• Aplicacions de la nova ortografia per al Word

    L’Institut d’Estudis Catalans va aprovar el 2016 una reforma ortogràfica que afecta sobretot els accents diacrítics (s’han reduït a 15) i algunes paraules compostes.

    El Servei Lingüístic de la Universitat de Barcelona ha creat dos complements per al verificador ortogràfic del Word que, si s’instal·len, permeten tenir el corrector del Word actualitzat.

    Es tracta del diccionari d’exclusions i del diccionari complementari amb la nova ortografia. Amb el diccionari d’exclusions, paraules com entresòl o subsòl deixen de formar part del corpus del corrector, ja que ara s’escriuen sense accent, igual que dóna, del verb donar. Amb el diccionari de la nova ortografia, en canvi, s’incorporen en la nova versió correcta, és a dir, afegim entresol i subsol (però no dona, que ja és un mot ortogràficament existent).

     

    En aquest enllaç hi ha una presentació per  seguir les instruccions d’instal·lació.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • La llança, un test lingüístic

    Si coneixeu el diari elnacional.cat, avui us en recomanem el suplement La llança, el diari d’oci i cultura  que ens sembla molt interessant. Com a suplement cultural està molt ben fet, però a més, si us interessen els jocs lingüístics, hi trobareu els mots encreuats en línia i, fins i tot, s’hi pot repassar vocabulari, ortografia i gramàtica amb el “Test de llengua“, a més amb un toc extra d’humor. 🙂

    Hi ha uns quants tests i dos són precisament sobre els nous canvis, sobretot els ortogràfics, de l’Institut d’Estudis Catalans. Què estàs esperant per actualitzar-te?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Dia de l’Orgull LGTB

    Cada any, al voltant del 28 de juny, té lloc el Dia Internacional de l’Orgull LGBT,  conegut com a “dia de l’orgull gai“, amb l’objectiu de reivindicar la normalitat i la igualtat de les lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

    ‘Gai’ ve de l’occità (gai/jai), segurament del llatí gaudium, ‘goig’; i en francès gai significa content, alegre.

    Aprofito l’avinentesa especificar què signifiquen algunes paraules;  el terme homofòbia (aversió a l’homosexualitat) és un genèric que inclou la lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les dones homoxexuals, lesbianes’, i la gaifòbia (‘aversió als homes gais’), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.

    A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia(‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’).

    Si voleu saber-ne més, podeu consultar el diccionari en línia del Termcat: Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).

     

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Fotre

    En català el verb fotre és un sinònim de fer i té molts altres usos en expressions molt populars (a l’IEC surt com a popular, no com a vulgar), algunes una mica vulgars però d’altres no tant, com per exemple, fotre’s de lloros (caure), fotre el camp (marxar), no fotis! (per expressar sorpresa), s’ha fotut tres bistecs (menjar).

    De fet, el verb fotre o fotre’s té molts significats.

    “Fotre” pot significar:
    – Fer: No ha fotut res del que li han manat. Tant me fot tot. 
    – Pegar, aplicar brutalment un cop, una empenta, etc.: Li va fotre una puntada de peu.  
    – Llençar: Això ja ho pots fotre a mar (a les escombraries, al rec, a la bassa…).
    – Perjudicar: El que tu vols és fotre’m.
    – Prendre, robar: M’han fotut la ràdio del cotxe.

    En la forma pronominal, “fotre’s”, pot significar:
    – Riure’s: Que potser te’n fots? 
    – Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada: Si no t’agrada, et fots.
    – Iniciar una acció: No et fotis a plorar, ara! 
    – Un fet, ser indiferent a algú: Se me’n fot, d’aquest brètol.

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Mots correctes o incorrectes?

    Quan parlem, oi que no sempre estem prou segurs de si alguns mots són correctes?

    Per exemple, què en penseu de ‘paio/paia’?  Aquesta paraula -d’origen gallec- no tan sols és correcta, sinó que a més seria l’alternativa per no dir tio (individu). També l’usa el col·lectiu gitano per anomenar les persones que no ho són (de gitanes, vull dir).

    ‘Dopar’ seria un altre cas d’aquests dubtosos, oi? Doncs també és correcte. I curiosament, el seu origen no seria exactament el verb anglès to dope, sinó que vindria del neerlandès.

    I color ‘de catxumbo’? Què és aquest color? Ens diu el diccionari que és un color indefinit, grisenc o simplement brut. No el confonguem amb el ‘caqui’ (un manlleu de l’urdú), perquè té una altra tonalitat (color d’oli agrisat, segons el DIEC).

    Teniu altres casos de mots dubtosos? En sabeu l’origen? Feu-nos-els arribar!

    dubte

    Referències bibliogràfiques:

    JUNYENT, Carme; Gimcana de les llengües; E. Octaedro, Barcelona, 2002

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Tornem a tenir declaració!

    Ara que torna a ser època de declaracions de renda, repassarem algunes paraules relacionades amb el tema.

    No sé si sou solvents o no i com aneu de solvència, però aquest adjectiu és correcte, mentre que el verb solventar, encara que s’utilitzi, no és propi del català, i hauríem d’utilitzar alternatives com resoldre, solucionar o corregir, segons el context.

    Així doncs, preguntaríem a algú: Ja has resolt aquell problema amb Hisenda? Sí, home, aquell de les taxes especials que et volien cobrar?

    Perquè aquí també hem de recordar que la taxa és el preu, import o percentatge en què s’ha taxat alguna cosa; així doncs, aquí no parlarem de tasses, que són els vasos on prenem begudes.

    I us asseguro que ens quedarem ben tranquils quan el nostre amic ens respongui que les despeses (i no gastos) van a càrrec d’algú altre, perquè si ens digués que “corren a càrrec de l’empresa“, ens les hauríem d’imaginar en una marató 🙂

    .

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Vocabulari festiu per les festes de Badalona

    Ara que s’acosten les festes de maig de Badalona, aprofitem per ampliar el vocabulari festiu. 

    En relació amb les festes, quines paraules us vénen al cap? Festa, alegria… i prou? Doncs intentem ampliar-les.

    Les festes estan relacionades amb rebombori, enrenou i xivarri i en aquest cas amb alegria. Aquestes paraules poden tenir una connotació positiva o negativa, sempre dependrà del context, ja que fan referència a un “desordre sorollós”.

    La gresca, la gatzara i la xerinola sí que signifiquen “alegria sorollosa”, de manera que estan relacionades amb les festes, tot i que si a una persona li agrada “la gresca” també pot significar que li agraden les baralles.

    Vinga, engresqueu-vos i aprofiteu les Festes de Maig per xalar i esbargir-vos! Bones festes!

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sant Jordi i altres cultures

    S’acosta Sant Jordi! 🙂  i els volts de la diada de Sant Jordi és quan els llibres se’ns fan més presents. Però… podríem incloure-hi un diccionari, en aquest apartat?

    Segurament has sentit parlar del Voluntariat per la llengua i de la nova proposta de parelles interconfessionals. Per donar-los peu en les trobades i per aprendre coses noves els vam proporcionar un extracte del Diccionari de religions, un llibre que dóna la informació mínima necessària per poder utilitzar la terminologia pròpia de cada tradició religiosa de manera adequada.

    Així, hi trobem des de Confuci fins a Vixnu, el drus i el falaixa, coneixem el dreamtime i el Divendres Sant, aprendrem què és una drilbu o un exvot…

    Cada terme (n’hi ha 1.604!) s’assigna a una o més d’una de les tradicions religioses amb més presència a Catalunya (bahaisme, budisme, catolicisme, cristianisme ortodox, hinduisme, islam, jainisme, judaisme, protestantisme, sikhisme i zoroastrisme), a banda d’altres agrupacions que han semblat útils (esglésies lliures, noves religions, religions indígenes, religions de la Xina i el Japó). Alguns termes s’han assignat a àrees transversals com ara ciències de la religió i termes seculars.

    Bona diada de Sant Jordi i no compris llibres només per Sant Jordi, que els llibres (de qualsevol espècie…) t’acompanyin tot l’any!

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Anglicismes i empreses

    Us heu fixat que moltes vegades en el món de l’empresa o en el de les tecnologies utilitzem anglicismes però tenim paraules catalanes per designar aquests termes? Hi ha anglicismes  innecessaris, doncs.

    Per exemple, el tan utilitzat call center, en català és un centre d’atenció telefònica. Heu sentit algun cop start-up? Això seria, simplement, una empresa emergent. Més entenedor, oi?

    Ara us dic dos termes dels  quals pot ser que hàgiu parlar, però a veure si proposeu la solució vosaltres; com diríeu timing i merchandising en català? 🙂

    Podeu consultar l’enllaç del Termcat als 50 termes del món de l’empresa, on trobareu els termes en català, castellà i anglès, a més de la definició.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Dia de la Dona Treballadora

    Aprofitant que el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, recordarem que hi ha mots, pràctiques i conceptes com el masclisme (que segons el DIEC és “l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona” que són malauradament coneguts.

    Però existeix un terme relativament nou (dels anys 90) que és el micromasclisme. N’heu sentit parlar? Es tracta de la pràctica de dominació masculina molt subtil que s’oculta en les pràctiques quotidianes. Té suport social i, per tant, passa desapercebut. Alguns exemples en són: anar a una perruqueria femenina i trobar-hi només revistes “del cor” o de moda, comentaris a les tertúlies polítiques sobre la roba de les dones que es dediquen a la política (i no a les seves opinions o actuacions), que en un bar donin la cervesa a l’home i el refresc a la dona… I per acabar, només pregunto, què passaria si en publicitat canviéssim les dones per homes?

    Si bé el micromasclisme és un mot, pràctica i concepte força estès socialment, que té una entrada a la Viquipèdia i tot, el diccionari i l’Optimot encara no el recullen.

     

    dona

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics aplicacions apujar apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat esport estiu expressions festes frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llibres lèxic mòbil Nadal nova gramàtica 2016 onomatopeies optimot origen de les paraules ortografia perquè pronoms febles pujar pàgines web recursos sant Jordi si no sinó tecnologia termcat verbs vocabulari

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric