Arxiu de la categoria ‘Vocabulari’

  • Sobre onomatopeies

    Els sons parlats que imiten els sons naturals i els escrivim són les onomatopeies. I és que això de les onomatopeies és tot un món, ja que canvien segons les llengües, poden portar guionet (si són compostes) i poden portar accent.  Potser algunes, ara, s’estan substituint per emojis en el cas concret del Whatsapp, però encara s’utilitzen bastant.

    Un cas conegut és el com borden els gossos; potser en coneixem l’onomatopeia en català i en castellà, però… i en altres llengües? Alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.

    D’onomatopeies comunicatives, n’hi ha de molt conegudes i utilitzades i d’altres que no tant. Per exemple, estan bastant esteses la de pensar (mmmmmmm)  i la de xerrar (bla-bla).  Però sabies que el plor és uè o buààààà, però en canvi si es tracta d’un nadó escrivim enguèeee? 

    I ja per acabar, el repte. Si escrivim tiroliro, m’agradaria saber si interpreteu de quin instrument es tracta (hihihihi)…  Es pot descobrir a l’Optimot, ja que s’hi poden consultar onomatopeies de diferents temàtiques, com sons fantàstics,  d’ocells, de l’aparell respiratori, d’instruments musicals, comunicatives 

    Recordeu que ja havíem dit, en una altra entrada, com expressem el riure, en català?  Espero que sí (esnif) i si no, a fer memòria, ehem ehem…

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Paraules per al Dia de la Llengua Materna

    Com cada any, al CNL celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, que és el 21 de febrer, a l’aula. Per això el bocí d’avui és un petit recull de paraules en català que ens agraden per diferents motius, ja sigui perquè cada vegada se senten menys o pel seu origen.

    Quan algú està empiocat perd la gana, la majoria de vegades, i sovint mastufeja el plat (paraula d’origen àrab que significa que “remena el menjar sense acabar-se’l”).  I no es tracta que la persona vingui amb romanços (excuses), però realment es fa tot molt feixuc perquè li falta l’energia, tant, que fins i tot camina xino-xano.  Però atenció, que si amb aquesta excusa fa gaire el badoc, encara li pisparan la cartera i tornarà a casa ben astorat. 

     

     

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Facebookera i instagramer?

    La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

    El món va molt ràpid, i més amb les noves tecnologies, i cada vegada ens hi hem d’adaptar més ràpid. I com que utilitzem les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube (i les que apareixeran) ja existeixen les noves paraules  facebooker | facebookera, instagramer | instagramera i youtuber | youtubera que se’n deriven, justament per  designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència.

    Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera).

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Paraules i accents

    De vegades quan escrivim o, sobretot, quan pronunciem algunes paraules, ho fem de manera incorrecta perquè en desplacem la síl·laba tònica.

    Alguns d’aquests mots no us sorprendran: els esports que acaben en –bol, tenen la tonicitat en aquesta última síl·laba, com per exemple futbol, handbol (amb hac muda!), voleibol… Ah, i també pronunciem karate! Les dieu així? 🙂

    També hi ha paraules que són força habituals i que probablement no accentuem correctament: atmosfera, tèxtil, interval, tiquet, radar, període.

    I per acabar-ho d’arrodonir… sabies que hauríem de dir torticoli, diòptria i èczema? Aquestes potser no les sabíeu… 😉

    Si vols descobrir alguna altra d’aquestes paraules, pots mirar aquest vídeo de Català a l’atac.

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Recaptar i haver de pagar?

    Ara que és moment de fer la declaració de renda, direm que Hisenda recapta impostos, i no pas recauda.

    I com que això s’ha de fer (pagar, vaja,) presumptament tant sí com no, aprofitem per recordar algunes maneres que tenim per expressar obligació:

    -haver de + infinitiu: He de fer la declaració abans de marxar de vacances.

    – caldre + infinitiu: Cal pagar els impostos.

    – Imperatiu: Paga els impostos avui, que no se’t passi el termini i et posin una multa.

    -Ser necessari (que) + verb: És necessari fer la declaració de renda abans del juliol.

    Així doncs, tenim una gran varietat formes i recordeu que no direm tenir que + infinitiu, tenir de + infinitiu o hi ha que/n’hi ha que + infinitiu.

    Tampoc no utilitzem el verb en infinitiu: Agafar número, ja que necessitem un subjecte: Agafeu número i espereu el vostre torn.

    I, per acabar, no direm és precís pagar abans del juliol, ja que l’adjectiu precís significa ‘exactament determinat o definit, no equívoc o vague’; així, l’utilitzem en frases com: Aquest terme és poc precís o Aquest aparell és molt precís.

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Música i festa (de Badalona…) ;)

    S’acosta la Festa de Badalona i, per tant, un munt d’activitats! J

    Els amants la música tindran activitats per triar i remenar; però no sé si tant com si per trobar concerts de música pop o d’emo, o de jazz fusió o de hip-hop, o potser fins i tot de nu-metal o raggamuffin.

    I si teniu canalla, potser podeu buscar si trobeu alguna pel·lícula d’anime infantil, que sorprenen per la fantasia i complexitat de la trama.

    Totes aquestes paraules són incorporacions que apareixen la Terminologia d’estils musicals del Termcat, però per veure si es fan aquestes activitats, mireu el programa de festes! 😉

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Sobre llibres per Sant Jordi

    S’acosta Sant Jordi! 🙂  i els volts de la diada de Sant Jordi és quan els llibres se’ns fan més presents. Però estàs al cas que fins i tot el vocabulari relacionat amb els llibres està canviant?

    Segurament has sentit parlar del  llibre electrònic o llibre digital (en anglès, e-book, no en català), però per a llegir-lo necessitarem un lector de llibres electrònics (en anglès, e-reader), potser en tens un i tot! Però… sabies que de vegades hi ha persones que fan recomanacions de llibres a Internet, específicament a Youtube, i que es diuen bibliotubers i bibliotuberes (en anglès, booktubers)? I en alguns casos, fins i tot podem trobar per la xarxa un bibliotràiler.

    Tota aquesta terminologia relacionada amb el món del llibre està disponible al Cercaterm.

    Bona diada de Sant Jordi i no compris llibres només per Sant Jordi, que els llibres (electrònics o no…) t’acompanyin tot l’any!

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Quina fòbia?

    Sabem que la fòbia és una por extrema, irracional i incontrolable a alguna cosa. I… a quina cosa? Algunes de curioses, a veure si les coneixeu…

    A molta gent li fa por volar, però el que potser no sabíeu és que això es diu aerofòbia i en relació amb això també existeix l’acrofòbia, que és la fòbia als llocs elevats.

    I si parlem de fòbies relacionades amb la salut, l’hemofòbia és la por a la sang i la traumatofòbia, la por a les ferides. I aquestes dues ens porten a la belonefòbia, que és la por irracional als objectes punxants (agulles, ganivets, xeringues…) i la nosofòbia, que és la por a les malalties, que comporta l’evitació de situacions de contagi imaginari o molt remot.

     

    Coneixeu (o teniu) altres fòbies? 😉

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Sobre apoderar-se

    Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest bocí va sobre el mot apoderament, ja que es parla de l’apoderament (en molts àmbits) però també de l’apoderament de les dones.

    D’uns anys ençà, se sent molt parlar d‘empoderament , que ve del terme anglès empowerment. Es tracta d’un concepte relacionat amb les ciències socials, i que s’utilitza molt en el món laboral, que fa referència al procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials. 

    En català no diem  empoderar o empoderament sinó apoderar i apoderament, que és aquest nou concepte que coincideix en la forma amb un altre que ja existia, que significa atorgar poders a algú.

    Tingueu en compte que si busquem apoderament a l‘Optimot o al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la hi trobarem com a opció correcta, però si consultem l’Esadir, el portal lingüístic de  la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, veureu que donen l’opció empoderament com a bona, deixant de banda el que ha decidit el Termcat.

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Quan és l’any de la picor?

    Sabeu quan és l’any de la picor i per què en diem així? Per què utilitzem aquesta expressió per fer referència a alguna cosa que és vella?

    Doncs és el 1471, un any de collita desastrosa i de molta fam. Però no només hi havia una gran escassetat d’aliments sinó que a més Catalunya fou assolada per una gran plaga de puces.

    Les picades dels insectes, afegides a la intensa misèria, provocaven encara més picor.

    Aquell any, l’any de la picor, va quedar gravat en la memòria popular mitjançant aquesta frase feta…  fins avui! 🙂

    L’expressió sencera, tot i que no es coneix així, diu: ‘L’any de la picor, que tothom gratava’.

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics accentuació aplicacions apujar apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat esport expressions festes Festes de maig frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llenguatge igualitari lèxic mòbil Nadal nova gramàtica 2016 optimot origen de les paraules ortografia perquè plural pronoms febles pujar pàgines web recursos sant Jordi si no tecnologia termcat verbs vocabulari

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric