1. Prudenci Bertrana: el llatí de la son
El llatí de la son
Aquí tenim un breu fragment d’uns feligresos de poble que s’adormen a missa.
La fresca apacible de la nau i el llatí monòton del capellà, que el resa amb una tessitura de contrabaix, conviden a l’esllanguiment. Pocs n’hi ha entre els homes, que no adoptin una actitud de migdiada. Els que seuen en cadires baixes s’eixarranquen, els dels bancs s’estiren, els marrecs, pel sòl, creuen les cames i s’arramben a la paret per recolzar-hi la testa.
Prudenci Bertrana, «La Missa Major al poble» (fragment), dins Proses bàrbares, publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 168.
Per si et ve de gust:
Saps si hi ha parròquies que fan misses en llatí? Antigament, per què creus que es va començar a fer la missa en català, i el llatí en fou apartat? Busca informació a la xarxa sobre aquest tema pots posar al navegador homilies en català història.
També pots deixar escrit el que et suggereixi aquest fragment de Prudenci Bertrana.
Ho pots fer en unes 80 paraules.
(El proper apunt: 18 de maig)
2 comentaris
Angelina Amat Miralles
03 maig 17
10:35 #
Aquest text de Prudenci Bertrana reflecteix molt bé el que sentien la mainada que, com jo, encara vam poder viure les misses en llatí.
Una missa en llatí, amb una veu monòtona, com expressa el text, sense entendre ni una paraula d’aquella llengua clàssica; sense que els pares en fessin la pedagogia mentre eren a missa amb els seus fills, era una estona de silenci avorrit, sense cap sentit per a la quitxalla.
Per altra banda, una part de la mainada, la que anava a col·legis religiosos, van aprendre tots els textos de la missa en llatí. Ja era un primer pas per neutralitzar l’avorriment i el tedi. I només era un pas, perquè, si bé la podíem memoritzar, no enteníem res!
El llatí era la llengua d’ús de la litúrgia romana i la de tots els preveres. El llatí a tota l’Església pretenia ser una llengua universal. Però era molt allunyada del que parlava el poble. El Concili Vaticà II va fer un gran pas a recomanar l’ús de les llengües vernacles, amb la qual cosa, la litúrgia va ser a l’abast de les persones més senzilles, fins i tot per a les dels medis rurals, que encara no tenien accés a l’escola.
Malgrat tot, al Concili de Tours, l’any 813, el Papa de Roma ja va recomanar als preveres predicar “in romanam rústicam linguam” perquè el poble no parlava en llatí; no l’estudiava ni l’entenia, per tant.
Cal dir que actualment, en celebracions importants i en comunitats concretes, encara es fan alguns cants en llatí i fins i tot algunes parts de la litúrgia. Com més conservadora és una comunitat, més llatí s’hi escolta.
Albert Andújar I3 CNL Rubí
29 maig 17
16:53 #
El llatí era la llengua de l’Església, la llengua en què es redactaven els documents oficials i jurídics, la llengua en què s’ensenyava, primer en els monestirs, després a les universitats. Per tant els textos de dret, teologia, medicina i altres ciències s’escrivien fonamentalment en llatí. Igualment la literatura s’expressava en un principi en llengua llatina.
Està clar que a l’esglèsia ha hagut un canvi de llengua per a que tothom ho entengui.