Vam començar la sessió recordant la del dia anterior. A partir d’un exercici, vam deduir quins eren els pronoms de relatiu que tenim. Ens vam allargar tant, cosa que ens va impedir que poguéssim commemorar el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra.Com que els relatius ens van esprémer les neurones de valent, vam aprofitar la pausa per jugar a les cinc illes. Vam anar batejant-les amb noms d’obres de Josep M. Benet i Jornet.
L’arxipèlag Papitu
l’illa Wendy
l’illa Testament
L’illa Nen
L’illa de les Bruixes
L’illa Olor
Finalment, vam acordar les tres obres finalistes: La desaparició de Wendy, Revolta de bruixes i Testament.
Com és habitual, vam recordar la sessió anterior. Vam començar a veure per què alguns mots compostos han de dur guionet. Cadascú en tenia un i ens vam haver d’agrupar segons el criteri.
A continuació, vam repartir les definicions sobre el teatre dansa. Vam comptar el nombre d’oracions. Això ens va servir per introduir els pronoms de relatiu. També vam fer un exercici que ens va servir per aprendre quina era la finalitat d’aquests pronoms. A continuació, vam jugar al marro com a descans cerebral.
Vam mantenir els grups per idear com treballàvem el projecte “Papitu”. Vam acordar que llegiríem plegats una obra per fer-ne una lectura en veu altra i una reescriptura d’algun fragment.
Conclusions
Finalment, vam formar dos grups perquè s’encarreguessin de seleccionar un dels continguts de les sessions 8a i 9a per inventar-ne el moviment. Abans de sortir de l’aula, vam haver d’agafar una d’aquestes diapositives.
Per començar la classe, en Jaume ens comenta que avui és un dia especial, l’aniversari de Pompeu Fabra. La veritat és que no n’hem fet cap més comentari.
En aquest moment que he de fer l’acta, vull fer-li un petit homenatge amb un resum de la seva vida. Va néixer a Barcelona l’any 1868. Avui ,20 de febrer, celebrem els 150 anys del seu naixement, i què millor que recordar que va ser el pare del procés de normalització de la llengua catalana.
Aquells anys no van ser gens fàcils, sobretot, en la dictadura de Primo de Rivera, que va ser destituït de la seva càtedra en 1934. També va ser empresonat junt al Govern en “Els Fets d’Octubre”; va publicar una nova sèrie de 23 articles que apareixen en el setmanari “La Humanitat” durant l’exili en els anys 1945 i 1947. Morí a Prada de Conflent, França, en 1948.
Per finalitzar aquesta petita història o relat voldria quedar-me amb una frase de Pompeu Fabra i Poch, en què diu:
Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.
Continuant l’acta, en Jaume ens va formar en dos grups. Ens va passar uns exercicis referents als pronoms relatius perquè els féssim de manera individual i els corregíssim després en grup. A l’hora d’intercanviar opinions, no coincidíem amb les respostes i en Jaume a la pissarra ens va fer algunes correccions dels embolics que hi havia entre nosaltres.
En Jaume va començar a fer un esquema a la pissarra i va explicar la diferència de l’àtonque amb els tònicsquè i qui per una part, i per l’altra, els compostosel qual, la qual, els quals i les quals. Va finalitzar amb l’adverbialon, i el neutrecosa que, la qual cosa. Recordeu que en aquest cas l’antecedent es pot substituir pel pronom això.
Abans d’acabar la classe per abaixar la tensió en Jaume agafa uns quants cabdells de llana i forma cinc illots, cada un amb el nom: Àton, Tònics, Compostos, Adverbial i Neutre. De cop l’illot Adverbial queda inundat i els habitants passen com poden a habitar l’illot Neutre d’on els seus habitant amb tota generositat deixen espais als nous inquilins. No passa molt de temps perquè l’illot Compostos quedi també inundat d’aigua. Els que resten es reparteixen als únics illots que queden l’Àton i Tònics, fins que un dels illots queda cobert per l’aigua i tothom ha de passar a l’únic illot que queda.
I d’aquesta manera, donem la classe per finalitzada.
Després de confeccionar el relatograma de la sessió anterior, vam treure l’entrellat què hi pinten dos líders polítics amb els textos instructius.
instruccions dels moviments de tres sessions
Vam escriure les instruccions dels passos de les sessions 5a, 6a i 7a. Ens vam adonar que ens costava plantejar un ordre quan el pas l’havia de començar un solista. la solució era utilitzar la perífrasi d’obligació.
Extreta d’https://morguefile.com/photos/morguefile/, autoria de dorne
Com sempre, vam començar la sessió comentant què ens havíem quedat de l’última classe. Després arribava el clàssic d’escollir quina correcció de l’acta era millor, si la d’en Jaume o les fetes per nosaltres. Com de costum, van guanyar les proposades pel Jaume. Un cop escollides les millors opcions, vam votar el nom de la sessió, que va ser 2018 els homes es fan petons.
Mentre en Jaume intentava explicar el que faríem a continuació, alguns membres de la classe estàvem parlant entre nosaltres i fent comentaris, cosa que el Jaume va acabar dient a un/a membre del grup: “Ja fa temps que estem junts i ara ho puc dir… ET TINC MANIA” .
Ja centrada la nostra atenció, vam repassar els continguts dels pronoms amb un exercici on s’havien de corregir les oracions mal escrites, utilitzant els pronoms. Al principi, ho vam fer individualment i,un cop fet, ens vam agrupar en dos grups per posar-ho en comú, cosa que va provocar alguna discussió.
Ara arribava l’hora del joc. En aquesta ocasió, consistia que els alumnes estàvem en rotllana i el Jaume per darrera tocava una part del cos a un de nosaltres, qui havia de tocar al del seu costat esquerre amb aquella part del cos. Fins que va arribar el moment en què s’havia de tocar amb el cul, i en lloc de fer-ho amb la part del cos, algú ho va fer amb la mà. Això va provocar les rialles del grup.
Per acabar, ens vam ajuntar amb els grups del viatge, Paradís 4.0, per tal d’escollir el títol de la xerrada que haurem de fer. Aquesta xerrada tindrà finalment el nom de TEDxParadís40.
Un cop vam haver recordat la sessió anterior, vam revisar les errades detectades en les instruccions. Continuem aportant fons al Banc d’Errades Ningú No És Perfecte. 07022017_Ningunoesperfecte. A continuació, vam redactar uns textos que expliquessin què és el teatre dansa.
Què
és
el teatre
dansa?
Vam jugar a En Simon diu. Finalment, ens vam dividir en tres grups per idear els moviments de les sessions 5a, 6a i 7a.
Extreta d’https://morguefile.com/photos/morguefile/1/flourishing/pop, autoria de krosseel
Hola companys,
L’últim dia de classe ens vam posar asseguts en cercle, com és habitual. Això dona més proximitat entre els integrants del grup i d’altra banda també evita l’aparició de converses paral·leles.
La primera activitat que vam fer va ser corregir un text que havia escrit un company. Això va ser en grup i ens van sorgir dubtes a l’hora d’afegir signes de puntuació o deixar-ho tal qual. Aquesta incertesa va desaparèixer al següent dia quan el vam corregir.
A meitat de la sessió, vam fer una dinàmica de grup. Ens vam posar dempeus per posar-nos en parelles, un davant l’altre. Havíem de fixar-nos en tot el cos del company per després girar-nos durant un breu espai de temps i en tornar a posar-nos de cara havíem de saber els canvis que havia fet. Alguns canviàvem de posició, altres s’arremangaven els pantalons o la camisa. Aquest exercici va servir per enllaçar amb la segona part de la classe.
La segona part consistia en agafar pintura i fer un dibuix artístic en un tros de cartró de color, això servirà per decorar l’espai que utilitzarem per fer una exposició oral. El nostre grup va optar per fer una imatge senzilla i elegant sense gaires floritures.
Marxant una pizza TED!!!
Finalment, vam estar pensant com organitzaríem l’estructura de l’exposició. Un cop donat el títol del treball al Jaume, vam començar a preparar-lo. Vam estar pensant en les opcions de suport per a la presentació a classe. També teníem clar que hauríem de quedar algun dia per practicar i veure com queda finalment.
El primer que vam fer va ser revisar les actes del dia anterior. Un cop revisades, vam pensar un títol per a aquella acta. I per cert, no va guanyar el nostre: “Companys, vigileu amb la marea!”, què hi farem. Després vam fer dos grups, el grup 1 i el grup 2, per fer els exercicis de majúscules i minúscules. A cada grup hi havia una de les persones que havia treballat aquest tema, és a dir, un especialista. I amb aquest exercici em vaig adonar que no és gens fàcil el tema de les majúscules i minúscules.
Un cop hem repassat amb el que ens vam quedar de la sessió anterior, vam fer una roda en què cadascú va dir en veu alta algun error que havia comès o bé algun dubte que havia tingut a l’hora d’escriure el dictat. Els vam anar apuntant a la pissarra. Després vam recordar l’ortografia de la s sonora i sorda. Vam repassar les errades de la pissarra i vam raonar per què havíem fallat. Així hem constituït els primers fons per al Banc d’Errades Ningú No És Perfecte.
Moment del descans cerebral. Vam jugar a Toca alguna cosa blava. Tothom havíem de tocar alguna cosa del color que deia el director del joc.
Ens vam agrupar segons el vídeo que ens havia tocat. Havíem de posar en comú el que ens havia suggerit el títol i el que havíem mirat. Vam saber que eren mostres de dansa teatre o de teatre dansa. Seran les fonts per redactar un text explicatiu.
Extreta d’ https://morguefile.com/photos/morguefile/12/phone/pop, autoria de dharder
Avui fa un dia fred i gris, però nosaltres ens disposem a començar una nova sessió de català. Arriba en Jaume i després de saludar iniciem la classe de la mateixa manera que de costum, demanant-nos amb què ens havíem quedat de la sessió anterior.
Acte seguit, ens separa per parelles, per fer la revisió d’una part de l’acta que ha escrit un company. Al cap d’uns minuts, posem en comú els nostres dubtes i preguntem el que no entenem.
En la sessió d’avui, tal com ens va informar el professor via Whatsapp, parlarem dels usos de l’apostrofació, més aviat, dels casos especials. Després de repartir un exercici i fer-lo de forma individual, en Jaume separa la classe en dos grups, amb la finalitat que nosaltres mateixos posem en comú l’exercici i resolguem les nostres inquietuds. Finalment, el professor ens dona les respostes correctes i contesta a les nostres preguntes.
Ha arribat l’hora de trencar la concentració amb un joc. Avui ens posem tots dempeus/drets . En primer lloc, hem de fer el que ens digui en Jaume . Ara consisteix que tots toquem alguna cosa de color blau cel. A cada ronda és un company diferent el que diu quin color o cosa hem de tocar la resta. Al cap d’una estoneta de rialles, tornem a seure i seguim amb la classe.
Per últim, ens agrupem amb els nostres grups de viatge per escriure un petit text sobre les cinc diferències entre l’escala anterior i l’actual. Un cop el tenim, en Jaume ens deixa el seu ordinador per introduir aquest text al Google Maps.
