• Per Sant Jordi, fem de les paraules regals

     

    I parlant de paraules i llengües… el català pertany a la família indoeuropea, que inclou les principals llengües d’Europa i Àsia: eslaves, germàniques, indoiràniques, itàliques (d’on provenen les llengües romàniques, com ara el català), el grec, l’armeni o l’albanès. Però ens quedaríem astorats de veure la quantitat de famílies lingüístiques diferents que hi ha! La diversitat lingüística és potser la principal riquesa de la humanitat i cal conèixer-la i protegir-la. D’aquí la importància de la feina dels traductors, que ens posen a l’abast autors i llengües que no ens hauríem plantejat mai de llegir: el coreà, el finès, el turc… Tot i la brama traduttore, traditore; és a dir, traductor, traïdor, en el sentit que els traductors fan i desfan com volen, us heu parat mai a pensar com deu costar traslladar un text literari a la llengua d’una altra cultura? Quant als formats tradicionals ─narracions, contes, novel·les, poemes, assajos, papers privats, biografies…─, ara s’hi suma el còmic o els microrelats. N’hi ha per donar i per vendre.

    Per treure tot el suc a la lectura s’han posat en marxa tallers, fòrums a l’entorn d’un autor o un llibre, i cafès conversa, que són espais que fomenten el diàleg i la conversa, a partir d’una lectura perquè llegir, a banda de ser un exercici individual, ens permet compartir coneixements amb altres persones. Si voleu posar fil a l’agulla, sapigueu que a la Biblioteca Josep Janés fem un club de Lectura fàcil un cop al mes; la sessió vinent és dijous, 17 de maig, a les 16 h, per comentar La crida del bosc, de Jack London.

    Abans d’acomiadar-nos, us volem proposar les recomanacions de Sant Jordi d’alguns mitjans, com ara Vilaweb, el diari Ara, o el Time out, a banda de la proposta literària fan les biblioteques de la ciutat.

    En versió original o traduïda, regaleu paraules. Bona diada de Sant Jordi!

    Article complet

  • Anna Barrachina dicta…

    Avui us volem proposar una activitat per a dimarts vinent a la tarda: que us arribeu al Barradas a participar en un dictat popular commemoratiu de l’Any Fabra.

    Que si ens hem begut l’enteniment? Que no us fa el pes fer dictats, que no us convenç, ni fa per vosaltres?  Que des que anàveu a estudi ─que deia la gent gran ─que no n’heu fet cap més? O més lleig encara, que us en refot, que us la bufa fer dictats? Que què n’hem de fer nosaltres si no sabeu escriure prou bé?

    Si feu faltes no hi fa res, això rai; no ens enfadem ni gota ni mica. L’ortografia, especialment, millora amb la pràctica. Som-hi, doncs, poseu-vos a prova en una activitat cultural, amenitzada amb música i amb premis i refrigeri per a tothom!

    I ara anem a pams i remirem el text:

    Quan anem a algun lloc en català ens hi arribem (no pas *ens hi acostem). Per exemple: m’arribaré al mercat a comprar quatre coses que em fan falta.

    Quan alguna cosa (no) està de moda o (no) ens agrada en cap cas diem que *(no) es porta. Ben cert que no és gaire comú anar pel món amb llapis i paper disfressat de caçador de paraules, però escriure bé sí que fa per nosaltres.

    Quan algú us toca el voraviu o allò que no sona, no cal dir-ne penjaments, ni armar sarau, ni muntar escàndols (res de *despotricar, ni fotre *bronques). Al capdavall, l’estira i arronsa sol acabar quan tots dos cedeixen.

    Deixeu-vos seduir! Sabem que dimarts vinent no teniu res a fer; us esperem el 17 d’abril, a l’Auditori Barradas, a les sis de la tarda. Podeu consultar-ne tota la informació al web.

    Sort!

    Article complet

  • Com prova la primavera?

                                                                                                                                            

    Més val que dimecres ens posem màniga curta!

    Aquests dies hem llegit una piulada que comenta que els meteoròlegs “s’han carregat” la primavera. Ni de bon tros creiem que és culpa dels homes del temps, però és ben veritat que la calor ha arribat de cop. En un tres i no res de les enfarinades del febrer hem passat a la calor preestiuenca i el canvi d’hora ho ha amanit regalant-nos més hores i més llum.

    Vivim un procés d’augment de les temperatures, val més que/més val que ho tinguem clar.

    Fixem-nos que en català, l’expressió fixada per dir que una cosa és preferible o convenient és valer més. Per exemple:

    Val més que ens anem fent a la idea que tenim sis mesos d’estiu!  

    La construcció *més et val/*més us val/*ja li val/*més li val fer-me cas ─amb el pronom feble que correspongui enmig─  és un calc de la forma castellana, más te vale/más os vale/ya le vale/más le vale hacerme caso. És a dir, en català hem de dir: més val que em facis cas; pobre de tu, si no em fas cas; te’n guardaràs prou, de no fer-me cas; ja te’n cuidaràs prou, de desobeir-me.

    Per tant, *ja els hi val als homes del temps! *ja ens val tanta calor!, podria ser més val que (els homes del temps ens tornin la primavera), més val que ens anem calçant amb tanta calor, pobres de nosaltres, amb tanta calor!

    Piulades agressives?, val més que no en feu.

    Article complet

  • L’ha feta bona

     

    😯😧😳

    Sorpresa, contrarietat o disgust. Com ho expressem? La comunicació verbal és especialment efectiva per manifestar aquests sentiments, però els sapiens no ens sabem estar sense xerrar. Com ho diem?

    Quan algú ha fet un disbarat o ha ficat la pota, ja sigui perquè ha tibat massa la corda o perquè ha enviat a dida/pasturar la persona equivocada, exclamem que l’ha feta/dita grossa. Ara, aviam qui arregla el malentès!

    De les persones a qui res els sembla bé, que fan escarafalls i tot s’ho prenen a la valenta diem que en fan un gra massa. N’hi ha que s’empipen com una mona i n’hi ha que fan el ploricó fins a inflar-nos el cap; sense adonar-se’n afegeixen llenya al foc/atien el foc i el millor que podem fer és no donar-los corda ni seguir-los la veta. Però com compartim que ens n’ha passat una de molt grossa? Doncs tot i que ens sàpiga greu, no fent-ne un gran què, perquè tot i que a nosaltres ens sembla molt gros tampoc n’hi deu haver per tirar el barret al foc.

    I per parlar del col·lectiu dels que fugen d’estudi i van a la seva? Si no hi estem d’acord, en lloc de les interferències del castellà, *ja li val, *ja s’ho val que acompanyen un cop de cap ─ja t’ho deia jo que d’aquest no te’n refiïs─, hem de fer un déu n’hi do!, expressió polisèmica que tothom entén com vol. I prou discussions, que ja som al cap del carrer!

     

    Article complet

  • I què tenim de menú, avui?

    Etiquetatge, instruccions, publicitat, documentació, factures, cartes i menús del restaurant, atenció oral… En català?

    Baixem al carrer, al bar del costat. No ens entendran si hi demanem un entrepà? De debò? Si no ho provem no ho sabrem mai i segurament ens n’emportarem una sorpresa, perquè segons les dades de l’últim cens lingüístic, el 91% dels habitats de l’Hospitalet entén el català. La majoria de la població nouvinguda pot resoldre perfectament la comunicació bàsica en un bar, botiga o restaurant encara que no tingui un coneixement prou fluid de català per respondre’ns-hi i, sens dubte, també són molts els joves veïns nouvinguts que han conegut les aules d’acollida a l’escola, a l’institut o als cursos de català del CNL.

    Treballem al bar, al bar del costat. No tenim la pissarra de preus i plats en català? Això rai, és ben fàcil d’arreglar. Només cal que consulteu algun dels múltiples diccionaris, vocabularis i lèxics de restauració disponibles a la xarxa o alguna plataforma, com ara Plats a la carta, que us proporciona menús ja fets que n’hi ha per llepar-se’n els dits. I si no les teniu totes, al Servei d’Assessorament us donem un cop de mà amb els vostres textos o publicitat (lh.assessorament@cpnl.cat).

    Els clients, arreu, valorem positivament que se’ns pugui atendre en la nostra llengua, ja que la disponibilitat lingüística no ha estat mai un inconvenient, sinó un punt a favor.

    Pe acabar, si us hem despertat el cuquet (no de la gana!) i voleu conèixer quins són els vostres drets i deures lingüístics, consulteu l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Direcció General de Política Lingüística. A banda, disposem d’un marc legal que regula tots aquests aspectes; segons la Llei del Codi de Consum de juliol de 2010, que estableix les relacions dels consumidors i usuaris amb les empreses i els establiments, tenim el dret de rebre tota aquesta informació en català (capítol VIII).

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Recursos en línia


Etiquetes


Meta