Any Bertrana: parlen Prudenci i Aurora
I ens diu Prudenci Bertrana:
En bona hora s’han creuat els nostres camins, amic lector o amiga lectora. El nom, ja me’l coneixes. L’edat, potser no: aquest 2017 en compleixo 150, i la meva filla Aurora, 125. Les institucions del país volen commemorar la nostra memòria. Si t’he de ser franc, em fa il·lusió que es tornin a editar les meves obres i que noves mans i nous ulls em fullegin i em provin de conèixer. No cal que t’expliqui la meva vida, que tot ho trobaràs en els enllaços que la meva filla i jo et donarem més endavant. El més important que et puc dir fa molts anys que t’ho vaig escriure en els meus relats. Sempre t’he parlat de moltes coses, i el relat que s’ha fet més famós de tots els que he escrit ha estat el de la relació passional i truculenta de Josafat i Fineta. Des d’avui, però, també et convido a conèixer el paisatge que he estimat, la natura que he conegut a fons i la vida amb el pa, el vi de les masies i dels hostals. Et regalo aquesta terra fressada per les meves passes d’observador i caçador, i desitjo que també per a tu et sigui una escola de sensacions, que et provoqui una mica de dèria de conèixer-la més des de dins. No tinguis por, sent-te lliure per vagarejar-hi i trepitjar-la. Sense saber com t’aniràs sentint humanament més il·luminat o il·luminada.
I ens diu Aurora Bertrana:
Tal com us deia el meu pare, jo en faig 125 aquest any. Sóc músic i escriptora. Alguna obra meva va tenir gran èxit, però en general les meves obres no s’han publicat gaire i encara hi ha a la Universitat de Girona un llegat per descobrir. He viatjat molt. El que he viscut ha inspirat la meva literatura, però hi he afegit una certa dosi de ficció per distanciar-me de mi mateixa i, així, oferir-te la manera de ser de la gent d’altres ètnies, sempre explotades i vexades per l’avarícia comercial de l’home blanc i també pel seu caprici sexual. Aquesta temàtica fou la que m’inspirà la Polinèsia francesa, atès que vaig residir un temps a Tahití. En la meva narrativa hi surten dones perquè considero que tenen un pes cabdal en la societat. Em va semblar que havia d’aprofundir en la comprensió de la situació de la dona al Marroc, per això hi vaig viatjar. Més tard, després de la Segona Guerra Mundial, vaig voler narrar la valentia d’unes dones soles compromeses a salvar cases i pobles perquè els homes havien estat víctimes de la guerra o dels múltiples incidents que s’hi relacionen. La història petita de la qual formem part les persones s’inscriu en la literatura d’una manera més viva que no pas en els tractats i estudis sapiencials; en conseqüència, la literatura també forma part del coneixement d’un mateix.
Aquí et deixem unes pàgines web perquè ens puguis conèixer una mica més i sàpigues què s’organitza al llarg d’aquest any commemoratiu:
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
5 comentaris
teresa1
21 abr. 17
10:46 #
A punt per submergir-nos en l’Any Bertrana! #Anybertrana
SLC Rubí
21 abr. 17
10:54 #
Així ho esperem amb il·lusió!
D’aquí a pocs dies, després de Sant Jordi, farem una altra entrada en la qual explicarem la proposta relacionada amb l’Any Bertrana que el Centre de Normalització Lingüística fem.
mcraven
21 abr. 17
21:49 #
“Era com un somni enlluernador, com descórrer una cortina damunt un insospitat país de fades.” De les intrèpides memòries d’Aurora Bertrana.
Montse
28 abr. 17
18:57 #
Es una sort que ens feu redescobrir aquest dos autors tan aparcats i dels que coneixem tan poca obra, sobretot de l’Aurora. Moltes gràcies!!
SLC Rubí
28 abr. 17
19:38 #
Les gràcies les hem de donar a totes les persones que us entusiasmeu amb els llibres, amb la curiositat que provoquen i amb els actes que embolcallen el fel literari. Gràcies de tot cor!