Ja es pot consultar el Diccionari d’Anatomia del Termcat en línia.
Aprofitem per preguntar-vos algunes paraules relacionades amb el cos… A veure si les sabeu! Tot un repte, que no són fàcils… 😉
Si diem menovell, sabeu a quina part del cos fem referència?
Com es diuen les paraules espinilla i pantorrilla en català?
Podeu consultar l‘Optimot i, per a una cerca més específica, el Diccionari d’Anatomia del Termcat.
En català les coses fan OLOR DE xocolata, maduixa… i no a xocolata.
De la mateixa manera, direm que fa PUDOR DE peus.
Fixeu-vos que l’olor té un matís neutre o positiu i la pudor, negatiu. Si ens agrada l’oloreta del formatge i és agradable direm que fa molta olor DE formatge. Però si és excessiu o desagradable, perquè per exemple no ens agrada, direm que tota la nevera fa pudor DE formatge.
Si dubteu amb l’ús de la preposició, podeu pensar en la novel·la de Sílvia Alcàntara Olor de colònia, de la qual també es va fer una minisèrie a TV3.
Tens clara la diferència entre número i nombre? Totes dues paraules existeixen i són correctes, però tenen significats diferents.
Nombre és sinònim de quantitat. Per exemple, direm que “A l’acte hi va haver un gran nombre d’assistents”; també podríem dir, doncs, una gran quantitat d’assistents.
Nombre també s’utilitza com a concepte matemàtic: un nombre enter, un nombre negatiu…
En canvi, número s’utilitza per dir el número o nombre d’una sèrie. Per exemple, visc al número 9; el meu número de telèfon és…; el meu número preferit…
Si vols saber més informació sobre números i nombres, aquí tens l’enllaç al programa del CNL de Badalona i Sant Adrià, El català a la butxaca, a Ràdio la Mina.
Continuem amb les frases dels jocs lingüístics de la Salut i de la Mina. Aquestes són algunes de les que hi podeu trobar.
Sabies que l’expressió trencar el gel és la mateixa per a molts idiomes? Per exemple, castellà, euskera, alemany, anglès, rus, romanès, francès i italià.
La frase més llarg que un dia sense pa és igual en castellà i en francès. Però en italià i en euskera diuen “més llarg que la Quaresma”. En euskera també es diu “més llarg que un dia sense menjar”.
Tallar el bacallà significa manar, prendre les decisions… en definitiva, és el mateix que remenar les cireres. Tallar el bacallà té l’origen que fa molts anys, en temps de quaresma, als monestirs, l’abat feia les racions de bacallà, i les podia fer de la mida que volgués. Per això, quan algú té autoritat i poder de decisió es diu, encara ara, que “talla el bacallà”.
Escolta el programa “Català a la butxaca” que fem a Ràdio la Mina, aquests dies parlem de frases fetes.
La cosa va de frases fetes aprofitant que som a l’abril i cada paraula val per mil, en relació amb el joc lingüístic que comencem per Sant Jordi.
Heu sentit o utilitzat expressions com lligar caps? Significa relacionar conceptes, idees, trobar la solució a alguna qüestió.
En donarem tres més però aquesta vegada sense la solució, a veure si la teniu clara i ens la podeu dir vosaltres!
Rascar-se la butxaca
Haver-hi roba estesa
Ballar amb un peu
Les coneixeu totes? 😉
Tots hem sentit parlar de Pompeu Fabra i sabem que és un personatge il·lustre a Catalunya i això és per la seva gran tasca amb la relació amb la llengua catalana. Però què en sabem a banda que hi ha una universitat que porta el seu nom i també la parada de metro del centre de Badalona?
Teniu curiositat per descobrir més coses d’aquest personatge que va viure a Badalona una part important de la seva vida? Doncs podeu posar-vos a prova amb aquest joc interactiu de preguntes sobre la seva vida i la seva obra, segur que aprendreu un munt de curiositats!
El prefix micro, que significa petit, s’utilitza des de fa molt temps en una gran quantitat de paraules. Per exemple, microones, microbi, microcrèdit…
Però cada vegada s’incorporen nous conceptes; ara en comentaré dos. Per exemple, gràcies a Twitter han aparegut concursos de microrelats (com el nostre!).
També, cada dia se sent parlar més d’iniciatives reeixides gràcies al finançament compartit, un (relativament) nou concepte. El terme original de l’anglès, que segur que us sona, és crowdfunding, que prové de crowd (que significa multitud, munió, massa) i de funding (que significa finançament).
En català, el terme més precís i més estès, que és la forma recomanada, és el micromecenatge, encara que hi ha formes genèriques com poden ser finançament compartit, finançament col·lectiu, mecenatge col·lectiu o mecenatge compartit.
Els exemples d’aquesta pràctica són ben diversos i poden anar des de la campanya del 2008 de Barack Obama fins al finançament de L’hora del conte d’una biblioteca d’Olesa de Montserrat, que s’havia quedat sense finançament públic.
En català, la paraula Ebola es pronuncia plana: la vocal forta és la o i per tant s’escriu sense accent. Aquesta pronúncia és més pròxima a la de les llengües africanes d’origen i, també, a l’anglès.
El motiu pel qual la pronunciem i l’escrivim amb majúscula és perquè prové del riu Ebola, situat a la República Democràtica del Congo, on es va identificar aquest virus.
Hi ha uns quants participis irregulars dels quals ens pot costar una mica fer la forma o bé saber-ne l’ortografia. Aquestes indicacions us ajudaran:
I per recordar bé alguns participis irregulars, mireu la divertida historieta del vídeo de Català a l’atac.
El bocí d’avui és especial perquè no hi expliquem res. Només és un petit recull de paraules o expressions que s’utilitzen molt en català i que no tenen una traducció al castellà o bé no tenen exactament el mateix sentit. A veure què us semblen i si esteu d’acord amb mi. Ah, i si se us n’acut alguna altra o bé hi trobeu alguna traducció molt exacta, escriviu-la al blog!
(Això) rai
Caliu
Cagadubtes
Canalla o mainada
Déu n’hi do
Lletraferit
Somiatruites
Us han agradat? 🙂
