Entrades amb l'etiqueta ‘manlleus’

  • Per triar i remenar

    Taller d’ikebana

    Em dieu un clàssic del setembre? És clar, arriba l’hora dels fullets amb les propostes trimestrals d’activitats per al nou any. Normalment la inscripció la podem fer adreçant-nos al taulell d’informació o en línia. També podem trobar informació als taulers d’avisos o, sobretot ara, als webs. Per cert, nosaltres hi tenim penjada la informació d’aquest trimestre.

    Un centre cívic qualsevol; vejam què hi podem trobar? Els entrellats per cuinar esmorzars-dinars sorprenents (brunch) o batuts de fruita (smoothies), cursets de haikus (poemes d’origen japonès), de manga (historietes japoneses), d’ikebana (decoració floral), de txikung, taitxí i tota mena de iogues per treballar el moviment i l’equilibri, de muntatge d’àlbums (scrapbooking), d’atenció plena o entrenament/assessorament/orientació emocional i laboral (mindfulness, training, coaching), de ganxet (crochet), d’escratx (tècnica que utilitzen els discjòqueis), de tast de vins o de qualsevol ball llatí de moda.

    I què fa que alguns termes els agafem tal com raja i altres els traduïm o adaptem? Si remeten a nocions que no pertanyen a la nostra cultura i que no sabríem com dir en català perquè mai n’hem tingut la necessitat, solem prendre’ls i, si cal, els incorporem al diccionari amb les adaptacions ortogràfiques necessàries. Però la majoria de neologismes ─especialment en l’àmbit del lleure i el consum, tan subjecte a la moda─ solen ser flors d’estiu i no cal inventar la sopa d’all. Us recomanem, doncs no deixar-vos impressionar pels neologismes anglesos i rumiar com en diem d’això mateix en català. I en cas que no us en sortiu recordeu que tenim un centre de terminologia, encarregat de fixar el tractament dels manlleus.

    Per acabar us recordem que els nivells intermedi entre l’avançat i l’inicial és el nivell mitjà, no pas el *nivell mig.

    Benvinguts, doncs, al poti-poti de cursos del primer trimestre!

     

    Article complet

  • Fem que aquest Rubricatus arribi als 100 m’agrades!

     

    Avui farem una mena de calaix de sastre de mots llegits o escoltats aquests últims dies. Començarem per la setmana dels barbuts, que es refereix als sants Pau ermità, Antoni abat, el més conegut, i Maur abat. L’anomenem així perquè en la iconografia tots tres personatges llueixen llargues barbes i perquè sol ser una de les més fredes de l’any. La paremiologia, o branca de la lingüística que ens parla dels proverbis o frases fetes, ens ho recorda: “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans”, “setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Quina gelor!, que diem quan fa tanta *rasca!

    Convivint amb el calendari tradicional, volten per l’ambient paraules referents a les xarxes socials, com ara les fake news i els fake account, que n’hauríem de dir notícies enganyoses i comptes falsos i també els bots, que són uns mecanismes automatitzats que executen una tasca específica, com ara retuitar/repiular alguns tuits/piulades sense que hi hagi ningú darrere, simplement per fer augmentar artificialment l’interès d’una notícia. Ja sabeu que dels likes n’hem de dir m’agrada, el mateix nom que rep la icona sobre la qual cliquem per a fer efectiu un m’agrada. Faci fred faci calor, una paraula *trending ─és a dir, del moment, de les que marca tendència─ és postureig, que es refereix a l’actitud de mostrar un comportament o uns gustos determinats, generalment a les xarxes, amb la intenció de fer-se veure.

    I així, entre posturejos, m’agrada falsos, notícies enganyoses i influenciadors (influencers), molt alerta amb les xarxes socials, que els millors amics són els que hi pots fer un beure en directe!

    Per acabar, ens ajudes que aquest apunt (post) arribi als 100 m’agrades?

    Article complet

  • Abans no arribi l’estiu…

    Per molts anys, Laia!

    Mes de maig. Comencem l’operació biquini o l’endarrerim una mica? Seria un crim no aprofitar l’agenda d’activitats ludicogastronòmiques d’aquest mes… L’ajornem, doncs?

    Primer l’oferta més moderna, la de cuina de carrer, menjar de carrer o menjar sobre rodes (street food), en què les furgoteques vintage venen tastets d’arreu del món. Els terminòlegs han estat prou creatius i també ens han proposat les formes tecabús i gastrobús per substituir el mot anglès food truck. Per als llaminers sempre hi ha una paradeta de bagels farcits (panet anular, força dens), cupcakes (pastisset individual, recobert amb una capa de sucre i clara d’ou, fondant o crema de mantega), brownies (bescuit de xocolata i nous que se serveix en porcions quadrades), muffins (magdalena elaborada amb mantega), cookies (galeta rugosa amb trossets de xocolata o fruita seca) o plum-cakes (pastís de mantega farcit amb panses i fruita confitada); totes aquestes denominacions són manlleus procedents de la pastisseria anglosaxona per als quals no tenim un nom equivalent. Però si som dels de la coca de forner ben ensucrada, no hi ha res millor que la rebosteria (repostería, bollería en castellà) tradicional: pastissos de poma (tarta), el pa de pessic (bizcocho), els tortells (rosco), la pasta de full i els milfulls (hojaldre, milhojas), les cassoletes de crema (tartaletas), les safates de variats

    Les postres casolanes fan una olor boníssima d’acabat de fer (recién hecho), que no hi ha cap “XLmuffin amb gingebre” del món que pugui superar.

    Aprofiteu doncs el maig, que al juny ens hi hem de posar: l’aigua de la platja ja està a punt!

    Article complet

  • Per comunicar, clar i català

    Sector tecnològic, Catalunya, l’Hospitalet, plaça d’Europa… Quines són les llengües de comunicació de les nostres empreses? La influència del món anglosaxó, la innovació constant i la voluntat dels creatius de distingir-se ha fet que les nostres empreses dimiteixin de difondre terminologia en català?

    Ras i curt, i amb termes a l’abast de tothom, per què de les aplicacions n’hem de dir app, de les tauletes tablets i dels llibres digitals e-books?

    La globalització ha fet de l’anglès la llengua de relació no sols amb els que no parlen el nostre idioma, sinó paradoxalment entre nosaltres mateixos. És que la terminologia catalana no està preparada per parlar de tecnologia, mobilitat o economia? I tant que ho està! La qüestió principal és de visibilitat i acceptació. A favor, hi tenim  la intercomprensió amb el clients i els interlocutors autòctons, i el fet de consolidar una llengua de recerca i de cultura. En contra, les inèrcies i la poca sensibilitat de les empreses, moltes multinacionals, a treballar amb la llengua del país. Per revertir aquesta tendència s’ha editat el fullet  50 termes del món de l’empresa, que es pot descarregar a la pàgina de la campanya “Català i empresa, ja estàs al dia?” i que contrasta l’anglicisme amb el terme català.

    Us animem doncs a dir adéu al start-up i al community manager i bon dia a l’empresa emergent i al gestor de comunitats!

    Article complet

  • El guanyador és…!

     

    Font: Tv3

    Font: Tv3

    Segons l’IEC un neologisme és una “unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua”. Per tant, és un veí força conegut ja que és un dels principals recursos d’adquisició de noves paraules. Per què en parlem avui? Doncs perquè s’ha donat a conèixer el “guanyador” de la tercera convocatòria de l’Observatori de Neologia del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per escollir el neologisme del 2016.

    El premi ha estat per a vegàana (substantiu i adjectiu) que el Termcat defineix com la persona seguidora del veganisme, que consisteix a abstenir-se de menjar i fer servir productes d’origen animal..Val a dir que neologisme neologisme… no n’hi ha per tant!, perquè vegà/ana és un terme molt introduït i documentat, àmpliament usat també en altres llengües modernes i aprovat pel Consell Supervisor del Termcat (tot i que no serà fins ara que no s’incorporarà al DIEC) des del 2012. Quant a la necessitat del terme, tot i que la forma veganisme deriva de vegetarianisme, en realitat es refereix a un tipus de de sistema alimentari i estil de vida que va més enllà de la no ingesta de productes i derivats animals. En altres paraules, no tots els vegetarians són vegans.

    En les votacions es va imposar clarament el nom i adjectiu vegà (amb el 21,6% dels vots), seguit pel substantiu maridatge (12,4% dels vots), el segon classificat.

    La resta d’equips -ehem, perdó, de paraules!- han quedat a molta distància: micropoble (8,9 %), ciutat refugi (8%), invisibilitzar (7,8%), gihadista (7,7%), precaritzar (7,5%), antropocè (7,1%), nomofòbia (6,3%), futtoc (5,2 %), superlluna (5,2%) i transmèdia (2,3%).

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta