Arxiu de l'autor

  • S1 11a sessió

    feet-224680__180

    Primerament en Jaume ens va preguntar com havíem passat la Castanyada. Cadascú va explicar una mica el que va fer-hi.
    Uns van menjar castanyes, uns altres panallets, pasant-ho amb la familia, sortint el cap de semana fora i també celebrant Hallowen.
    Desprès en Jaume ens va demanar que junt un altre company féssim un exercici sobre la recepta dels panallets. Havíem d´omplir els buits amb la “a” i la “e” que hi havia en les paraules de la recepta. El exercici va ser va ser per les dues cares del full, una mica llarg. Una cara del full feia un company i havia d´explicar perquè posava “a” o “e” a l´altre. I desprès al revés. En Jaume va posar-ens música per relaxar l´ambient.
    Ex: Bola/Boles Xocolate/Xocolates
    El sentit d´aquest exercici va ser aprendre que: la vocal àtona “a” a final dels noms femenís o amb “e” en el masculís, sempre el plural termina en “es”. Ex: LLimona-llimones. Xocolate/es. I que en singular las dues sonen practicament igual.
    També, vam parlar de que els pronoms febles poden anar per davant o per darrere del verb. També en poden ser apostrofats, tant si el verb comença o termina per vocal. Pèro si n´ acaba en consonant es posará un guió.
    Ex: M´emporta. Pense-hi
    Van sortir un parell d´expressions: Volia dir-m´ho Déu n´hi do
    Un altre tema van ser les contraccions de les preposicions:
    A+ El/Els= Al/Als DE +El/Els=Del/Dels PER+ El/Els=Pel/Pels
    Els pronoms indefinits: Altre/ Altra/Altres (son Complements Directs), sempre van acompanyats d´un article: el/l´/els/les/un/una/uns/unes.
    Ex: Un altre llop/ Una altra noia
    Sempre que en una paraula surt -as, es posará amb doble s com per exemple: “assequen”, “passa”.


     

    Share

    Article complet

  • C2 5a sessió

    IMG_20151029_213652

    Creació de la Sònia

    Hem començat la sessió d’avui amb música, quan hem entrat a classe sonava de fons la cançó de la senyora Carla Bruni Quelqu’Un M’a Dit. Al mateix temps, reflectida a la pantalla del projector hem trobat la desena de les dotze pistes que en Jaume ens va plantejar durant la primera sessió del curs. Aleshores, hem tingut uns minuts per pensar quina podia ser la relació entre la cançó i la imatge que teníem a davant.

     Enigma 2

    Un cop finalitzat el temps estipulat hem parlat de les possibles coincidències, l’origen francès de la casa borbònica ha estat una de les possibilitats comentades. En el moment en què algú comenta si el tema de les infidelitats podria ser la relació sembla que a en Jaume li canvia la cara, sembla que no anem desencaminats! Aleshores ens deixa que continuem pensant en les possibles coincidències mentre passem a una nova activitat. Més tard reprendrem el tema.

    Tornem a sentir música, en aquesta ocasió es tracta de la versió catalana de la mateixa cançó cantada per Joan Dausà, Hi ha algú que em va dir. Aquesta vegada hem d’intentar copiar el màxim d’estrofes de la cançó… Missió impossible!

    Mentre nosaltres anem intentant copiar tot el que podem, en Jaume va enganxant fulls a les parets. La següent activitat anirà relacionada amb aquests fulls. Per tal de formar parelles, en Jaume agafa uns quants cordons de sabates de diferents colors a la mà, i cadascú de nosaltres n’ha d’agafar un dels extrems. Un cop deixa anar els cordons, descobrim a l’altre extrem qui és la nostra parella d’avui. L’activitat consisteix que una de les dues persones ha d’anar als fulls que hi ha enganxats a les parets i intentar memoritzar les estrofes per, tot seguit, tornar al seu lloc i dictar-li les estrofes a l’altre membre de la parella.

    dictat 1 dictat 2 dictat 3 dictat 4

    Quan acabem amb aquesta activitat, ens trobem dues preguntes escrites a la pissarra:

    1. Per què Ramón Muntaner va escriure la Crònica?
    2. Per a què Ramón Muntaner va escriure la Crònica?

    Un cop més en Jaume ens demana que, per parelles, comentem quina és la diferència entre les dues qüestions i que hi proposem algunes respostes.

    Després del debat, arribem a la conclusió següent:

    • Per què: El fem servir per fer oracions interrogatives relacionades amb la justificació, causa, motiu o raó d’alguna cosa.
    • Per a què: L’utilitzem per fer oracions interrogatives relacionades amb la finalitat d’alguna cosa.
    • Perquè: Serveix per donar resposta a qualsevol de les dues qüestions anteriors. Aquesta conjunció pot ser:
      • De causalitat: Sempre va amb el verb en mode indicatiu.
      • De finalitat: Sempre va amb el verb en mode subjuntiu.

    Per acabar amb aquest tema, posem en pràctica aquests conceptes amb un exercici.

    Reprenent el tema de les narracions que vam començar a la sessió anterior, fem una diferenciació entre els tipus de narradors que existeixen:

    • Narrador Omniscient: És aquell que ho sap tot relacionat amb els fets que està narrant. Sap tot allò relatiu a la història, però no en forma part. La redacció acostuma a ser en tercera persona i narra els fets de manera objectiva. És un tipus de narrador molt típic del segle XIX.
    • Narrador Protagonista o Testimoni: Forma part de la història, explica els fets perquè els ha viscut i els narra de manera molt subjectiva. Acostuma a estar redactat en primera persona si es tracta d’un narrador protagonista, o en segona o tercera persona si es tracta d’un narrador testimoni.

    En relació amb el joc que crearem a final del curs, entre tots, intentem establir les característiques que creiem que hauria de tenir:

    • Un material motivador
    • Cal definir:
      • Els destinataris
      • El nombre de jugadors
      • La temporització
      • Les normes
      • El tema
      • El premi o recompensa del guanyador
      • La finalitat

    D’entre totes aquestes característiques, acordem que al nostre particular joc de l’oca jugarem mitjançant 5 equips de 5 persones i que caldrà preparar preguntes per anar contestant. Pel que fa a les caselles del joc, un cop acabem les classes en tindrem 50 (25 de les actes diàries i 25 dels episodis), caldrà decidir també de quina manera afegim algunes més per arribar a les 63 caselles que té el joc de l’oca original.

    Finalment, tanquem la sessió d’avui, tornant a la pista número 10. En Jaume ens planteja diverses qüestions:

    • Què passa quan un cap d’estat no fa el que ha de fer?
    • Quins problemes poden sorgir relacionats amb els hereus?

    Ens comenta que en un dels capítols de la Crònica de Ramon Muntaner relata un episodi d’un trio, i, entre tots, fem una relació de personatges famosos als quals se’ls han descobert infidelitats, Mercè Rodoreda entre d’altres.

    Com a totes les sessions, en Jaume ens demana a cadascú de nosaltres amb què ens quedem de la sessió d’avui, i cadascú diu la seva. L’habilitat que té per sorprendre’ns cada dia, i captar la nostra atenció al màxim fa que, tot i ser una matèria complicada, les dues hores de classe se’ns passin volant i que aprenguem sense gairebé adonar-nos-en.

    Share

    Article complet

  • S1 10a sessió

     

    fountain-197334_640

    En aquesta sessió em començat amb una roda amb les opinions generals del que ens va a quedar de clar de la classe passada, on es va valorar aspectes positius i negatius del curs. Es destaca: -el treball en grup, -el desenvolupament dels projectes, -temes de pronunciació, amb incidència en les dificultats amb la diferenciació entre les vocals amb accentuació oberta i tancada. Justament serà aquest últim incís el tema central de la classe d’avui.

    Després d’alguns problemes tècnics amb la pantalla, Jaume utilitza la metàfora d’una font com imatge del grup.

    A continuació,  Jaume fa una breu explicació de com s’ha de navegar per la pàgina del bloc del Servei Local de Català de Castelldefels i de l’espai que tenim com a grup a Google Plus.

    Després fem el ritual de cada classe, on es fa entrega de “La llengua d’honor” al company que fet l’acta de la classe anterior, amb tota la posada en escena. És suggereix el visionat de TV de Catalunya Experience, al programa que podria dir-se “L’australiana que mai més trepitjarà Catalunya”.

    Fem un exercici que podríem  titular “La màquina” on un dels nostres companys, qui té una pronunciació correcta, repeteix les paraules abans dites pels altres. Des del meu punt de vista, exercici molt encertat. En aquest sentit he de destacar que he pogut diferenciar el subtil so de la e/a.

    Per finalitzar es realitza la revisió de les errades de les actes passades:

    1- L’acta o l’acte segon significat, diferenciació femení-masculí. A més es deixa clar que en el cas dels plurals s’escriuen de la mateixa manera, actes,  i que mai s’apostrofa’n.

    2- La diferencia de la utilització dels verbs ser (majoritàriament al català) i estar (majoritàriament al castellà). Ser s’aplica per qualitats de coses o persones, “va ser molt divertida” (forma correcta). El participi de ser i estar és el mateix: estat.

    3- Expressió de l’obligació en català.

    Expressions possibles:

    que + haver de… més apropiat

    que + caldre … menys apropiat

    Passat perifràstic

    Jo vaig

    Tu vas

    El/ella va

    Nosaltres vam (vàrem també és correcte, diferenciació territorial)

    Vosaltres vau

    Ells/elles van

    Exemple “vam haver de fer l’ase”.

    4- Diferenciació entre Escoltar i Sentir.

    Sentir: sensació corporal, emocional i auditiva.

    5- Exercici de derivació a partir de la paraula prova, provar. Jaume apunta que “molts dubtes es poden resoldre per derivació”.

    6- Conjugació del verb en concordança amb la persona, “atenció a la terminació del verb”. La frase: “a la classe dels dijous 8 d’Octubre van veure els diàgrafs”. El verb indica que es tracta d’ells.

    7-Exercici de concordança… “dos o dues” segon gènere.

    En el cas dels plurals masculins:

    a es l’última lletra. “Ell prova un cotxe”.

    e es la penúltima lletra. “Els proven un cotxe”.

    8- Exercici d’accentuació de paraules segon significat. Paraules com són o és (quan es tracta de verbs) s’accentuen. Aquesta regla s’utilitza per diferenciar paraules amb la mateixa escriptura i diferent significat.

    9- A partir del so de l’ànec “cuac” s’estableix com un no-diftong per la regla que els únics diftongs creixents amb u són els que els precedeixen les lletres q y g, “qua i gua” “gui i qui”.

    Això és tot! No…

    bo (3)

    Share

    Article complet

  • S1 9a sessió

    PhotoGrid_1445987464308

    1. 1. Hem fet un exercici de agrupació per grups de paraules, per vocals tòniques

     

    L’exercici consisteix a trobar les imatges de les paraules que estaven associades a la nostra i identificar la característica comuna entre elles. Per això, el professor ens ha donat una imatge i ens l’ha enganxat al front.

     

    /à/ /è/ /í/ /ò/ /é/ /ó/ /u/
    Cafè Pingüí Cos Mes Gos Brúixola
    Gat Cèl Pinya Cor Meu Dos Cub
    Casa Mèl moll llet llop Cúpula

     

     

    1. 2. Hem posat en comú els aspectes que ens semblen positius o que ens agraden del cur I

    també els aspectes que considerem que es poden millorar. Hem dit:

    Positiu:

     

    • Aplicació pràctica de la gramatica
    • El professor
    • El mètode
    • Les actes (enllaços)
    • Treball en equip
    • L’ambient
    • Els escalfaments
    • Poder parlar
    • Classes dinàmiques
    • El progrés
    • El vocabulari
    • L’intercanvi
    • Les dinàmiques són molt pensades

     

    Negatiu:

     

    • Un programa que hi ha
    • Un petit descans (pausa)
    • La tecnologia
    • La revisió de les actes
    • La sessió 7a, massa gramàtica
    • Una posada en comú

     

    1. 3. Sobre el tema de google +:

    Qui no hagi rebut la invitació, ha de donar-li al Jaume una adreça mail (GMAIL) per tal que l’hi envìi.

    1. 4. Les actes s’han d’enviar a Jaume per email, i el les penjarà al blog i en google +
    2. 5. per al dijous hem de revisar les actes 3 i 4 i escriure un comentari al blog amb els errors que detectem.
    3. 6. Reunió per grups / project

    Cada grup ha definit els passos a seguir al seu projecte i les accions a realitzar. en resum hem acordat el següent:

     

    PRESENTACIÓ

     

    HISTORIA DE CATALUNYA

     

    DEBAT

     

    HORTS LITERARIS

     

    REPORTATGE

    Revisar guió Video 23 min historia catalunya Síntesi de l’article Selecció Presentació del curs
    Gravacions Dubtes Lectura Aprofundiment de les obres Contingut / temes
    Visualització Presentació Debat Performance + cata de vi Metodologia i eines utilitzades
    Presentació del metode Presentació dels projectes
    Suport audiovisual (fotos i vinyes) realitzats durant el curs
    Comentaris de cada alumne sobre com es va sentir en el curs

    I ara a resoldre dubtes…

     

    bo (2)

     

    Share

    Article complet

  • C2 4a sessió

    IMG_20151027_213101

    Creació de la Dolors

    El dijous 22 d’octubre de 2015 vam començar la sessió pensant una pregunta cadascú. El mestre va anar escrivint a la pissarra les preguntes que anàvem dient i les va separar en dos tipus d’interrogacions:

     

    –          Ens faràs algun comentari dels textos que publiquem al bloc?

    –          Puc redactar l’acta?

    –          Farem gaires cròniques?

     

    –          Què farem avui?

    –          Quin és l’últim llibre que t’ha agradat molt?

    –          Què veu fer __ dimarts?

    Sense article

     

    I mentre en Jaume les escrivia, també anava fent explicacions sobre les interrogacions:

    • Molt i massa només s’escriuen en sentit positiu. En negatiu o en les interrogacions s’ha de fer servir  gaire o poc.
    • Els dies de la setmana no els escrivim amb article quan responem a la pregunta Quan?

    Hi ha dos tipus d’oracions interrogatives:

    Les interrogatives totals, que es responen afirmativament o negativament.

    Les interrogatives parcials, on es demana una part concreta de la informació. S’encapçalen amb els pronoms interrogatius.

    Seguidament, va respondre a les preguntes que li vam anar fent.

    A continuació, va explicar el que i el què.

    QUÈ:

    • Quan és un pronom interrogatiu.

    Exemples: Què vols fer? Voldria saber què és una crònica.

    • Quan fa la funció de nom.

    Exemple: volia saber el què del problema.

    • Quan és un pronom relatiu precedit per una preposició (es pot substituir per l’expressió “la qual”).

    Exemple: Porta la fruita amb què faràs el sopar.

    QUE:

    • Quan encapçala una pregunta total.

    Exemples: Que podríem fer una cançó? Que vindràs?

    • En les exclamacions:

    Exemples: Que fort! Que bonic!

    • Com a conjunció.

    Exemple: Vull que vinguis ara.

    • Quan és un pronom relatiu que no va precedit per cap preposició:

    Exemple: Porta la fruita que he comprat.

    El mestre ens diu que si volem fer exercicis sobre el què/que, podem trobar-los al recursos d’aprenentatge del bloc de CPNL.

    També vam treballar els textos narratius:

    A partir de l’anàlisi del conte de la Ventafocs, vam extreure que els textos narratius tenen tres parts:

    • La introducció: que respon a les preguntes: Què? On? Quan? Qui? A la introducció hi trobem els fets, l’espai, el temps i els personatges.
    • El nus: on apareix el conflicte.
    • El desenllaç: on es resol el conflicte.

    Després enllaçant amb l’episodi que tenim cadascú del Ramon Muntaner, vam elaborar una fitxa tècnica que caldrà omplir i guardar al Drive (el mestre ens enviarà una invitació per correu electrònic). Guardarem la fitxa tècnica amb el format: fitxa tècnica_Nom. Tenim fins al dia 2 de novembre per fer-ho.

    FITXA TÈCNICA / GUIA DE LECTURA

     

    –          EPISODI (títol)

    –          TEMA (amb una paraula)

    –          FET/S

    –          PERSONATGE/S

    –          ON?

    –          QUAN?

    –          MORALINA?

     

    Finalment, ens va repartir uns paperets on hi havia frases de la biografia dels tres dels grans cronistes: Ramon Muntaner, Bernat Desclot i Ramon Llull, i havíem de descobrir a qui corresponia enganxant el paperet a les tres cartolines.

    I per acabar, el mestre ens va preguntar amb què ens quedàvem d’aquella sessió i oralment vam anar responent.

    Va ser una sessió molt motivadora i dinàmica, com totes fins ara.

    Share

    Article complet

  • S1 8a sessió

    20151022_135617

    Vam començar la classe pensant tres paraulas, per després possar-lis el seu article corresponent, us deixo uns exemples.

     

    aigua→   l’aigua

    escola→  l’escola

    iogurt→  el iogurt

    indústria→ la indústria

     

    Adrià→  l’Adrià

    Oriol→ l’Oriol

    Els noms propis sempre s’apostrofen, quan comencen per vocal, i per consonant possarem el o la.

    Per actes solemnes utilitzarem en o na….  n’Eudalda, n’Eva (començan pero vocal) o na Mª Àngels (comencen per consonant).

     

    Islandia→  Islandia

    Egipte→  Egipte

     

    Són noms de països per això no utilitzarem articles.

     

    independència→ la independència

    intel·ligent→ la intel·ligència

     

    Els adjectius que forman nomsacabatsen –ència portaran accent obert.

     

    ONU→ l’ONU

    UNESCO→ la ONESCO

    Es posa “la” per ser tònica la U i una paraula femenina.

     

    Vam continuar, concretam el projectes per consensuar el calendari, cada grup comenta el seu projecte.

     

    1 Grup→  Presentació de cadascu de nosaltres.

     

    Presentació personal.

    – Guió  (divulgaran el guió).

    – Gravació.

     

    2 Grup→ Sintesi de la història de Catalunya.

     

    – Vidio divulgatiu.

    – Fitxa de cada episodi.

    – Elaborar guió de la presentació.

    3 Grup→ Debat sobre la Privacitat.

     

    – Llegir-se un text.

    – Debat.

     

    4 Grup → Horts Lliteraris.

     

    – El vi.

    – Recerca obres literáries o musicals.

     

    5 Grup → Presentació de grup.

     

    – Presentació.

    amb imatges.

    – Fitxa de cada projecte.

     

    i per finalitzar la classe ens vam fer la FOTO del fantàstic grup que som.

     

    P.D. Ens veiem demà.

    bo (2)

    Share

    Article complet

  • C2 3a sessió

    20151022_212737

    Creació de l’Esther

    Vam iniciar la sessió comentant individualment quins aspectes de la classe anterior ens havíem semblat més rellevants: la vida de Ramon Muntaner, el joc sil·làbic, el regalet…

    A continuació, en Jaume ens va demanar si podríem definir què és una crònica i quines preguntes ens hauríem de fer per a completar la informació d’aquesta tipologia textual. cronica x grups

    Seguidament, en grups cooperatius, vam buscar informació de diferents textos amb la finalitat de poder elaborar un mapa conceptual sobre la crònica, utilitzant les paraules claus més adients. Tots els grups vam coincidir en les pautes que cal tenir en compte per a l’elaboració d’ aquest tipus de text.

    Finalment, en Jaume ens va explicar que amb les cartolines que havíem portat hauríem de confeccionar al llarg de curs un joc de l’oca relacionat amb la vida de Ramon Muntaner.

    Share

    Article complet

  • Proposta de guió

    Aquí teniu la proposta de guió del grup 1. En parlarem a classe per concretar els dies de les gravacions.

    Guió grup 1

    Gràcies, Ana B., Carlos, Carmen, Eva A., Johanna i Tere!!

    Share

    Article complet

  • Els viatgers

    Els viatgers+ logo

    Som la classe d’Els Viatgers. Ens preparem per superar el nivell de suficiència els dimarts i els dijous d’11.45 a 13.45 h. El Jaume ens guia per aprendre català d’una manera diferent i divertida. Hem de deixar de banda  la por i els temors. Hem de confiar que fer les coses d’una manera diferent funciona. Animeu-vos a parlar i a escriure. Som vint-i-cinc nois i noies que hem gosat cadascú amb els seus interessos i objectius, però amb moltes ganes d’aprendre.

     

     

     

    Share

    Article complet

  • S1 7a sessió

    splashing-918867_640

    Bona tarda

     

    Després de la sessió intensiva que ens ha donat avui el Jaume intentaré fer un acta més o menys comprensible abans de que se m’oblidi.

     

    Ha començat la classe dient que ens havíem de pensar una o dues paraules per si de cas els companys deien la nostra.

     

    Ha començat demanant aquestes paraules. Han sortit les següents.

     

    Cabell Connexió Treballar Cadell Camió
    Vi Transport Aigua Gat Rellotge
    Samarreta Porta Sabata Llibre Amè
    Febre Riure Somni Viatjar Bossa
    Inversemblant Escola Recerca

     

    Les hem hagut de separar per síl·labes.

     

    Ca-bell Con-ne-xi-ó Tre-ba-llar Ca-dell Ca-mi-ó
    Vi Trans-port Ai-gua Gat Re-llot-ge
    Sa-mar-re-ta Por-ta Sa-ba-ta Lli-bre A-mè
    Fe-bre Riu-re Som-ni Vi-at-jar Bos-sa
    In-ver-sem-blant Es-co-la Re-cer-ca

     

    I després dir quina era la tònica.

     

    Cabell Connexió Treballar Cadell Camió
    Vi Transport Aigua Gat Rellotge
    Samarreta Porta Sabata Llibre A
    Febre Riure Somni Viatjar Bossa
    Inversemblant Escola Recerca

     

    Després d’aquest exercici per repassar l’acta anterior, hem donat premis a las tres noies que van fer les actes anteriors, posant música i donant gomets.

     

    L’ objectiu d’avui ha sigut repassar actes anteriors i concretar projectes… aquest últim punt no ha sigut possible per temps.

     

    Ens posa en grups de sis persones mes o menys i ens dona uns fulls on hi ha errades d’actes anteriors que han fet las nostres companyes, on hi ha dues formes d’escriure la frase o l’errada.

     

    Tenim que arribar a un punt comú en el grup (les sis persones assignades)  i prendre la decisió que nosaltres creiem convenient per a posar en comú amb la resta de grups.

     

    Després, entre totes las respostes dels grups determinarem quina és la correcta.

    Grup 1

    Té 26 lletras / Té 26 lletres

     

    Lletres és femení i acaba en A per això es canvia per ES.

    Grup 2

    Canviarem el paper

    buscàvem a la persona

     

    El paper o la persona. Un complement directe mai porta preposició

     

    PD.: a mi particularment no m’ha quedat gens clar, hauré de repassar què és un complement directe, etc.

    Grup 3

    Un altre vegada / Una altra vegada

     

    Quin es el seu gènere?

     

    Vegada es femení per això la paraula d’abans s’ ha que canviar per una A

    Grup 4

    Al ítem / a l’ítem

     

    En aquest cas és un apòstrof i recordem que només en el cas de l’article (el,la) preposició (de) i pronoms s’apostrofa.

     

    Si la paraula és tònica i femenina s’apostrofa. Ex: l’Imma o l’ungla.

     

    En cas de La si es ‘i’ o ‘u’ àtona es posa La mai l’.

    Grup 5

    Fèiem un dibuix / Dibuixàvem un dibuix

     

    Hem de fer servir la precisió lèxica, hem de canviar el verb més imprecís per un altre més exacte.

    Grup 6

    n’hi ha diferències / hi ha diferències / n’hi ha

    N’ és un substitutiu del substantiu per això o deixes la paraula diferències o poses n’ perquè són la mateixa cosa.

    Ex

    Hi ha diferències?

    No, no n’hi ha cap

     

    A mi també m’ha quedat clar avui que

     

    ficar= vol dir ficar alguna cosa dins de l’altra

    posar= vol dir posar a sobre d’alguna cosa

    bo (3)

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share