Entrades amb l'etiqueta ‘anglicisme’

  • Per triar i remenar

    Taller d’ikebana

    Em dieu un clàssic del setembre? És clar, arriba l’hora dels fullets amb les propostes trimestrals d’activitats per al nou any. Normalment la inscripció la podem fer adreçant-nos al taulell d’informació o en línia. També podem trobar informació als taulers d’avisos o, sobretot ara, als webs. Per cert, nosaltres hi tenim penjada la informació d’aquest trimestre.

    Un centre cívic qualsevol; vejam què hi podem trobar? Els entrellats per cuinar esmorzars-dinars sorprenents (brunch) o batuts de fruita (smoothies), cursets de haikus (poemes d’origen japonès), de manga (historietes japoneses), d’ikebana (decoració floral), de txikung, taitxí i tota mena de iogues per treballar el moviment i l’equilibri, de muntatge d’àlbums (scrapbooking), d’atenció plena o entrenament/assessorament/orientació emocional i laboral (mindfulness, training, coaching), de ganxet (crochet), d’escratx (tècnica que utilitzen els discjòqueis), de tast de vins o de qualsevol ball llatí de moda.

    I què fa que alguns termes els agafem tal com raja i altres els traduïm o adaptem? Si remeten a nocions que no pertanyen a la nostra cultura i que no sabríem com dir en català perquè mai n’hem tingut la necessitat, solem prendre’ls i, si cal, els incorporem al diccionari amb les adaptacions ortogràfiques necessàries. Però la majoria de neologismes ─especialment en l’àmbit del lleure i el consum, tan subjecte a la moda─ solen ser flors d’estiu i no cal inventar la sopa d’all. Us recomanem, doncs no deixar-vos impressionar pels neologismes anglesos i rumiar com en diem d’això mateix en català. I en cas que no us en sortiu recordeu que tenim un centre de terminologia, encarregat de fixar el tractament dels manlleus.

    Per acabar us recordem que els nivells intermedi entre l’avançat i l’inicial és el nivell mitjà, no pas el *nivell mig.

    Benvinguts, doncs, al poti-poti de cursos del primer trimestre!

     

    Article complet

  • Coixinets anglesos a tort i a dret

    Millor que *on fire, encès!

    Què passa quan el *mainstream, és a dir el corrent d’opinió generalitzat, és utilitzar anglicismes a tort i a dret? Res de bo, és clar!

    Per què optar per l’anglès quan els termes afecten la comprensió instantània i,  a més, no són necessaris? Hi ha empreses que han decidit limitar l’ús del català (o d’altres llengües cooficials) en l’etiquetatge perquè dificulten la llegibilitat del producte o servei i, en canvi, altres empreses no tenen cap mania d’afegir il·legibilitat als productes sempre que sigui en anglès!

    Quan ja tenim força resolt el manlleu dels *e-book (llibre electrònic), *flyer (full de mà o full volander), *gadget (giny), *food truck (que tant es pot referir a la furgoteca com al servei de  cuina sobre rodes), *wellness (benestar integral) i *learnings diversos (aprenentatges) arriba l’hora dels *showroom i *events (exposicions i actes) *on fire (d’èxit, animats), que són tots els festivals, mostres, trobades, actuacions, reunions, festes i fires que es fan arreu de Catalunya ─és a dir tots els *villages, *experiences i *congress haguts i per haver amb el corresponent *hashtag, és a dir etiqueta, precedida pel coixinet (#) a les xarxes.

    Tot i la gran tasca feta pels terminòlegs per incorporar el català com a llengua dels negocis i les noves tecnologies, per exemple, amb l’opuscle “Per comunicar, clar i català“, dins la nova campanya Català i empresa, ja estàs al dia?, en els àmbits menys formals ─la comunicació, el lleure, les modes juvenils, les xarxes, etc.─ la presència d’anglicismes sembla un *must (obligació)!

    Si pensem que si no “ens diem” en la llengua global no som ningú, tenim mala peça al teler i poca seguretat en nosaltres mateixos. Davant una llengua de si cau no cau, us animem a apostar per una llengua viva i genuïna, sense interferències gratuïtes, amb parlants competents en tots els àmbits.

    Per acabar us enllacem els comentaris d’unes companyes metropolitanes davant del Sant Cugat Experience! Us sona?

    Article complet

  • Fem que aquest Rubricatus arribi als 100 m’agrades!

     

    Avui farem una mena de calaix de sastre de mots llegits o escoltats aquests últims dies. Començarem per la setmana dels barbuts, que es refereix als sants Pau ermità, Antoni abat, el més conegut, i Maur abat. L’anomenem així perquè en la iconografia tots tres personatges llueixen llargues barbes i perquè sol ser una de les més fredes de l’any. La paremiologia, o branca de la lingüística que ens parla dels proverbis o frases fetes, ens ho recorda: “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans”, “setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Quina gelor!, que diem quan fa tanta *rasca!

    Convivint amb el calendari tradicional, volten per l’ambient paraules referents a les xarxes socials, com ara les fake news i els fake account, que n’hauríem de dir notícies enganyoses i comptes falsos i també els bots, que són uns mecanismes automatitzats que executen una tasca específica, com ara retuitar/repiular alguns tuits/piulades sense que hi hagi ningú darrere, simplement per fer augmentar artificialment l’interès d’una notícia. Ja sabeu que dels likes n’hem de dir m’agrada, el mateix nom que rep la icona sobre la qual cliquem per a fer efectiu un m’agrada. Faci fred faci calor, una paraula *trending ─és a dir, del moment, de les que marca tendència─ és postureig, que es refereix a l’actitud de mostrar un comportament o uns gustos determinats, generalment a les xarxes, amb la intenció de fer-se veure.

    I així, entre posturejos, m’agrada falsos, notícies enganyoses i influenciadors (influencers), molt alerta amb les xarxes socials, que els millors amics són els que hi pots fer un beure en directe!

    Per acabar, ens ajudes que aquest apunt (post) arribi als 100 m’agrades?

    Article complet

  • Va ser tot un esdeveniment!

     

     

    La remuntada del greix

    Abans teníem el problema dels *aconteixements, ara tenim el dels *events (en castellà evento, en anglès event, en francès événement); no sabem què és pitjor. De les trobades, sessions, tallers, jornades, xerrades, tertúlies, projeccions, actes i debats ara en fem *events. Tot són *events.

    En català tenim la forma esdeveniment (advenimiento en castellà), del verb esdevenir (advenir, amb un sentit litúrgic), que vol dir començar a existir, ocórrer, passar, succeir…, però un fet esdevingut no és un *event.

    Val a dir que  la forma meeting s’ha normalitzat en míting, mentre que dels workshop n’hem de dir aules taller o obradors, més enfocats a l’aprenentatge.

    Dels fets molt importants, en diem esdeveniments; dels actes de Facebook als quals ens conviden també en diem esdeveniments, i dels successos estadístics també; però en la majoria dels casos, ens hi referim amb la tirallonga de paraules que hem relacionat anteriorment.

    També tenim la paraula efemèride, esdeveniment notable, que prové del llatí ephemeride (que vol dir calendari), a través del grec, i que originalment es referia al llibre on els antics registraven dia per dia els esdeveniments de la vida d’un personatge. Per això també vol dir commemoració, evocació o recordatori. De fet, però, la paraula efímer ephimeru, que vol dir que només dura un dia, prové de la mateixa arrel. Coses de la llengua!

    Article complet

  • Per comunicar, clar i català

    Sector tecnològic, Catalunya, l’Hospitalet, plaça d’Europa… Quines són les llengües de comunicació de les nostres empreses? La influència del món anglosaxó, la innovació constant i la voluntat dels creatius de distingir-se ha fet que les nostres empreses dimiteixin de difondre terminologia en català?

    Ras i curt, i amb termes a l’abast de tothom, per què de les aplicacions n’hem de dir app, de les tauletes tablets i dels llibres digitals e-books?

    La globalització ha fet de l’anglès la llengua de relació no sols amb els que no parlen el nostre idioma, sinó paradoxalment entre nosaltres mateixos. És que la terminologia catalana no està preparada per parlar de tecnologia, mobilitat o economia? I tant que ho està! La qüestió principal és de visibilitat i acceptació. A favor, hi tenim  la intercomprensió amb el clients i els interlocutors autòctons, i el fet de consolidar una llengua de recerca i de cultura. En contra, les inèrcies i la poca sensibilitat de les empreses, moltes multinacionals, a treballar amb la llengua del país. Per revertir aquesta tendència s’ha editat el fullet  50 termes del món de l’empresa, que es pot descarregar a la pàgina de la campanya “Català i empresa, ja estàs al dia?” i que contrasta l’anglicisme amb el terme català.

    Us animem doncs a dir adéu al start-up i al community manager i bon dia a l’empresa emergent i al gestor de comunitats!

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta