Teresa Pàmies (4)
Per què tantes dones assassinades?
Ja hem dit en altres apunts que Teresa Pàmies era una gran lluitadora i seu punt de vista d’allò que és la política no es restringeix només als debats dels parlaments i dels congressos, sinó que la política –com també dirien molts filòsofs i sociòlegs– comprèn totes les facetes de la societat i també la vida íntima de les persones.
En l’espai radiofònic de què parlàvem en l’anterior apunt, «El matí de Josep Cuní», denuncia la violència de gènere i aporta dades de l’any 1997 en què les dones mortes a mans de les seves parelles va ser especialment elevat, sobretot en aquell estiu. Són dones, la majoria, que han volgut trencar la relació.
«Dimecres, 3 de setembre de 1997
Aquest setembre fa deu anys que a l’espai radiofònic de Josep Cuní comentem fets de l’actualitat que tenen la dona com a protagonista, aspectes d’una realitat quotidiana que no sempre ens agrada però assumim sense amagar-la ni desorbitar-la. Avui, l’actualitat és Diana Spencer, però no en parlaré. Ja se n’ocupen, a dojo, els mitjans escrits, orals i visuals. Ens han dit el que han volgut dir-nos i callaran el que la gent voldria saber […]».
Diu Pàmies que aquesta mort tal volta tapi altres «[…]notícies més dramàtiques protagonitzades per altres dones de les quals no coneixerem els noms, ni el rostre, ni el calvari. Aquest estiu de 1997 s’ha batut el rècord del nombre de dones assassinades pel marit o l’amant dels quals se separaren o volien separar-se. La xifra d’un informe del Ministerio del Interior sobre el 1996 (65 casos de dones assassinades, una cada setmana) ha estat superada aquest estiu. No 
són drames motivats per la misèria, la incomunicació, la gelosia o la incompatibilitat de caràcters: són crims a sang freda, contra dones que han decidit trencar una relació de parella que ha esdevingut insuportable, humiliant, immoral i degradant. Existeix la via legal i pacífica per a resoldre el conflicte: el divorci o la separació. Hi ha homes que no ho accepten i tracten d’imposar-se, per la força bruta, la coacció econòmica, el segrest dels fills i, finalment, la mort; que no ens diguin que és per amor. Es dóna entre homes instruïts i ben situats econòmicament […]».
«Aquest estiu s’han produït més crims que mai dels anomenats “domèstics”. Demanar la separació esdevé altament arriscat per a una dona. Alguns aconsellen la malcasada o la maltractada que tingui paciència, que no tregui el marit de polleguera, que faci comèdia mostrant-se afectuosa i submisa per evitar la pallissa o la punyalada. Aquesta és l’antiga filosofia de la pau familiar i l’harmonia conjugal. Així pretenen evitar la violència domèstic exercida per homes que se senten amenaçats per l’emancipació femenina […]».
I reporta alguns casos que succeïren en aquell període. 
Teresa Pàmies, La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques, Empúries, «Narrativa», 102, Barcelona, 1999, p. 21 i 22
Ara tu! Esmola el llapis. Pots desenvolupar breument un d’aquests aspectes o explicar el que aquest apunt t’ha suggerit.
♦ Encara no som a finals de gener de 2020 i ja hi hagut un grapat de dones assassinades per violència masclista. Creus que s’ha millorat gaire des dels anys 90 del segle passat?
♦ Als mitjans de comunicació se’n parla suficientment?
♦ Amb més recursos institucionals aturaríem la violència de gènere?
♦ Quin paper hi juga l’educació? Se n’hauria de parlar més als centres educatius? I al si de els famílies?
♦ Creus que la denúncia ajuda l’eradicació de la violència masclista?
♦ En l’esfera política hi ha diferents opinions sobre com cal actuar davant la violència masclista. Pots exposar el teu punt de vista.
♦ Pots clicar damunt de l’enllaç del dossier sobre violència masclista per si et convé assabentar-te d’alguna dada.
Violència masclista 2019 (dossier, Observatori d’Igualtat de Gènere)
Pròxim apunt al blog: 19 de febrer
Font de les imatges:
Imatge de la mà amb la paraula “prou”: [En línia]: Butlletí de CCOO educacio.cat (Dia Internacional contra la Violència de Gènere, any 2013).
Imatge del cor amb paraules dins: disseny de l’Ajuntament de Tordera per a la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, any 2012 (http://www.tordera.cat/)
Imatge 25N… : Ajuntament de Premià de dalt, per a a commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, any 2015 (http://www.premiadedalt.cat)
3 comentaris
Maria Craven
21 gen. 20
11:57 #
Malauradament, la crònica de Teresa Pàmies de 1997 sobre la violència masclista és plenament vigent avui en dia. És dramàtic constatar que en fa vint-i-tres anys i no s’ha avançat gens. L’educació té un paper crucial en aquesta plaga. Però la política i la justícia tenen a les seves mans fer algun pas més enllà, realista, contundent. Cal pensar més en les víctimes i no tant en la possible (o impossible) reinserció dels botxins.
I tu què en penses, del que diu Teresa Pàmies? T’has sentit intimidada alguna vegada a causa del masclisme? I els homes, què en dieu?
Isabel Bargallo Sanchez
22 gen. 20
11:20 #
Un dels mals de la nostra societat, aquest de la violència de gènere. Tan avançada, tan moderna que la trobem aquesta societat nostra, oi? Realitat virtual, 5G, drons, trens que estan a punt de superar la velocitat del so… Però la realitat real, ha evolucionat tant? Què en penseu?
Rosa Camps
05 febr. 20
13:43 #
D’ençà del temps de Teresa Pàmies a la ràdio, anys 90, hi ha molts més recursos per denunciar i aturar la violència masclista, sens dubte. També és cert que a les escoles es promou la consciència de la igualtat. Tot i així, cada setmana hi ha alguna notícia de dones que han estat víctimes.
A parer meu, hi ha un aspecte cabdal: la dona i l’adolescent hauria de poder copsar la violència en els seus inicis (no cal haver arribar a les mans… de vegades és el menyspreu, el tracte vexatori), perquè si la situació va en augment, la dona ja s’ha empassat tants mals tràngols que li és difícil tornar enrere.
Hi ha una gran distància entre la lliçó objectiva que ens expliquen al mitjans del que és la violència i la detecció d’aquesta violència en la vida de cada dona; potser és així perquè la implicació emocional no ens ho deixa veure clar.
En definitiva, crec que és molt important fer el canvi de xip des de dintre dels nostres cors i psicologies. Una feina difícil, però efectiva.