Arxiu de la categoria ‘Qüestions de llengua’

  • L’ús no sexista del llenguatge

    Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest bocí tracta l’ÚS no sexista del llenguatge, ja que el llenguatge no és sexista per si mateix, sinó que ho pot ser l’ús que en fem. En realitat, també podríem parlar de llenguatge no discriminatori, llenguatge igualitari, llenguatge no androcèntric, llenguatge inclusiu… En tot cas, llenguatge sexista vol dir que discrimina per motiu de sexe i això pot significar que es fa un ús que menysté o desvalora les dones i llenguatge androcèntric vol dir que es té com a mesura l’home, així que invisibilitza o fa difícil imaginar la presència o l’actuació de les dones. En veurem alguns exemples.

    De vegades no en som conscients, pèro pot haver-hi expressions discriminatòries en molts camps i que hauríem d’evitar. Per exemple, quantes vegades hem omplert un formulari i les dones han d’escollir entre senyora senyoreta? Si la distinció és important, per què en el cas dels homes no es fa aquesta distinció?

    També podem haver sentit que els metges i les infermeres fan moltes hores de guàrdia, sobretot a urgències. Fixem-nos que no és una qüestió lingüística, ja que si l’argument és que utilitzem el masculí com a genèric, ho estem fent només en el primer cas, “el dels metges”, però no amb “les infermeres”. Així doncs, estaríem estereotipant. Havíeu pensat en aquests casos, us hi havíeu fixat?

    La societat ha canviat i també ho ha de fer la nostra manera d’expressar-nos. Si canviem la llengua canviem el món. 🙂 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Paraules i accents

    De vegades quan escrivim o, sobretot, quan pronunciem algunes paraules, ho fem de manera incorrecta perquè en desplacem la síl·laba tònica.

    Alguns d’aquests mots no us sorprendran: els esports que acaben en –bol, tenen la tonicitat en aquesta última síl·laba, com per exemple futbol, handbol (amb hac muda!), voleibol… Ah, i també pronunciem karate! Les dieu així? 🙂

    També hi ha paraules que són força habituals i que probablement no accentuem correctament: atmosfera, tèxtil, interval, tiquet, radar, peode.

    I per acabar-ho d’arrodonir… sabies que hauríem de dir torticoli, diòptria i èczema? Aquestes potser no les sabíeu… 😉

    Si vols descobrir alguna altra d’aquestes paraules, pots mirar aquest vídeo de Català a l’atac.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Recaptar i haver de pagar?

    Ara que és moment de fer la declaració de renda, direm que Hisenda recapta impostos, i no pas recauda.

    I com que això s’ha de fer (pagar, vaja,) presumptament tant sí com no, aprofitem per recordar algunes maneres que tenim per expressar obligació:

    -haver de + infinitiu: He de fer la declaració abans de marxar de vacances.

    – caldre + infinitiu: Cal pagar els impostos.

    – Imperatiu: Paga els impostos avui, que no se’t passi el termini i et posin una multa.

    -Ser necessari (que) + verb: És necessari fer la declaració de renda abans del juliol.

    Així doncs, tenim una gran varietat formes i recordeu que no direm tenir que + infinitiu, tenir de + infinitiu o hi ha que/n’hi ha que + infinitiu.

    Tampoc no utilitzem el verb en infinitiu: Agafar número, ja que necessitem un subjecte: Agafeu número i espereu el vostre torn.

    I, per acabar, no direm és precís pagar abans del juliol, ja que l’adjectiu precís significa ‘exactament determinat o definit, no equívoc o vague’; així, l’utilitzem en frases com: Aquest terme és poc precís o Aquest aparell és molt precís.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’ús del gerundi

    El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal però NO pot expressar un fet que  sigui conseqüència d’un altre, o que passa a continuació d’un altre.

    Per exemple: Llegia mossegant-se les ungles (acció simultània); sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà (acció anterior) són frases correctes.

    Però una frase com L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç és incorrecta, ja que trencar-se el braç i la cama són conseqüència de caure i, per tant, expressen posterioritat. Podem resoldre la frase dient simplement que L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç. 

    I si no us queda prou clar, podeu consultar aquest divertit vídeo de Català a l’atac, “Gerundis crispats”. 🙂 

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Quina fòbia?

    Sabem que la fòbia és una por extrema, irracional i incontrolable a alguna cosa. I… a quina cosa? Algunes de curioses, a veure si les coneixeu…

    A molta gent li fa por volar, però el que potser no sabíeu és que això es diu aerofòbia i en relació amb això també existeix l’acrofòbia, que és la fòbia als llocs elevats.

    I si parlem de fòbies relacionades amb la salut, l’hemofòbia és la por a la sang i la traumatofòbia, la por a les ferides. I aquestes dues ens porten a la belonefòbia, que és la por irracional als objectes punxants (agulles, ganivets, xeringues…) i la nosofòbia, que és la por a les malalties, que comporta l’evitació de situacions de contagi imaginari o molt remot.

     

    Coneixeu (o teniu) altres fòbies? 😉

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • La llança, un test lingüístic

    Si coneixeu el diari elnacional.cat, avui us en recomanem el suplement La llança, el diari d’oci i cultura  que ens sembla molt interessant. Com a suplement cultural està molt ben fet, però a més, si us interessen els jocs lingüístics, hi trobareu els mots encreuats en línia i, fins i tot, s’hi pot repassar vocabulari, ortografia i gramàtica amb el “Test de llengua“, a més amb un toc extra d’humor. 🙂

    Hi ha uns quants tests i dos són precisament sobre els nous canvis, sobretot els ortogràfics, de l’Institut d’Estudis Catalans. Què estàs esperant per actualitzar-te?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Ser o estar? L’eterna qüestió…

    Per indicar la localització, ubicació o presència d’algú en un lloc utilitzem ser. Així doncs, en una conversa telefònica, per exemple, si ens pregunten “On ets?“, no direm que*estem al bar de la cantonada, sinó SOM al bar de la cantonada.

    Però si a la pregunta anterior hi afegim el concepte de durada, període de temps, llavors utilitzarem el verb estar-se però no estar: 

    – On ets?

    – Som al bar de la cantonada. Crec que ens hi estarem mitja horeta més.

    I si no ha quedat prou clar, dos exemples ben coneguts que ho il·lustren:

    1. Patufeeeeeet, on eeeeeets? A la panxa del bou.
    2. Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí! (Josep Tarradellas quan va tornar de l’exili l’any 1977).

    patufet

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Què sabem dels euros?

    Fem servir el mot euro quan està expressat amb lletres o quan no va acompanyat de xifres. Per exemple, diem Em queden pocs euros. 

    Si expressem les quantitats en xifres utilitzem el símbol sempre que sigui possible tècnicament. Com que es tracta d’un símbol i no d’una abreviació, no cal escriure-hi un punt al final. Si no és possible, hem d’escriure euros. 

    També pot ser que ens trobem el símbol EUR, que s’escriu amb majúscules i sense punts, però es fa servir sobretot per a les operacions i relacions transnacionals (per això és probable que l’hàgiu trobat tot fent el turista).

    Per cert,  ho pronuncieu amb o o amb u? 

    euros

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Llocs on descansar

    Si som a taula seiem a la cadira, però sabeu d‘on prové aquesta paraula?  Prové de “cathedra”, que significa seient en grec. I la podem relacionar la càtedra. Amb què ho podeu relacionar?

    En canvi, quan som a la sala d’estar, podem seure a la butaca (i no al silló), o bé a la famosa chaise longue, que s’escriu sense guionet.

    I si teniu un sofà on els convidats poden dormir, es tracta d’un sofà llit, que també s’escriu sense guionet i fa el plural sofàs llit, igual que el plural de sofà (recordeu que en les formes compostes només es pluralitza el primer formant!).  

     

    Si voleu escoltar la interessant explicació de Ramon Solsona a Catalunya Ràdio sobre seients, consulteu  l‘enllaç.

    seure

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • … ho hauríem entès!

    Sovint se’ns escapen frases com Si m’haguessis regalat alguna cosa, no m’hagués empipat, però és incorrecta. Hem de dir: Si m’haguessis regalat alguna cosano m’hauria empipat, ja que es tracta d’una oració condicional composta, del passat.

    Quan tenim el mateix tipus de frase però en versió simple diem Si t’entengués no tindria problemes i no pas no tingués problemes.

    O sigui que si ens ho haguessin explicat abans…

     

    regal

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet


Segueix-nos a:

InstagramFacebookTwitter

Categories


Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
  • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
  • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
  • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
  • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

Enllaços


Històric