Entrades amb l'etiqueta ‘estàndard’

  • Més estàndard!

     

    Mapa-dialectes-català2

    Qualsevol llengua sense complexos té un estàndard consolidat  (flexible, ja que ha d’incloure varietats geogràfiques diverses), conegut, consensuat i aplicat pels agents socials, els mitjans de comunicació i els professionals de l’ensenyament i el món acadèmic en general. En les comunitats on l’estàndard funciona bé i no se’n qüestiona l’autoritat, aquesta varietat cohesiona els parlants (que ja hem vist que són de molt diversa procedència socioeconòmica i geogràfica). La gent percep que la seva és una llengua valuosa, n’està orgullosa i té la voluntat d’usar-la, mantenir-la i transmetre-la en plenitud d’ús.

    Ara bé, quan la comunitat lingüística viu  en diferents estats i administracions i pateix polítiques agressives ─com ara a la Catalunya Nord (sota l’uniformisme francès); al País Valencià, la Franja o les Illes Balears (amb els governs del PP)─, que la volen utilitzar com a arma política, tot fragmentant-la i relegant-la a usos familiars, l’estàndard se’n ressent i alguns sectors el qüestionen com a eina de cohesió de tota la comunitat lingüística. Si a més, se n’ataca l’educació,  que garanteix el coneixement de la llengua als nous parlants, i se’n redueix la presència en els mitjans, limitant l’accés a les emissions de televisió, per exemple, que són els encarregats de difondre-la i projectar-la  al món, ja som al cap del carrer.

    Tot i que al Principat la situació del català és força més favorable, hem d’estar alerta. La millor notícia és que, ara com ara, el català funciona com a ascensor social i, per tant, atrau nous parlants.

    Article complet

  • Canvi o assimilació?

    català xava

     

    Si observem la manera de parlar d’una comunitat veurem que hi ha direrències entre els parlants depenent de múltiples factors: procedència geogràfica, adscripció socioeconòmica, nivell de formació, llengua primera o segona, edat… Per exemple, si ens fixem en el parlar dels joves, la distància amb el dels més grans s’ha accentuat en les últimes dècades com no ho havia fet mai amb el pas a una societat cada cop més urbana i immersa en les noves tecnologies.

    Per exemple, en el terreny de la fonètica, sobretot en varietats amb una fonètica molt característica com ara les Illes Balears, els joves urbans canvien els hàbits articulatoris tradicionals pels de l’espanyol. Aquest fenomen també s’ha produït al Principat amb l’anomenat català xava, propi d’ambients metropolitans amb forta implementació del castellà, amb l’obertura de la vocal neutra, el tancament de les vocals obertes, la relaxació del consonantisme i els ensordiments sistemàtics. El contacte amb el castellà, doncs, pot provocar una simplificació del sistema fonètic del català, especialment en àrees on el castellà s’ha imposat com a llengua dominant.

    Si voleu més informació sobre el català xava podeu consultar l’article de Jordi Ballart: Variació fònica al català de Barcelona: l’accent xava.

    Val a dir que la llengua, com qualsevol ésser viu, sofreix una evolució constant, però cal veure si obeeix a causes intrínseques (evolució interna) o a la confluència amb la llengua dominant (assimilació). Segons els sociolingüistes, en situacions de gran interferència la llengua subordinada passa a ser un dialecte de l’altra.

    Per tal d’evitar aquest procés cal un estàndard consolidat, conegut i valorat pels parlants i aplicat i difós pels mitjans de comunicació, les institucions i el sistema educatiu. I en català, tenim un estàndard reconegut? Difícil pregunta…; en parlarem al Rubricatus vinent (però podeu fer-nos arribar les vostres opinions a sota mateix)!

     

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta