8. Prudenci: la pissarra del poble
Prudenci: la pissarra del poble
Heus ací una nota de la plaça d’església d’un poblet. I el que passa al voltant del lledoner alguns diumenges abans de la missa.
El lledoner és el ver arbre comunal. L’alcalde hi planta els edictes del govern, que només llegeix el moliner, únic que sap de lletra. La primera autoritat els planta a la soca amb puntes de París, i quan no en té, el deixa senzillament allí a la vora, damunt la paret que feren per terraplenar la plaça i que sobresurt a manera de seient, termenada per grans llosanes. Dos trossos de rajol els subjecten a fi que el vent no se’ls emporti.
Els diumenges que hi ha els tals paperets, els bons pagesos no gosen seure, i si seuen procuren no tocar-los, car els impressiona massa el segell verd d’alcaldia. Els miren i els remiren, procurant endevinar quina mala nova els és vinguda.
Prudenci Bertrana: «La Missa Major al poble» dins Proses bàrbares, obra publicada a Tots els contes, Edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 166
[Font de la foto, en línia]: Diego Sola dins «Sota l’ombra d’un lledoner» (avis a la plaça Jaume I o del Lledoner, com a homenatge a Esteve Roca-Umbert), a: Nació digital, 26/09/2012
PER SI ET VE DE GUST:
Aquest fragment ens pot suggerir diverses idees: a) la manera com ha canviat el món de la informació; b) reflexionar per què tan sovint ens malfiem dels papers oficials; c) pensar en el canvi que ha sofert la vida de els persones amb l’educació pública obligatòria; d) possibles records personals que et suggereixi aquest apunt de Bertrana. També pots escriure sobre un tema diferent d’aquests, però que s’hi relacioni mínimament.
(Ho pots fer amb 150 paraules.)
[Propera anotació al blog: 18 de desembre]
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.