Entrades amb l'etiqueta ‘sexisme en el llenguatge’

  • De princeses a protagonistes

     

     

    donabo

     

    Coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, volem fer un apunt sobre el tema de la discriminació de gènere en el llenguatge, l’anomenat llenguatge sexista.

    Les llengües romàniques són llengües amb flexió de gènere, en què noms, adjectius, determinants i pronoms varien segons es refereixen a un objecte/ésser viu masculí o a un de femení. Aquesta variació s’expressa amb un gènere masculí i un de femení (el llatí, a més, tenia el gènere neutre). El primer és el no marcat, tot i que la tendència actual està revertint aquesta percepció. Evidentment el masculí genèric (l’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops a la mateixa pedra) no visibilitza les dones, però les inclou.

    El pas de l’associació de veïns a l’associació de veïns i veïnes; de l’associació de pares a la de pares i mares, etc. pot ser una bona manera de fer veure que majoritàriament són les dones les que han lluitat per portar els serveis al barri i les activitats extraescolars a les escoles, però com a eina de transformació social no anirà més lluny. Pensar que estem fent alguna cosa per arribar a la igualtat efectiva de sexes (salarial, de distribució de tasques domèstiques, de cura de les persones… ) portant fins a l’extrem la gramàtica amb l’ús i abús de formes femenines, que ara es proposen com a formes no marcades (totes per totes les persones/tothom), o de formes dobles (el pare/mare del nen/a inscrit/a...) és pixar fora de test. I perdoneu.

    Actualment, i malgrat el desori aparent, hi ha força consens quant a l’ús d’un llenguatge al menys sexista possible, que no oculti les dones, així com tampoc les persones d’altres cultures, identitats sexuals o religions, és a dir un llenguatge no discriminatori en general. I sempre, respectant l’estructura de la llengua, fruit d’un procés evolutiu de segles i segles. Sense forçar-la, doncs: el català no serà mai l’anglès (llengua sense marca de gènere) i la cultura patriarcal no finirà perquè ara apoderem la dona en cada frase (només cal veure com tots els grups polítics i fins i tot les institucions més tradicionals s’han apropiat les formes femenines). Així només arribarem a fastiguejar el lector i a crear textos de pèssima claredat. Si hi ha àmbits en què cal visibilitzar les dones, perquè hi estan poc presents, perquè fonamentalment aquell grup està format per dones, doncs endavant, fem servir la forma femenina, però de manera general us recomanem utilitzar formes que designin tots dos sexes (epicens) o recórrer a formes no marcades: infants, ciutadania, veïnat, direcció, plantilla, personal, administració…, i apel·lar al sentit comú. Si en voleu veure exemples concrets, cliqueu el següent enllaç: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental/publicacions.html?ID=810

    Ens hem allargat més del compte, però com que en aquest tema n’hi ha per sucar-hi pa us proposem que hi digueu la vostra!

    Article complet

  • Anem-nos calçant, veïnes i veïns, nenes i nens, àvies i avis…

     

    que-igualtat-dones-del-genere_ARAIMA20141028_0038_5Aprofitant que després de les últimes eleccions municipals són moltes les dones que han estat escollides alcaldesses, avui volem fer alguna revindicació feminista i, també, gramatical.

    La forma anglesa empowerment, és en català apoderament, que deriva del verb ja existent en català, apoderar. En canvi, no existeixen ni el verb *empoderar ni el derivat *empoderament (forma prevista en castellà). Aquest terme es refereix al procés pel qual una persona o grup social adquireix els mitjans i la consciència necessaris per enfortir el seu potencial social, polític i econòmic.

    En l’àmbit de la política i la sociologia es parla de gènere quan volem referir-nos al sexe (tret biològic distintiu) en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats; és a dir, allò de metge per a nen i infermera per a nena. Partint d’aquí, l’enfocament de la perspectiva de gènere pretén arribar a la igualtat real de drets i deures.

    I com podem visualitzar en el discurs un grup secularment marginat, com ara el de la dona? La solució més fàcil ─i que tothom s’hi ha apuntat─ ha estat farcir el discurs de dobles formes (veïns/veïnes; nens/nenes; tutors/tutores…) o de parlar sempre de persones (que inclou homes i dones) de tal manera que un “Totes al parlament!”, no s’ha de llegir de manera exclusiva, sinó que es refereix a persones. Com a professionals de la llengua considerem que se n’ha fet un gra massa i que s’ha forçat la gramàtica. Recordem que el català és una llengua marcada quant al gènere i el nombre que aplica la regla de concordança segons la qual un masculí i un femení singular concorden en masculí plural (forma no marcada). La solució passa més aviat per pensar d’una altra manera, en termes de metgessa i infermer, i per dignificar les feines socialment feminitzades (les d’atenció i cura de les persones) que no pas a posar dobles formes constantment. Sindicats, administracions, estudiosos de la llengua i col·lectius professionals han elaborat una Guia d’usos no sexistes per evitar usos discriminatoris en el discurs, sense caure sistemàticament en el recurs a les dues formes (ja sigui abreujades o no) que enfarfega el text i té molts problemes a l’hora de practicar substitucions pronominals i concordances. Només us n’hem fet una pinzellada, però tal com pinta la legislatura, millor que en consulteu tot el document:

    http://llengua.gencat.cat/permalink/c2f7c918-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219

     

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Etiquetes


Meta