Arxiu de la categoria ‘Origen de les paraules’

  • El 24 de gener, el Dia del Punt volat

    El dia 24 de gener és el Dia del Punt volat i… com que no és el primer any que passa, ja n’havíem fet algun bocí 😁. Sabries recordar alguna altra llengua que també faci servir la ela geminada? Avui aprofitem per explicar que l’ús de la ela geminada no és una qüestió de regles ortogràfiques, sinó que depèn de l’etimologia: es tracta d’un so originari del llatí representat per dues eles.

    I… ja que la cosa va de geminades, tens clara la diferència entre aquestes parelles de paraules?

    al·locució  / elocució 
    al·ludir  / eludir 
    anul·lar  / anular 
    vil·la (casa)  / vila (població)

    Espero que aquest petit repàs t’hagi anat bé! 🙂

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Frases fetes per pagar Hisenda…

    Ara que torna a ser època de la declaració de renda, aprofitarem per parlar d’algunes frases fetes relacionades amb els diners.  Perquè no ens enganyem… haurem d’afluixar la mosca! 🙂  Aquesta expressió s’utilitza arreu de la geografia peninsular, tant en català com en castellà. Es tracta d’una frase molt clara i visual, perquè si agafem una mosca al vol i afluixem la mà, fugirà i no la podrem recuperar, tal com passa amb els diners un cop obrim la mà, ja que els diners se’n van volant per poc que ens despistem.

    No crec que sigueu dels que voleu fer cisa (o cisar)… 😉 Aquesta frase que segons el DIEC és “distreure fraudulentament (part d’una quantitat) prové de l’Edat Mitjana, ja que la cisa era un impost que es pagava al fisc, una mena d’IVA actual, però en comptes d’incrementar el preu final, la cisa es descomptava del pes dels productes que venien els botiguers, però de vegades ho feien de manera fraudulenta… i d’aquí el verb!

    Doncs… bé, jo crec que ho vulgueu o no, haureu d’afluixar la mosca i acabar passant per l’adreçador i pagar a Hisenda, encara que no tingueu ni un clau 🙂

     

     

    [Extret de Per què diem… L’origen de 100 dites populars, d’Albert Vidal]

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Paraules per al Dia de la Llengua Materna

    Com cada any, al CNL celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, que és el 21 de febrer, a l’aula. Per això el bocí d’avui és un petit recull de paraules en català que ens agraden per diferents motius, ja sigui perquè cada vegada se senten menys o pel seu origen.

    Quan algú està empiocat perd la gana, la majoria de vegades, i sovint mastufeja el plat (paraula d’origen àrab que significa que “remena el menjar sense acabar-se’l”).  I no es tracta que la persona vingui amb romanços (excuses), però realment es fa tot molt feixuc perquè li falta l’energia, tant, que fins i tot camina xino-xano.  Però atenció, que si amb aquesta excusa fa gaire el badoc, encara li pisparan la cartera i tornarà a casa ben astorat. 

     

     

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Quan és l’any de la picor?

    Sabeu quan és l’any de la picor i per què en diem així? Per què utilitzem aquesta expressió per fer referència a alguna cosa que és vella?

    Doncs és el 1471, un any de collita desastrosa i de molta fam. Però no només hi havia una gran escassetat d’aliments sinó que a més Catalunya fou assolada per una gran plaga de puces.

    Les picades dels insectes, afegides a la intensa misèria, provocaven encara més picor.

    Aquell any, l’any de la picor, va quedar gravat en la memòria popular mitjançant aquesta frase feta…  fins avui! 🙂

    L’expressió sencera, tot i que no es coneix així, diu: ‘L’any de la picor, que tothom gratava’.

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Dia de l’Orgull LGTB

    Cada any, al voltant del 28 de juny, té lloc el Dia Internacional de l’Orgull LGBT,  conegut com a “dia de l’orgull gai“, amb l’objectiu de reivindicar la normalitat i la igualtat de les lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

    ‘Gai’ ve de l’occità (gai/jai), segurament del llatí gaudium, ‘goig’; i en francès gai significa content, alegre.

    Aprofito l’avinentesa especificar què signifiquen algunes paraules;  el terme homofòbia (aversió a l’homosexualitat) és un genèric que inclou la lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les dones homoxexuals, lesbianes’, i la gaifòbia (‘aversió als homes gais’), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.

    A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia(‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’).

    Si voleu saber-ne més, podeu consultar el diccionari en línia del Termcat: Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).

     

     

     

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Mots correctes o incorrectes?

    Quan parlem, oi que no sempre estem prou segurs de si alguns mots són correctes?

    Per exemple, què en penseu de ‘paio/paia’?  Aquesta paraula -d’origen gallec- no tan sols és correcta, sinó que a més seria l’alternativa per no dir tio (individu). També l’usa el col·lectiu gitano per anomenar les persones que no ho són (de gitanes, vull dir).

    ‘Dopar’ seria un altre cas d’aquests dubtosos, oi? Doncs també és correcte. I curiosament, el seu origen no seria exactament el verb anglès to dope, sinó que vindria del neerlandès.

    I color ‘de catxumbo’? Què és aquest color? Ens diu el diccionari que és un color indefinit, grisenc o simplement brut. No el confonguem amb el ‘caqui’ (un manlleu de l’urdú), perquè té una altra tonalitat (color d’oli agrisat, segons el DIEC).

    Teniu altres casos de mots dubtosos? En sabeu l’origen? Feu-nos-els arribar!

    dubte

    Referències bibliogràfiques:

    JUNYENT, Carme; Gimcana de les llengües; E. Octaedro, Barcelona, 2002

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Carnestoltes o Carnaval?

    Totes dues paraules són correctes en català, però hi ha alguns petits matisos, en alguns casos. La paraula Carnaval prové de l’italià carnevale, procedent de l’antic carnelevare  (mot compost de carne ‘carn’ i levare ‘llevar, treure’). Així doncs el nom de la festa fa referència explícita a l’abstinència quaresmal de menjar carn que comença just després de la festa, el dimecres de Cendra.

    El Carnestoltes és el nom habitual del carnaval als Països Catalans. L’etimologia, en aquest cas, prové del llatí carne ‘carn’ i toltes ‘llevar, treure’) i, per tant, té l’etimologia basada en el mateix concepte que el Carnaval.  Però com que aquesta és la referència cultural a casa nostra, parlem de l’arribada del rei Carnestoltes i també frases com anar fet un Carnestoltes,  que vol dir anar vestit d’una manera ridícula, amb mal gust.

     

    carnestoltes

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Continuem amb l’origen d’algunes paraules del joc lingüístic del Mercat Torner: persiana, síndria i lionesa. Però… amb un petit repte inclòs, a veure com aneu d’intuïció!

    T’havies plantejat d’on prové el nom lionesa? Prové del nom de la ciutat francesa de Lió, que és on es va fer per primera vegada aquest pastisset.

    T’atreviries a fer alguna teoria sobre d’on prové la paraula síndria? Perquè no cal ser excessivament agosarats, una pista: està relacionat amb una zona del món… Apa, a pensar! 😉

    persiana

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Aprofitant que som a l’abril i cada paraula val per mil, en relació amb el joc lingüístic que hem començat per Sant Jordi, el bocí és sobre l’origen d’algunes paraules: mandarina i sandvitx. 

    Sabies que sandvitx prové del nom del comte de Sandwich, a qui el seu cuiner preparava aquest entrepà perquè el comte no hagués de deixar de la taula de joc?

    cartell mandarina

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Continuem amb les frases dels jocs lingüístics de la Salut i de la Mina. Aquestes són algunes de les que hi podeu trobar.

    Sabies que l’expressió trencar el gel és la mateixa per a molts idiomes? Per exemple, castellà, euskera, alemany, anglès, rus, romanès, francès i italià.

    La frase més llarg que un dia sense pa és igual en castellà i en francès. Però en italià i en euskera diuen “més llarg que la Quaresma”. En euskera també es diu “més llarg que un dia sense menjar”.

    Tallar el bacallà significa manar, prendre les decisions… en definitiva, és el mateix que remenar les cireres. Tallar el bacallà té l’origen que fa molts anys, en temps de quaresma, als monestirs, l’abat  feia les racions de bacallà, i les podia fer de la mida que volgués. Per això, quan algú té autoritat i poder de decisió es diu, encara ara, que “talla el bacallà”.

    Escolta el programa “Català a la butxaca” que fem a Ràdio la Mina, aquests dies parlem de frases fetes.

    Cartell SAB 1 (1)

    Print Friendly, PDF & Email
    Fes-ho córrer!

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics aplicacions apujar apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat esport estiu expressions festes frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llibres lèxic mòbil Nadal nova gramàtica 2016 onomatopeies optimot origen de les paraules ortografia perquè pronoms febles pujar pàgines web recursos sant Jordi si no sinó tecnologia termcat verbs vocabulari

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric