Entrades amb l'etiqueta ‘Coronavirus’

  • El que hem après

    Aquest d’avui és l’últim Rubricatus des del confinament, és a dir, des de casa, tot esperant trobar-nos amb vosaltres, presencialment i sense demanar hora (allò que ara tothom en diu cita prèvia!), ben aviat.

    I ara, més enllà de la fase zero, quins són els tòpics?

    Doncs… abaixar la guàrdia o *baixar la guàrdia? Només ens cal consultar el DIEC per veure que apujar o abaixar són verbs que demanen un agent (CD) i que volen dir fer que una cosa ascendeixi o descendeixi un graó més amunt o més avall: apujar el volum, apujar els preus, apujar el nivell… En canvi, sense adjunt, el volum, els preus, el nivells o els riscos d’infectar-nos pugen/baixen, en què l’element obligatori és el subjecte de la frase.

    I què en penseu *d’anar a millor o de millorar? La construcció anar a + millor/pitjor no ha de bandejar els verbs millorar o empitjorar, que són els de tota la vida.

    *La anormalitat o l’anormalitat? Fins a la nova Ortografia catalana de l’IEC l’article femení la no s’apostrofava davant de mots precedits del prefix negatiu a-com ara anormalitat. Així, s’escrivia la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat. Però si el text és escrit ja veiem (llegim!) si parlem de la normalitat o l’anormalitat; per tant, l’excepció a la regla d’apostrofació no hi cal. Ara bé, quan parlem, si volem, podem remarcar les dues per evitar l’ambigüitat. La preposició des’apostrofa, com abans, en qualsevol cas: vivim en condicions d’anormalitat.

    Per acabar, la perífrasi de gerundi estem treballant s’està imposant de bracet de l’anglès (el present continu amb –ing), tot i que en català preferentment utilitzem el present simple, per parlar de l’ara i aquí. Estem d’obres/Obrim dilluns!, etc. Les formes prefixades sovint estrafan la llengua col·loquial i els registres. Abans d’escriure un rètol, pregunteu-vos: com ho diria jo? I no pas, com ho diuen ells?

    I quan pregunten a un polític sobre un tema enrevessat, què contesten? Doncs sovint *ho estem treballant, en lloc de hi estem treballant/hi treballem (perquè és el pronom hi qui substitueix un complement de règim verbal). Treballem en la mobilitat/treballem per poder-nos moure sense riscos; és a dir:hi treballem/hi pensem/hi rumiem. I recordeu, malgrat tots els malgrats, de tot se n’aprèn!

    Article complet

  • El nostre maig

     

    Avui recollirem algunes expressions que hem sentit durant la setmana i que si tenim les orelles ben a punt segur que ens han grinyolat.

    Alguns dies el cel apareixia ennuvolat i el metereòleg de la família predeia “plourà“, però en cap cas “*va a ploure”, que seria la forma del castellà o de l’anglès (va a llover/is going to rain). La perífrasi anar a + infinitiu en català té un valor d’immediatesa, no pas de futur, i se sol utilitzar quan parlem en passat: ahir semblava que anava a ploure, però avui no plourà. Per tant, diem vaig a comprar o vaig a la feina quan sortim de casa amb un cop de porta (sentit de moviment o direcció), perquè és un fet imminent, però som-hi o comencem ara o estem a punt de començar, i no pas *anem a començar, quan volem posar ordre al guirigall d’una videotrucada.

    Fins no fa gaire, aconseguir mascaretes ha estat un campi qui pugui (sálvese quien pueda) i tothom anava a la seva (*a lo seu). Aquesta sensació també l’hem tinguda qual hem enxampat (pillat) els veïns fent esport o escampant la boira més enllà de les franges permeses. O érem nosaltres?

    Sortosament molts dels establiments tancats aquests dies amb pany i forrellat (a cal y canto), comencen a obrir. Poder passar a la fase 0,5  ja és un què (menos da una piedra). Val més això que res, tot i que els botiguers estan molt amoïnats perquè plou sobre mullat; els maldecaps venen un rere l’altre sense temps de rescabalar-se’n.

    Ara, davant les veus que aconsellaven reduir la mobilitat a començament de març, molts hem exclamat un ja es veia venir! o un d’això plora la criatura! És clar que, a pilota passada (a toro pasado)és molt fàcil de dir!

    I per acabar, no us oblideu de rentar-vos les mans i no pas *netejar-vos les mans, i de practicar la distància física, personal o de seguretat, molt millor que no pas la distància social, que és tota una altra cosa!

     

    Article complet

  • Fase vinent? A poc a poc i bona lletra

     

    Segons la nova gramàtica de l’IEC, del que abans en dèiem complements circumstancials —i que si recordeu era una mena de calaix de sastre per classificar la manera, la causa, el temps, el lloc o el propòsit d’una predicació—ara en diem adjunts i són complements optatius que aporten informació sobre alguna circumstància que envolta l’oració. Els agents, en canvi, són participants necessaris de l’oració i fan les funcions imprescindibles de subjecte, complement directe, complement indirecte, atribut…, sense les quals el verb coixeja.

    En l’apunt d’avui, us volem recordar alguns d’aquests adjunts que de vegades diem malament o que no tenim prou presents.

    A mesura que es redueixin els contagis passarem a la fase següent (*a mida que)

    La represa de les activitats s’ha de fer a poc a poc (*poc a poc)

    Visitarem els padrins tan aviat com puguem, com abans millor (*lo abans possible)

    Anirem a Menorca tan bon punt hi permetin viatjar

    Sortirem a les vuit tocades (quan ja hagin tocat les vuit/quan ja en passin uns minuts)

    De mica en mica es va revifant (*mica en mica)

    S’ha de poder fer tests ràpidament i eficaçment/ràpidament i eficaç (*ràpid i eficaçment)

    Hi ha pol·len escampat pertot (arreu)

    No hi ha farina enlloc

    Jo em llevo d’hora, però sortir a les sis és molt aviat!

    S’ha de refinançar la sanitat, tant sí com no/de totes totes/peti qui peti/costi el que costi (*si o sí)

    De sobte/de cop i volta van sortir corredors de sota els pedres (*de repent)

    Tal com van predir els epidemiòlegs, haurem de fer vacances al balcó! (*tal i com)

    Article complet

  • En línia

    Comencem el maig… confinats!
    I què hi fem a casa? Més enllà del teletreball (us recomanem aquest apunt sobre les diferències entre treball i feina) i la cura personal i familiar, com omplim les hores ara que ens estem a casa?
    Doncs amb xats grupals, videotrucades, videoconferències, formació en línia, webinars… I això què és? Doncs el webinar, que hauríem de dir seminari web o seminari en línia, cosa que ja ens fa molt més transparent el significat, és un anglicisme que es refereix a un “seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia, que es pot seguir, en directe o en diferit, a través d’un web”.
    Tot i que costa trobar continguts en línia en català, ja que amb l’argument de la màxima difusió es recorre sistemàticament a l’espanyol (per exemple la UOC), cal una aposta clara per la nostra llengua a les xarxes. És ben preocupant que els professionals del país no optin per la llengua… del país. Si els continguts són prou atractius perquè persones d’arreu hi tinguin interès, ja hi haurà qui els subtituli (Google mateix ho ofereix) o en faci resums en altres llengües. Si renunciem a exercir de catalanoparlants en els àmbits de la recerca i el coneixement, anem pel pedregar. El català no hauria de ser l’excepcionalitat en un mar de recursos en línia fets per professionals catalans.
    Quant a aspectes de llengua, us recordem que les classes no es realitzen sinó que es fan, que sortosament una experiència és una vivència que ens deixa una empremta duradora, cosa que no aconsegueix cap plataforma digital (ara que vivim en el món de les experiències Teams o Zoom); que si tot això ens costa vol dir que no ens hi entenem i no pas que no ens *hi aclarim; que davant la necessitat les coses no urgeixen, sinó que calen; que no organitzem *events, sinó actes, trobades o el que sigui; que els canvis no s’esdevenen *de repent sinó de sobte, de cop i volta, d’improvís (i no pas *es donen de pressa, que vol dir la manera com les donem a algú altre), i que el procés de desconfinament no ens l’haurem de prendre *sí o sí *en sèrio, sinó tant sí com no, vulguem o no vulguem, de debò i seriosament.

    Article complet

  • Perquè no sigui de l’alçada d’un campanar!

    Matar mosques a canonades, fer-ne un gra massa, fer-la grossa, ser com una casa de pagès, abocar pel broc gros, tirar la casa per la finestra o escampar-se com una taca d’oli són expressions que indiquen exageració i que segur que ara mateix us ressonen.

    L’allau tant de sobreactuacions com de semenfotismes  ─tancar escoles, on vas a parar. Ja n’hi ha prou d’aquest color!─ d’aquest nou virus fa més por que una pedregada i en termes de llengua n’hi ha per sucar-hi pa.

    Sembla que les mesures s’adrecen a aconseguir més distància social, és a dir augmentar l’espai entre persones i limitar el nombre de contactes per tal de reduir l’exposició i el contagi, i això passa per evitar aglomeracions, espais atapeïts, amuntegats, apinyats, estrets, apilotats o abarrotats i, és clar, vigilar els estossecs i esternuts en públic.

    Com diuen els experts… hem d’aplanar la corba! Ànims!

    Si en voleu saber més, no dubteu a consultar el Termcat.

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog