Entrades amb l'etiqueta ‘ordre de la frase’

  • Hi han novetats!

    Recordeu l’època dels llibrets de barbarismes i mots escaients, del català correcte i el català incorrecte? N’hi havia un niu de llibrets d’aquests! La nova gramàtica ha bandejat aquestes expressions pròpies d’un període de “resistència” i ha descrit els fets lingüístics sense atorgar-los càrregues valoratives. Així parlem de formes catalanes i formes no catalanes i sempre tenint en compte la diversitat de parlars del domini lingüístic: central, baleàric, nord-occidental, valencià…

    Les formes catalanes pertanyen a diferents registres: col·loquialn’hi/dugues/ceia/es refereix a que; estàndard (formal) → n’hi/dues/es refereix al fet que, o molt formal → li’n/es refereix que/llur… Totes són formes de la llengua, triar-ne una o l’altra depèn de la situació comunicativa.

    Què vol dir això? Doncs que la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (la GIEC o la GLC) despenalitza algunes formes en els registres informals de la llengua, que fins ara corregíem.

    Les formes no catalanes són les interferències lingüístiques que justifiquen aquesta proliferació de diccionaris sobre el català correcte/incorrecte: *quant més més (com més més), *tenir que (haver de), *sí o sí (tant sí com no), *fregona (pal de fregar), *peste (ferum…), *apurar (anar just…), *donar temps (tenir temps…).

    Evidentment la GIEC les continua excloent perquè són formes externes al sistema de la llengua.

    Pel que fa al verb haver-hi, la novetat que ens planteja ara la GIEC és que podem optar per fer la concordança amb el verb, depenent de la varietat dialectal. Anem a pams, fins ara (i per semblança amb el castellà, vegeu el següent article) corregíem sempre les formes hi han, hi havien, hi haurien… però en oracions en què el subjecte gramatical presenta propietats típiques de l’objecte directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o de ser pronominalitzat amb el pronom feble en (no per el/la-els/les), la concordança és ben normal. Característicament aquests verbs (que anomenem inacusatius) tenen una estructura verb + sintagma nominal i no tenen complement directe.

    Així doncs, igual que diem: Venen avionsen venen (avions, subjecte posposat al verb en plural i pronominalitzat amb en), o falten dones en la política→ en falten, diem: A primer d’ESO hi han més sol·licituds que places→ n’hi han més (més sol·licituds que places, subjecte posposat al verb en plural i pronominalitzat amb en).

    Aquesta concordança es veu afavorida en formes verbals compostes, com ara: hi han hagut moltes famílies que s’han quedat sense plaça → n’hi han hagut moltes

    De tota manera, la GIEC ens remarca que la forma sense concordança és la més estesa en usos formals.

    Article complet

  • Ordre o llibertat?

     

    familia burgesa estiuejant a MiR

    Bona família o família bona?

    Per què parlem de la sagrada família, però no de la *política família? És el mateix un alt funcionari que un funcionari alt? Ho veurem en l’apunt següent o en el següent apunt?

    L’ordre de les paraules depèn de la sintaxi de cada llengua i en ocasions permet diferenciar semànticament la frase. Així, la Cristina estima el Guillem és diferent de el Guillem estima la Cristina. Només si hi ha èmfasi podem admetre amb el mateix sentit: el Guillem, estima la Cristina! Pel que fa al sintagma nominal, tot i que el català és una llengua amb força llibertat pel que fa a l’ordre dels mots, l’adjectiu se sol col·locar darrere llevat que tingui una funció explicativa, que comporti canvis de significat o que hi hagi una voluntat literària.

    Quan l’adjectiu és merament explicatiu aprofundeix en el significat del nom, però no l’especifica. Podríem dir que no hi afegeix res de nou. El llarg i avorrit discurs pressuposa que els discursos sempre són llargs i avorrits; una llarga espera, com són les esperes sinó llargues?; la Sagrada Família, per referir-nos a la família de Crist, la família per antonomàsia. Fixem-nos que si hi traiem l’adjectiu el significat no varia: Completa el programa la (tradicional) missa de festa major.

    L’alteració de l’ordre també pot comportar canvis de significat: un gran home / un home gran; una simple pregunta / una pregunta simple; el lliure mercat / el mercat lliure, etc.

    Quan canviem l’ordre dels elements amb voluntat literària estem utilitzant un recurs estilístic anomenat hipèrbaton: enfiladissa heura, el teu fresc alè, la clara rialla, etc. Si no és així, sempre és millor evitar la següent reflexió o l’esmentada qüestió, a favor de la reflexió següent i la qüestió esmentada.

    El títol, avui va més enllà de l’apunt. Us el deixem perquè hi rumieu…

    Article complet

  • A la tardor, arriben les castanyes!

    castanya

     

    Normalment, en una frase neutra (sense èmfasi), el subjecte precedeix el verb, emmarcat pels complements de temps i espai necessaris. Per exemple: Al capvespre, les gavines s’acosten als contenidors de la ciutat. Però això no és així en tots els verbs: imagineu-vos que la gent està esverada amb la proliferació de gavines vora els contenidors. Algú mira enlaire i diu amoïnat: Ja vénen les gavines…  En aquesta frase, la posició normal del subjecte és darrere el verb. Fixeu-vos que el podem substituir pel pronom en. En vénen centenars!

    Altres casos en què el subjecte va rere el verb:

    Avui comencen les obres del carrer; en comencen cada dos per tres.

    Aquesta tarda s’inaugura una exposició a la Tecla Sala; se ninaugura una cada mes.

    Arriben molts trens; n’arriben de tot arreu.

    A última hora, han comparegut alguns periodistes; n’han comparegut alguns.

    A l’estiu es cremen molts boscos; se’n cremen de pins, principalment.

    Així doncs, el pronom en a banda de la substitució de l’objecte directe indeterminat que li és pròpia ─Vols pa? En vull mig quilo─ i de l’objecte preposicional introduït per la preposició de ─Parlem de tu i de mi/D’acord, parlem-ne─, pot substituir el subjecte amb verbs intransitius  (venir, arribar) i en d’altres en què el subjecte s’assembla molt al complement directe (comencen les obres – les obres comencen; es cremen boscos – els boscos es cremen).

    Per cert, el títol és perquè sempre tiren més les castanyes que les gavines!

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta