• 7. Aurora: l’amor del baixà

    Aurora: l’amor del baixà 

    Aurora viatja al Marroc per conèixer com és la vida de les dones en aquell país. Un dia visita un harem i coneix el baixà Si Mahamed ben Brahim i les seves dones. Després de veure l’ambient en treu les seves conclusions.

    «Estàs autoritzat a posseir quatre dones legítimes

    sempre que donis a cada una la part d’amor que li correspon». Haditz

    Jo endevino els drames d’aquella llar, malgrat que les dones del baixà no han dit res ni diran res que orienti devers els secrets de llurs vides amagades, sensuals i turbulentes. «Som perfectament benaurades.» «Ens estimem les quatre com a veritables germanes.» «No hem vist res del món, però la vida és tan suau i folgada, en la casa del nostre amo i senyor, que per res no la canviaríem.» I el baixà somriu satisfet en veure com es saben la lliçó, i com la reciten al moment necessari.

    See adjacent text.

     

    Amb tot, jo tinc els meus dubtes sobre la benestança d’una llar on quatre dones de setze a cinquanta anys es disputen els favors d’un sol home.

    No puc amagar que aquell dia vaig sortir de l’harem tan ignorant com en entrar-hi. Solament em deixaren conèixer els decorats, les riqueses, els refinaments… Entre la veritat i jo s’interposava l’eterna i complicada polidesa marroquina, els salams complicats, els somriures discrets…

    Però unes hores més tard, de retorn a Arzila, entre les ombres atapeïdes de la nit, el meu amic va parlar. Vaig saber que Si Mahamed ben Brahim havia tingut com a primera mestressa d’amor Mbarec, la beneïda, que roman tothora a la cuina, invisible i modesta, preparant aquests dolços que delecten el nostre paladar.

    Mbarec té la pell arrugada. Ja no fa bo de lluir-la. I, amb tot, Si Mahamed no oblida els temps llunyans en què ella li descobrí els goig de l’amor. Llavors ell tenia catorze anys i l’esclava negra, divuit.

    Aurora Bertrana, El Marroc sensual i fanàtic, Barcelona, Editorial Columna, 2000, p. 74-75.                            

    [Informació del quadre, Viquipèdia]: Pierre Auguste Renoir, L’harem, 1872. S’exposa al Museu Nacional d’Art Occidental de Tòquio. 

     

    PER SI ET VE DE GUST:

    Pots desenvolupar alguna de les qüestions que venen a continuació o expressar una idea teva que tingui més o menys relació amb aquest text d’Aurora Bertrana.

    La nostra societat és monògama, creus que pertànyer a un determinat model és una qüestió cultural o hi intervenen altres factors. Si dins la parella hi ha situacions d’infidelitat, podem parlar que som absolutament monògams? Què té més avantatges segons tu: la monogàmia o la poligàmia? Si has nascut en una societat en què un home pot tenir més d’una dona o has estudiat aquestes societats,  pots donar-nos el teu punt de vista. Et sembla que podem atribuir algun paper a la gelosia en les relacions de parella i en les relacions humanes, en general?

      [Amb unes 100 paraules ja n’hi haurà prou. ]

    [Propera anotació al blog: 16 de novembre]      

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories


Arxius


Núvol d’etiquetes