• L’apunt lingüístic: vocabulari de les eleccions

    I enmig de la pandèmia… celebrem els comicis del 14F. Comença la precampanya; mítings, cartells, paradetes i espais electorals són el pa de cada dia. Rebem la targeta censal i les paperetes dels partits. I anem escoltant, debatent, criticant… Els candidats intenten convèncer-nos que la seva formació política és la millor. 

    I arribat el dia, anem al col·legi electoral, busquem la nostra mesa i votem. 

    A partir de les 8 del vespre es publiquen les enquestes d’última hora que preveuen els escons que treu cada partit. A mesura que avança l’escrutini, van sortint els resultats. Però fins a la mitjanit o a la matinada de l’endemà no sabrem qui ha guanyat (en nombre de vots, per circumscripcions, per percentatge…). 

    I a partir d’aleshores comencen les especulacions, els pactes, les propostes de govern… Però això ja és una altra cançó! 

    Si voleu més informació sobre el lèxic electoral, cliqueu aquí. 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: piruletes i marques comercials

    En el nostre lèxic quotidià utilitzem diversos mots que provenen de marques comercials com ara brandi, fòrmica, maizena, piruleta… Moltes d’aquestes paraules no les trobarem al diccionari de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans). Això no treu, però, que no les puguem fer servir, tant els parlants com els mitjans de comunicació.

    De nom propi de la marca comercial (com ara Donuts, Rimmel, Chupa Chups o Tetra Brik) passen a nom comú, i en aquest ‘trajecte’ els adaptem a la normativa catalana. Així doncs accentuem dònut, rímel, clínex, pòstit, tàper o tàmpax; posem i llatina a escai i licra; escrivim amb ics xupa-xup, xiruca o xibeca; vamba la posem amb ve baixa, no amb ve doble com la marca (Wamba), i a escai hi afegim una e inicial i canviem també la k per una c.
    I a més, per descomptat, les posem totes en minúscula inicial.
    Mira aquí! https://esadir.cat/entrades/fitxa/node/marq

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • És correcte agendar?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Bocí de Nadal

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: Stolpersteine

    Dies enrere vam sentir pels mitjans de comunicació que s’havia posat una ‘Stolpersteine’ davant del Palau de la Generalitat en memòria del president Companys. Però tenim una forma en català per referir-nos-hi? Sí, podem dir ‘llambordes de memòria’. Si no obstant això, triem la forma alemanya per parlar-ne, hem de posar aquesta paraula en majúscula inicial.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • El teletreball

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • L’apunt lingüístic: el toc de queda i el seny del lladre

    Havíeu sentit l’expressió ‘seny del lladre’? Doncs és la forma genuïna i més antiga de dir ‘toc de queda’ en català. Antigament, els tocs de campana anunciaven diverses coses a la població. En aquest cas, ‘seny’ (de ‘senyal’) seria el toc, a partir del qual, qui no fos a casa se’l consideraria un lladre, i se’l tractaria com a tal. Solia ser l’últim toc o ‘seny’ que feien les campanes al llarg del dia.
    Però antigament, actualment sí que dir “toc de queda” és correcte.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Bocí de la represa i renovat

    Aquesta nova temporada 2020-2021 el bocí tindrà una nova forma; volem que tingui un enfocament més participatiu i per això ens hem plantejat que et posis al dia implicant-te més amb la informació. Tindràs un mes per respondre el bocí, fins a la publicació del pròxim bocí, ja que ara passarà a ser mensual i no quinzenal. El primer bocí, com no podria ser d’una altra manera, és sobre el tema COVID, un tema que també lingüísticament és interessant i per això podeu respondre les preguntes que us formulem clicant aquí, a veure si esteu totalment al dia del tema!

    I com que també volem que el nou bocí sigui més col·laboratiu, et demanem que ens escriguis i facis propostes de temes (generals o concrets, paraules que trobis…) que t’interessen perquè en fem algun bocí.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Estratègies per a un ús no sexista del llenguatge

    Amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona i el Dia de la Dona Treballadora, aquest any tornarem a fer el bocí sobre llenguatge no sexista. Si voleu refrescar la memòria, podeu buscar el mes de març a l’històric i així consultar altres bocins del mateix tema. En altres ocasions hem parlat de què és l’ús no sexista del llenguatge i avui donarem algunes estratègies exemplificades. 

    I és que haurem de buscar alternatives per no utilitzar només el gènere gramatical masculí com a genèric que faci referència a homes i dones. Per a això, parlem de recursos de visibilitat que consisteixen, simplement, a visibilitzar, és a dir, explicitar i utilitzar el femení per incloure-hi les dones.

    Com? Usant les formes dobles, ja siguin senceres o abreujades. 

    Per exemple, podem dir o publicar que ‘Cal cobrir una vacant de tècnic o tècnica de prevenció’. 

    En la mateixa línia, en textos breus i esquemàtics ​com impresos, notes, taules o gràfics podem usar les formes dobles amb barra inclinada: ‘​El funcionari/ària afectat’ (fixeu-vos en l’exemple, perquè ho apliquem al nom i no als articles i adjectius que l’acompanyen). 

    ​I recordeu que si la societat canvia, també ho ha de fer la nostra manera d’expressar-nos. Si canviem la llengua canviem el món. 🙂 

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Dia de la Llengua Materna i accentisme

    Com cada any, al CNL celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna, que serà aquest divendres 21 de febrer, i durant tota la setmana farem activitats a l’aula. I precisament per això, avui parlarem de l’accentisme, que fa referència a la discriminació envers una persona a causa de l’accent amb el qual s’expressa en la seva llengua materna o en una segona llengua, que li ocasionen un perjudici.

    Els judicis de valor sobre l’accent d’una persona són prejudicis i es poden donar en una mateixa llengua (hi ha accents amb més prestigi que d’altres, alguns que fan “riure”, etcètera), i també en l’accent amb què una persona s’expressa en una llengua que no és la seva, encara que en tingui un domini excel·lent. Quan es produeix una discriminació per raó de gènere, d’ètnia, de religió o de lloc d’origen ens n’adonem de seguida i la denunciem, però hi ha altres classes de discriminació que de vegades costen de veure, perquè històricament s’han considerat comportaments naturals.

    Es tracta d’un fenomen que passa en moltes llengües, ja que en anglès i en francès també existeix (amb la mateixa forma que s’ha adaptat en català) i en castellà diu hablismo.

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

    InstagramFacebookTwitter

    Categories


    Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!


    Núvol d’etiquetes

    8 de març abreviacions accents diacrítics aplicacions apujar apunt de llengua badalona bocí de llengua concursos consulta cultura diccionari diccionaris dictat esport estiu expressions festes frases fetes futbol gramàtica IEC jocs lectures llibres lèxic mòbil Nadal nova gramàtica 2016 onomatopeies optimot origen de les paraules ortografia perquè pronoms febles pujar pàgines web recursos sant Jordi si no sinó tecnologia termcat verbs vocabulari

    Comentaris recents

    • Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
    • Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
    • Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
    • Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
    • Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.

    Enllaços


    Històric