Entre el coronavirus, el Lèxic de fàrmacs, la teràpia gènica , el calendari de vacunacions i la positivitat/negativitat corporal, el Termcat ens omple de termes… saludables? sans? de salut? sanitaris? Feu-hi un cop d’ull i esbrineu a què fan referència.
El Termcat és un rebost inesgotable de termes interessants!
El dia 24 de gener és el Dia del Punt volat i… com que no és el primer any que passa, ja n’havíem fet algun bocí 😁. Sabries recordar alguna altra llengua que també faci servir la ela geminada? Avui aprofitem per explicar que l’ús de la ela geminada no és una qüestió de regles ortogràfiques, sinó que depèn de l’etimologia: es tracta d’un so originari del llatí representat per dues eles.
I… ja que la cosa va de geminades, tens clara la diferència entre aquestes parelles de paraules?
al·locució / elocució
al·ludir / eludir
anul·lar / anular
vil·la (casa) / vila (població)
Espero que aquest petit repàs t’hagi anat bé! 🙂
En les últimes dècades han anat apareixent nous termes relacionats amb els problemes mediambientals a escala mundial, un quals és l’emergència climàtica, un terme que fa una crida clara a l’acció, com a última oportunitat per a revertir la situació.
I parlem d’això perquè comencem l’any amb una novetat pel que fa a la circulació a Barcelona, que també afecta les persones que viuen a Sant Adrià i a Badalona; la ZBE, la zona de baixes emissions, vigent des de l’1 de gener del 2020. Aquest terme té denominacions paral·leles en llengües com el castellà, el francès, l’italià o l’anglès.
Per tant, a la societat cada vegada més s’aposta per l’ecologització, un dels termes que han sorgit que fa referència al conjunt d’accions destinades a fer que un producte, un procés, un estil de vida, sigui respectuós amb el medi ambient per poder contribuir a reduir l’escalfament de l’atmosfera, és a dir, l’efecte d’hivernacle.
Al Termcat es pot consultar tot aquest vocabulari al Diccionari de gestió ambiental.
Saps quina és la diferència entre un pessebre i un diorama?
Hi ha molts tipus de pessebres: infantils, casolans, tradicionals, innovadors… i amb molts tipus de figures fetes de materials diferents. Però una de les tècniques més apreciades pels afeccionats al pessebrisme és el diorama. Aquest tipus de pessebre va ser inventat a Barcelona ara fa més de cent anys per Antoni Moliné, membre de l’Associació de Pessebristes de Barcelona.
La característica del diorama és que juga amb la perspectiva i dota el pessebre de profunditat i va sorgir per casualitat, perquè el 1912 Antoni Moliné havia de fer un pessebre més petit que l’habitual, de manera que posant el pessebre dins una caixa, en va reduir l’espai un 30%. Amb els anys, la tècnica es va millorar i des de Barcelona es va estendre arreu, i per aquest motiu aquesta manera de fer el pessebre se la coneix internacionalment amb el nom d’Escola de Barcelona.
Com que el diorama és especialment apreciat entre els pessebristes, pel seu vessant artístic, aprofita per veure l’exposició que se’n fa al Refugi de la plaça de la Vila.
Si parlem de futbol, 4-3-3 no són només números dels dorsals dels jugadors? 😉 Si t’agrada molt el futbol segur que te les saps totes, però m’agradaria fer-te ballar el cap una miqueta… per si de cas! 😉
Per exemple, com es diu correctament que una persona fa un saque? Recorda que la línia (de penal, de banda…) s’escriu amb i i que és una paraula esdrúixola i, per tant, porta accent. I… el capità o capitana de l’equip porta una identificació especial que no és un braçalet, que és un complement ornamental. I per acabar, algunes actituds antiesportives: de vegades els jugadors “s’apoien” en algú, però aquest verb en català no existeix, de manera que direm que es repengen i de vegades també empenyen algú.
Al web del Termcat pots consultar el Diccionari de futbol.
Hem fet bocins parlant sobre alguns canvis gramaticals i d’altres d’ortogràfics de l’Ortografia i la Gramàtica de la llengua catalana del 2017.
I avui… refresquem la memòria. Recordes que els accents diacrítics s’han reduït a només 15? Però atenció, que les paraules compostes derivades que continguin aquest mot perdran l’accent!
També, alguns mots compostos han perdut el guionet perquè, com que són d’ús molt habitual, són considerats una paraula “no composta”.
Espero que això serveixi de petit repàs… per poder escriure les paraules de les frases correctament. Si segueixes l’enllaç, podràs escoltar com l’Antoni Bassas et fa el dictat; només has de completar la paraula! T’atreveixes a jugar-hi?
https://interactius.ara.cat/dictat
Fa uns dies semblava que la tardor treia el cap però no s’atreveix a acabar de sortir; segurament sobrevindrà, és a dir, ens agafarà desprevinguts i vindrà d’improvís. Amb el canvi climàtic, cada canvi d’estació passa el mateix i ens podem aventurar a dir que vindrà de cop i volta, de cop, (tot) d’un cop, de sobte, tot d’una, (tot) d’un plegat.
Fixeu-vos quantes expressions per expressar aquest canvi sobtat; no direm de repent, que és una calc del castellà que cada cop se sent més però és incorrecte.
Hi ha àmbits o camps en què la presència o l’ús del català no són tan habituals com en d’altres. És el cas de la justícia i el dret, en què la majoria de vegades els documents són en castellà. Precisament per aquest motiu el Consell de l’Advocacia Catalana té, a la seva pàgina web, una pestanya amb informació i formació sobre drets lingüístics però també recursos lingüístics: models de documents de dret civil o laborals, per exemple.
Recordeu que també podeu consultar la terminologia jurídica al Termcat, al diccionari específic d’aquest àmbit.
La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, elaborada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va dirigida a un públic més general que la Gramàtica de la llengua catalana i que la Gramàtica essencial (per consultar en línia). Es tracta d’una obra que ofereix el mateix contingut que les dues anteriors, però amb un nivell d’especificitat menor; a més, és una mena de síntesi de la Gramàtica essencial (que incloïa 245 quadres resum), mentre que aquesta nova versió en té 170. Aquests quadres expliquen qüestions normatives i d’ús i, sobretot, inclouen informacions gramaticals pràctiques i exemples.
L’obra vol cobrir les necessitats dels qui volen trobar respostes ràpides i per això és una gramàtica directa, útil i clara, apta per a tothom qui estigui interessat en la qualitat de la llengua i que no en sigui especialista.
Com que aquesta setmana comencem cursos, aprofitem perquè tu mateix/a et posis a prova! 🙂 Si busquem per Internet “paraules del català”, trobarem diferents entrades que hi estan relacionades com paraules més boniques, que no tenen traducció en castellà, més utilitzades, més llargues, curioses, més utilitzades, més difícils… I parlant de la categoria més difícils, pot ser que siguin difícils d’escriure o bé que no en coneguem el significat perquè en tenim poques “pistes” en altres llengües.
I precisament et proposem que avaluïs els teus coneixements de vocabulari que va elaborar el Grup de Recerca en Psicolingüística de la Universitat Rovira i Virgili. Ja veuràs com aprendràs i (re)descobriràs moltes paraules! Tingues en compte, però, que en aquest test hi ha paraules que comencen a estar en desús, o sigui que potser et són familiars però… hehe. Molta sort!
