hi, la novetat que ens planteja ara la GIEC és que podem optar per fer la concordança amb el verb, depenent de la varietat dialectal. Anem a pams, fins ara (i per semblança amb el castellà, vegeu el següent article) corregíem sempre les formes hi han, hi havien, hi haurien… però en oracions en què el subjecte gramatical presenta propietats típiques de l’objecte directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o de ser pronominalitzat amb el pronom feble en (no per el/la-els/les), la concordança és ben normal. Característicament aquests verbs (que anomenem inacusatius) tenen una estructura verb + sintagma nominal i no tenen complement directe.
Així doncs, igual que diem: Venen avions→ en venen (avions, subjecte posposat al verb en plural i pronominalitzat amb en), o falten dones en la política→ en falten, diem: A primer d’ESO hi han més sol·licituds que places→ n’hi han més (més sol·licituds que places, subjecte posposat al verb en plural i pronominalitzat amb en).
Aquesta concordança es veu afavorida en formes verbals compostes, com ara: hi han hagut moltes famílies que s’han quedat sense plaça → n’hi han hagut moltes
De tota manera, la GIEC ens remarca que la forma sense concordança és la més estesa en usos formals.
