Acord del Voluntariat per la llengua de Torelló i premi Pescamots

L’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET) signa l’acord de col·laboració amb el Voluntariat per la Llengua

L’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET) amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística per mitjà de l’Oficina de Català de Torelló  i l’Ajuntament de Torelló convoca la primera edició del concurs literari Pescamots.cat.

Es tracta d’un certamen adreçat al  col·lectiu de persones que estudien el català i/o que participen en el programa de voluntariat lingüístic del municipi.

Amb aquest concurs l’ADET vol contribuir al foment de l’ús de la llengua catalana a través de la redacció d’escrits breus, incentivar l’escriptura creativa i reconèixer l’esforç d’un col·lectiu de persones per aprendre la llengua catalana.

El Pescamots forma part dels Premis Vila de Torelló,  que juntament amb els guardons de narrativa i poesia i el Pescalletres/Pescallunes (dedicat als treballs literaris de les escoles del poble)  volen estimular i incentivar la creació literària en la nostra llengua.

Aquesta nova iniciativa s’emmarca en l’acord de col·laboració de totes dues institucions per promoure i estimular el coneixement i la cultura en el nostre territori. L’ADET ha passat a formar part de les entitats col·laboradores del Voluntariat per la Llengua.

Per a més informació truqueu als telèfons: 628 535 175 o 93 850 51 92.

Podeu consultar les bases a….

Bases

  1. Participants

Hi poden participar els alumnes de tots els nivells dels cursos de l’Oficina de Català de Torelló (encara que siguin d’altres poblacions de la comarca) i els participants del Voluntariat per la Llengua de Torelló, del curs 2019-2020 i 2020-2021.

  1. Textos
  • Els textos han de ser escrits en llengua catalana.
  • Les obres participants han de ser originals i inèdites, en prosa o en vers, i no han d’haver estat guardonades o publicades prèviament.
  • Han de tenir un títol i han d’anar signades amb un pseudònim. Al final cal fer constar el nom del curs de català (p. ex. Bàsic 2, Taller d’ortografia) o bé participant del Voluntariat per la Llengua.
  • L’extensió màxima és de dos fulls DIN-A4.
  • Els treballs es presentaran escrits en un document en format Microsoft Word, amb lletra Arial de 12 punts de grandària.
  • Cada participant pot presentar un màxim de dos escrits.
  • Els originals s’han d’enviar per correu electrònic a l’ADET, a l’adreça adet@gmail.com. Al missatge de correu electrònic hi han de constar les dades que permeten identificar l’autor: títol, pseudònim, nom i cognoms, adreça de correu electrònic i telèfon de contacte. En aquest mateix missatge cal adjuntar-hi el document de Microsoft Word que conté el títol, el text que es presenta a concurs, el pseudònim i el curs.
  • En casos excepcionals i justificats s’acceptaran textos dins el mateix missatge de correu electrònic o escrits a mà amb lletra molt clara.
  • L’ADET enviarà un correu electrònic per confirmar que s’ha rebut el text.
  1. Tema

Tema lliure.

Suggeriments: 

  • Un correu electrònic a un amic i li explico com és Torelló i la comarca d’Osona (paisatge, impressions i percepcions sobre el poble: Torelló i el tren, gustos de Torelló, olors, sorolls, racons que us agraden, històries, festes, paisatges de Torelló…)
  • explico als torellonencs on vivia abans, com era el meu poble;
  • explico que bé que m’ho passo amb la meva parella lingüística;
  • un poema, una cançó, un conte…
  1. Termini de lliurament

La data màxima de lliurament serà el 28 de març de 2021.

  1. Premi

Els autors i autores dels treballs premiats seran guardonats amb un diploma de reconeixement, amb dues entrades a un espectacle al teatre Cirvianum i amb un lot de llibres de l’ADET.

Les persones participants autoritzen l’ADET i les entitats col·laboradores a publicar les obres presentades al concurs per qualsevol mitjà que considerin oportú.

  1. Jurat

El jurat estarà format per membres de l’ADET.

  1. L’organització resoldrà qualsevol imprevist que pugui sorgir sobre la interpretació d’aquestes bases.
  2. La presentació d’una obra en el concurs implica l’acceptació íntegra d’aquestes bases.

 

 

 

 

 

 

 

 

L’exposició “Quan parles fas màgia” arriba a Osona

L’exposició “Quan parles fas màgia” del Voluntariat per la llengua arriba a Osona. Des del dia 18 de febrer, que s’inaugura l’exposició a Vic i fins al 29 de març, que es clourà a Centelles, aquesta exposició haurà passat per Vic, Manlleu, Torelló i Centelles.

“Quan parles fas màgia”, a través de la metàfora de la màgia, destaca la capacitat del programa per fer créixer el català a través de la conversa i transformar la vida de les persones que hi participen.

L’exposició vol convidar tant voluntaris com aprenents a participar en aquesta experiència i a sumar-se a les més de 150.000 parelles lingüístiques a què va arribar el 2020 malgrat que la pandèmia va limitar les trobades presencials, la qual cosa demostra l’èxit d’aquest programa que va néixer fa 17 anys.

L’increment de nous inscrits, tant de voluntaris com d’aprenents, es deu en part a la nova campanya “Quan parles fas màgia” que la Direcció General de Política Lingüística va llançar a la tardor i que està protagonitzada per participants reals en el programa, amb una imatge gràfica renovada i una exposició que ja té més de 50 itineràncies previstes arreu de Catalunya.

A Osona es pot visitar l’exposició a

Vic: Biblioteca Joan Triadú (Arquebisbe Alemany, 5). Del 15 al 28 de febrer

Manlleu: Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA (Pont, 16-18. 2n pis). Del 18 al 28 de febrer

Torelló: Biblioteca Dos Rius (plaça Vella, 6). Del 4 al 18 de març

Centelles: Biblioteca La Cooperativa (Sant Joan, 25). Del 18 al 29 de març

Reforç de lectura per als alumnes del CNL d’Osona

Des  del CNL d’Osona aquest mes de febrer s’ha iniciat un projecte de reforç de lectura per a alumnes, antics alumnes i aprenents del VxL.

Es tracta que, durant cinc setmanes, una hora a la setmana, i repartit en grupets de 4 o 5 persones, aquests alumnes practiquin la pronunciació, la comprensió lectora i també la intervenció oral. Donades les circumstàncies actuals de pandèmia, aquest reforç de lectura serà en format virtual.

Els grups estaran conduïts per set voluntàries que els guiaran en la lectura. Cadascuna d’aquestes voluntàries està disponible en diferents franges horàries, la qual cosa ha facilitat que els aprenents hagin triat l’horari que més els convé.

S’han triat dos llibres de Lectura Fàcil, La Jenny i Tristany i Isolda, que les biblioteques de Torelló, Manlleu i Vic han facilitat als alumnes. L’únic requisit que havien de complir era tenir el carnet de la biblioteca.

Si l’experiència és positiva, com sembla que ho serà perquè l’arrencada ha estat molt bona, l’experiència es repetirà l’últim trimestre del curs.

 

Dia Internacional de la Llengua Materna

El dia 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna.

Per celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna el CPNL us proposa un joc que us aproparà a la diversitat lingüística existent al món. Pareu atenció a les xarxes socials (Instagram, Facebook i Twitter) ja que es difondrà del 17 al 21 de febrer per tal que hi pugueu participar.

Aquí teniu l’enllaç del joc perquè, si us ve de gust, hi pugueu participar:

https://view.genial.ly/6005949461bf7d0d23e6baa5

Una amistat caminada

Recomano fervorosament el llibre Caminar, de Henry David Thoreau, editat per Angle Editorial dins la col·lecció El Far, amb traducció i introducció de Marina Espasa. Es tracta d’un text preciós i deliciós de llegir. Una lectura per a qui li agradi caminar, caminar com una manera de fixar-se en els petits detalls, despertar la curiositat, connectar amb la natura i obrir la ment i l’ànima.

En un fragment del llibre, l’autor diu: Es poden fer molt bones passejades pels voltants de casa meva i, encara que he caminat gairebé cada dia durant molts anys, i a vegades durant uns quants dies seguits, encara no les he esgotades totes. Una perspectiva nova de trinca provoca una gran felicitat, i això ho tinc, aquesta tarda. Dues o tres hores de camí em duran fins al país més estrany que mai m’hagi pogut imaginar. Una sola granja que no hagi vist abans serà tan magnífica com els dominis del rei de Dahomey. De fet, es pot descobrir una mena d’harmonia entre el potencial del paisatge que hi ha en un cercle de quinze quilòmetres de radi al voltant nostre, o en els límits d’un passeig de tarda, i la setantena d’anys que té la vida humana. Mai no ens serà prou familiar.

Aquestes sàvies paraules de Thoreau em serveixen per explicar com, caminant, hem forjat una gran amistat amb la Carol. Caminar, caminar, i parlar. Aquesta ha estat la fórmula perquè la meva parella lingüística s’hagi convertit en una molt bona amiga.

El dia que ens vam conèixer, molt abans de la pandèmia, vam anar a prendre un cafè en un bar. Una xerrada agradable: com et dius, d’on véns, tens família, de què treballes, què t’agrada fer… Després d’aquella primera conversa en van venir més i, a poc a poc, ens vam adonar que ens enteníem i que compartíem afinitats. La seva enorme curiositat per la llengua i la cultura catalanes, i per descobrir llocs nous, em va engrescar a acompanyar-la a trepitjar el territori.

Una colombiana de Cali entusiasta que m’explicava que portava només dos anys a Catalunya i ja havia pujat a la creu de Gurb, havia estat al congost de Mont-rebei, havia visitat Rupit i mil racons més del país. Ens explicàvem com ens agradava caminar i gaudir de la natura, i ben aviat vam canviar les nostres trobades en cafeteries per excursions i passejades. Llocs nous per a ella que, de cop, es convertien en llocs nous per mi. Perquè com diu Thoreau, pots haver caminat molts cops per un mateix lloc, però cada vegada és diferent. La Plana de Vic estimada on he crescut i que conec bé, es convertia en un paisatge per descobrir de nou, per assaborir lentament des d’una altra perspectiva. Caminades agradables, plaents i enriquidores, temps per enraonar i conèixer-nos, converses plenes de colors i sabors d’aquí i de Colòmbia, rialles, complicitats i molt afecte.

Anem al teatre Cirvianum amb les parelles lingüístiques de Torelló

Aquest dissabte, 30 de gener, hi ha una sortida al teatre dels participants del Voluntariat per la Llengua.

Tal com diu la campanya del VxL “Quan parles fas màgia” cada vegada que voluntaris i aprenents es troben fan màgia.

Aquesta vegada, però, les nostres parelles lingüístiques faran d’espectadors d’un gran espectacle de màgia: Una nit amb el Mag Lari. Una obra per gaudir, distreure’s i desconnectar.

El teatre Cirvianum de Torelló és entitat col·laboradora del Voluntariat per la Llengua des de fa molts anys. I des de 2020 ofereix un 25 % de descompte a les parelles lingüístiques i als alumnes dels cursos de català per a adults del CPNL de Torelló.

L’organització del teatre pren totes les mesures preventives i de seguretat per a la protecció de la covid-19 que estableixen les autoritats sanitàries.

Testimoni d’una voluntària

Elles aprenen, però jo també aprenc d’elles

Des d’aquesta finestra vull compartir la meva experiència com a voluntària que soc  de les parelles lingüístiques. El fet de poder compartir unes hores amb alguna persona que té interès a parlar el català és molt enriquidor.

Primer de tot vull dir-vos que la Judith Vidal, la dinamitzadora del programa del VxL a Vic, engresca, motiva i ajuda sempre. De seguida que li demano una nova parella ja en té una de pensada.

Soc voluntària per la llengua des de fa dos anys i la meva experiència com a voluntària és molt positiva ja que m’ha donat l’oportunitat de conèixer persones d’altres països. Elles ja coneixen el català, però volen millorar-ne  la parla. Poder compartir l’estima pel nostre país, la riquesa de tradicions, engrescar a conèixer els nostres paisatges o les ofertes culturals de la nostra ciutat, el dia a dia i tot el que va sorgint a través de les converses.

He tingut la sort de tenir unes parelles lingüístiques amb les quals he après moltes coses tant dels seus països d’origen, com ara tradicions, creences, política, família, climatologia, però sobretot he descobert la seva voluntat i  el seu entusiasme per aprendre català. Segueixo contactant, esporàdicament, amb les que ja hem acabat els períodes de trobades.

Només puc donar les gràcies a aquestes persones que han sigut la meva parella lingüística perquè m’han donat l’oportunitat de poder compartir amb elles unes hores i agrair-los de tot cor  la confiança i amistat que m’han ofert.

 

Gràcies també a la Judith per posar-ho tan fàcil!

Vull parlar per igual català i castellà: són les meves llengües

Us oferim el testimoni de la Mari, una aprenenta del VxL d’Osona. És molt interessant, llegiu-lo!

Sempre parlo i escric en castellà i ara us explicaré perquè he decidit apuntar-me al Voluntariat de la Llengua (VxL). Em dic Mari i soc de Barcelona, tinc 50 anys i a l’escola tan sols feia una hora a la setmana de català. Sempre parlava en castellà a casa i amb els amics. Ara m’he adonat que si jo entenc perfectament el català també vull parlar-lo i ja no vull més que la gent canviï de llengua i parli castellà en les converses amb mi. Vull parlar les dues llengües.

La meva filla m’ha deixat un llibre perquè practiqui més i he agafat La plaça del diamant perquè és un llibre que em recorda la meva infància ja que jo vaig veure aquesta sèrie i per a mi és molt bonica.

Per millorar el meu català i llençar-me més a parlar-lo, he decidit formar part del Voluntariat per la Llengua i en aquest moment tinc parella lingüística, l’Ona. La veritat és que estic molt contenta. Parlem de tot i durant aquesta estona em sento que desconnecto de tot i és una estona totalment per a mi. Espero que sorgeixi una amistat i no deixem aquestes estones després de les deu trobades que ja portem. Amb ella em sento que puc parlar i no avergonyir-me si el parlo malament. Abans em feia molta vergonya parlar-lo i ara veig que sí puc i si no sé una paraula no passa res, la dic en castellà, la tradueixo i amb la pràctica ho aconseguiré.

Per mi parlar les meves dues llengües és molt important, és un repte que tinc. Als 50 anys m’he adonat que la vergonya de parlar el català és una dificultat que està en el meu cap, que la gent no se’n riu i que m’agrada que si m’equivoco m’ho diguin i així aprenc més i sobretot… que mai és tard. Ara a la feina soc més decidida i em veig amb cor ja de parlar-lo i la gent està contenta per l’esforç que estic fent. Això és el que més m’ha sorprès, la veritat. Veure com se’ls dibuixa un somriure de felicitat i sobretot d’alegrar-se per mi. Aquest voluntariat m’ha donat l’oportunitat de demostrar-me a mi mateixa que puc fer-ho i qui sap si jo en un futur pugui ser la persona que ensenyi a un altre i ser jo qui porti i condueixi una conversa. Seria molt gratificant per mi poder fer-ho…

Gràcies, Judith (dinamitzadora del VxL), per fer possible que jo pugui participar-hi i gràcies per posar-me en contacte amb l’Ona i triar-la com a voluntària per a mi. Gràcies també a tots els que feu possible aquest voluntariat lingüístic perquè aconseguiu que tots puguem fer aquesta màgia tan bonica que és parlar en català i tenir més riquesa lingüística a l’hora de parlar diferents llengües..

Bones festes 2020 i sobretot molt bona salut per a tothom!!

Mari, aprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística d’Osona