Entrades amb l'etiqueta ‘Coronavirus’

  • D’avui en vuit i en vuit…

    Ja vam comentar en un altre Rubricatus que érem a l’època del demanar hora, de reservar plaça i d’anar passant. També són dies d’ajornar i retardar. Avui donarem un cop d’ull a algunes formes que tot i que denunciades des dels primers manuals de barbarismes, lluny de recular, no hi ha manera de fer fora. Persistents com el virus.

    Ens referim a les paparres *aplaçar (les eleccions, les vaccinacions, els pagaments…) i *atrassar/retrassar (els actes, els terminis, les trobades…). Tenim un desori tal de dates que esmorzem i dinem ajornaments, retards, posposicions, esperes, diferiments, allargaments, perllongaments, pròrrogues, trigues i sine die.

    De la forma *plaç/plaços per designar cadascun dels pagaments parcials d’una suma en diem terminis —pagarem el dentista a terminis—, també per referir-nos al temps assenyalat per a fer alguna cosa —el termini de matrícula és fins al 16 de gener; a mitjà termini hem de vaccinar un terç de la població.

    Depenent de la imminència amb què hem de resoldre un afer, parlem de curt, mitjà o llarg termini i no pas *a mig termini. Utilitzem l’adjectiu mig/mitja/mitjos/mitges per indicar la meitat d’alguna cosa: mitja temporada la farem a porta tancada, però a mitjà termini hi hem de permetre l’accés al públic; mig curs l’hem programat en línia, però a mitjà termini tornarem a fer classes presencials!

    Article complet

  • Toca revifar-se!

    Per revifar les paraules toca fer-les servir!

     

    El lèxic és la base de la llengua, el maó, la pedra que forneix tot l’edifici. Després hi tenim els sintagmes, les frases, el discurs… la sintaxi! En l’exemple, les obertures a les parets o la inclinació de la teulada, però tots sabem que sense maons, no hi ha casa, així com sense conèixer i cultivar el lèxic no hi ha llengua.

    Si falla el lèxic falla tot i d’aquí la importància de propostes com la de Jordi Badia a Salvem els mots que fa una crida a “rescatar” —és a dir, a usar— mots que no volem perdre. Paraules arraconades perquè n’hi ha d’altres, sovint més generals i per tant, menys precises, que trobem més estàndard i comunament acceptades; és a dir, més semblants al castellà. Això si no utilitzem directament paraules que no són catalanes!

    Feu un exercici: agafeu un dels tòpics actuals —les mesures davant la covid— i penseu com en podem parlar més enllà de l’estrès o “l’agobiu”?

    “Tot això és un desgavell, mareig, trasbals, astorament, desori, bogeria, xivarri, cridòria, confusió, despropòsit, guirigall, batibull, desconcert, can seixanta, mullader, merder, sidral, enrenou…”

    “Aquesta situació m’atribola, m’aclapara, m’atordeix, m’atabala, em preocupa, m’amoïna, m’esvera, m’entristeix, m’esporugueix, m’esgarrifa, em sap greu…”

    No ens *agobiem tant i anem per feina: salvem els mots i les persones!

    Article complet

  • Fem’ls-hi fàcil

     

     

    Als xiquets que tornen al col·legi després de tants de mesos sense veure els companys. A les àvies i avis que no poden estar-se amb els nets. Als docents que han de fer no-abraçades als alumnes. Als botiguers i paradistes que estan a punt d’abaixar la persiana. Als sanitaris que ens han de cuidar amb pandèmia o sense. Als treballadors de la neteja que no donen l’abast.

    Fem-los-hi fàcil!

    Avui volem reivindicar la feina de totes aquestes persones i, és clar, la combinació pronominal els hi (en un estil més formal, los-hi), per substituir una tercera persona plural, els destinataris dels nostres millors desitjos (els infants, els avis i àvies, els docents, les persones que tenen feines essencials…).

    En aquests sentit us recomanem que llegiu el següent apunt del blog de l’Optimot, que ens parla d’aquestes combinacions col·loquials que sovint no sabem com escriure perquè són bàsicament orals. I per molts anys!

    Sobretot, bandegeu el *lis: ni pensar-hi a *fer-lis fàcil la feina! *Lis és una interferència i no forma part del sistema pronominal del català (no és doncs el plural del pronom de tercera persona singular li) i és mooooolt encomanadís, com allò que tots sabem.

    I si en voleu més, els lingüistes de TV3 ja fa anys que ens van fer la farina blana.

    Article complet

  • Vacunes per al català

    👵 Núria, que fa que no et veia! Per molts anys, reina. Com ha anat l’estiu?
    👩 Moltes gràcies, Antònia. Doncs, ja veus quina fila… *no queda una altra que posar-se la *mascarilla! 😷
    👵 Sí, quin tip, però ara toca posar-se la mascareta. No hi ha altre remei…, i tot fos això; hi ha qui la passa molt més magra!
    👩*Lo seu seria trobar la *ditxosa vacuna *lo abans possible.
    👵 Sí, el millor seria tenir la maleïda vacuna ben aviat, mentrestant…
    👩 Sí, no *hi ha més volta de full, però és empipador.
    👵 Hi pots pujar de peus, i a més, els grans que portem ulleres que se’ns entelen…, només hi falta això. I els teus nens, ara correm-hi tots? i tu, els cursos de català?
    👩 L’escola ha treballat de valent perquè tot rutlli i el CNL també👍: cursos presencials, semipresencials, en línia. Per triar i remenar! Aix, Antònia, tots nastapats *sí o sí! *Quina rissa!
    👵 Sí, però tant sí com no hem d’anar molt alerta. Jo continuo al grup de lectura i ens farem un fart de riure tots emmascarats mentre recitem el Cyrano! Un quart d’onze, Núria, que et deixo que hi ha cua per al pa. Mira quina renglerada de gent! Apa, que tinguis un bon dia del sant!
    👩 Sí, ara tot són cues.
    👵 Esperem que no siguin de pansa i que d’aquesta n’aprenguem alguna cosa!

    Article complet

  • El que hem après

    Aquest d’avui és l’últim Rubricatus des del confinament, és a dir, des de casa, tot esperant trobar-nos amb vosaltres, presencialment i sense demanar hora (allò que ara tothom en diu cita prèvia!), ben aviat.

    I ara, més enllà de la fase zero, quins són els tòpics?

    Doncs… abaixar la guàrdia o *baixar la guàrdia? Només ens cal consultar el DIEC per veure que apujar o abaixar són verbs que demanen un agent (CD) i que volen dir fer que una cosa ascendeixi o descendeixi un graó més amunt o més avall: apujar el volum, apujar els preus, apujar el nivell… En canvi, sense adjunt, el volum, els preus, el nivells o els riscos d’infectar-nos pugen/baixen, en què l’element obligatori és el subjecte de la frase.

    I què en penseu *d’anar a millor o de millorar? La construcció anar a + millor/pitjor no ha de bandejar els verbs millorar o empitjorar, que són els de tota la vida.

    *La anormalitat o l’anormalitat? Fins a la nova Ortografia catalana de l’IEC l’article femení la no s’apostrofava davant de mots precedits del prefix negatiu a-com ara anormalitat. Així, s’escrivia la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat. Però si el text és escrit ja veiem (llegim!) si parlem de la normalitat o l’anormalitat; per tant, l’excepció a la regla d’apostrofació no hi cal. Ara bé, quan parlem, si volem, podem remarcar les dues per evitar l’ambigüitat. La preposició des’apostrofa, com abans, en qualsevol cas: vivim en condicions d’anormalitat.

    Per acabar, la perífrasi de gerundi estem treballant s’està imposant de bracet de l’anglès (el present continu amb –ing), tot i que en català preferentment utilitzem el present simple, per parlar de l’ara i aquí. Estem d’obres/Obrim dilluns!, etc. Les formes prefixades sovint estrafan la llengua col·loquial i els registres. Abans d’escriure un rètol, pregunteu-vos: com ho diria jo? I no pas, com ho diuen ells?

    I quan pregunten a un polític sobre un tema enrevessat, què contesten? Doncs sovint *ho estem treballant, en lloc de hi estem treballant/hi treballem (perquè és el pronom hi qui substitueix un complement de règim verbal). Treballem en la mobilitat/treballem per poder-nos moure sense riscos; és a dir:hi treballem/hi pensem/hi rumiem. I recordeu, malgrat tots els malgrats, de tot se n’aprèn!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog