Arxiu de la categoria ‘Nivell D’

  • D 28a sessió

    La darrera sessió va començar amb un paper en blanc per a cadascú i unes instruccions molt precises: escriure-hi un accident geogràfic, un animal i un personatge històric. Els papers, els vàrem introduir en una bosseta i bon vent i barca nova. Seguidament, en Jaume va llegir l’acta de la classe anterior i després vam repassar breument alguns signes de puntuació. A continuació, els pronoms relatius van envair-nos. La correcció d’uns exercicis ens va esprémer gran part del nostre cervell, sort que els exemples i explicacions d’en Jaume ens van lliurar d’ensorrar els caps com estruços. També es varen mencionar algunes aclaracimenst sobre neologismes, tot i que en això ens endinsarem més en la propera sessió. No va ser fins a l’últim període de la classe que vàrem rescatar els papers misteriosos del principi, aquells on havíem escrit tres eleccions sobre els temes proposats. Ens vam col·locar en semicercle i en Jaume va repartir-los aleatòriament. Un per un havíem d’intuir qui era l’autor de l’escrit de què disposàvem i preparar-ne una breu descripció. Alguns encertaren i altres ni s’hi van acostar. Val a dir que els més populars van ser en Quim i la Maite. Mentrestant en Jaume prenia anotacions i, en acabar la “roda de reconeixement”, va esmentar i aclarir errors que havíem comès en paraules i expressions com a boleo i Aristóteles , entre d’altres. La traducció de les quals són a l’atzar i Aristòtil.

    Vídeo acta (cliqueu aquí)

    Share

    Article complet

  • D 27a sessió

    Dijous vam començar la classe , a part de llegir l’acte i escollir el secretaris, formant grups de tres per buscar en un paràgraf assignat d’un text  tots els tipus  de signes de puntuació. Vam comentar per quina raó hi eren i quina n’era la finalitat.

    Un cop posats en comú, en Jaume ens va donar uns exercicis  de pronoms relatius per fer a clase .
    Va ser una classe molt diferent, intensa, amb molt de suc .

    Vídeo acta (cliqueu aquí)

    Share

    Article complet

  • D 26a sessió

    La sessió va començar com de costum. Vam llegir l’acta. Tot seguit es va continuar amb l’activitat del dictat que es va començar dijous passat i es va corregir mentre  s’anava aclarint els dubtes.

    Es va fer una breu explicació de la puntuació ja que el tema no estava gaire clar. Es treballarà més a fons durant el curs però va fer algun aclariment:

    • Coma: separa enumeracions i s’ha de colocar sempre davant de conjuncions adversatives. Els connectors porten la coma al darrera.
    • Doble coma: per fer incisos.
    • Punt: per acabar una oració.

    A continuació va preguntar si ens agradaven algunes coses i s’havia d’aixecar tothom a qui li agradessin els temes que mencionava: viatjar, decoració, moda. També va fer el mateix per saber qui tenia un blog i qui en llegia.

    Això va servir d’introducció per al nou tema ja que la tasca a realizar será escriure una entrada a un blog. S’ha d’escollir entre viatges, decoració o moda.

    En grups de 3 vam pensar preguntes sobre que volíem saber sobre els blogs i porsteriorment ho vam posar en comú. Van sortir les preguntes següents:

    1. Què és un blog?
    2. Per a què serveix?
    3. Com funciona?
    4. A qui va adreçat?
    5. Què hi trobarem?
    6. Has de ser un expert?
    7. Quins tipus de textos?
    8. S’ha d’actualitzar?
    9. Com s’escriu?

    Per parelles es van contestar a les preguntes. Cadascuna n’havia de respondre una. Per fer les parelles va repartir un frases que eren consells d’una blogaire americana, Rebecca Blood,  per escriure l’entrada del blog. Els qui tenien el mateix consell treballaven junts.

    Les respostes a les preguntes anteriors són les següents:

    1. Pàgina web que crea una persona i publica entrades. Es pot participar. És un internet social.
    2. Per compartir coneixements.
    3. Les entrades apareixen en ordre cronològic invers.
    4. Va adreçat al públic en general.
    5. De tot. Fins i tot relats.
    6. No cal ser un expert. Amb uns certs coneixements és sufficient. Si tens una afició se sobrenten que en saps una mica del tema.
    7. No es va respondre en aquell moment. Més endavant s’explica.
    8. La periocitat l’estableix cadascú.
    9. Ha de tenir títol i un text. Es recomana que les entrades no tinguin més de 500 paraules. Han d’apareixer idees Claus i hi ha recursos tipogràfics (cursiva, negreta, etc.). També es poden crear víncles a vídeos, fotografies, etc. S’organitza per categories i trobem etiquetes que serveixen per a poder trobar el blog quan es fa una cerca.

    Un cop es van contestar totes les preguntes es van comentar els consells per escriure un blog que havia donat previament per fer les parelles:

    • Tria una eina fácil.
    • Determina un objectiu.
    • Sigues real.
    • Escriu sobre allò que estimes.
    • Enllaça les fonts.
    • Enllaça altres blogs.
    • Sigues pacient.
    • Diverteix-te.

    Després de comentar-los, en Jaume va repartir unes fotocòpies que eren l’entrada d’un blog. Per parelles s’havia de comentar quin tipus de text era, quina finalitat tenia i quin patró discursiu seguia.

    Els tipus de textos segons el patró discursiu són els següents:

    • Narratiu: Relata fets. (Novel.la, dietari…)
    • Descriptiu: Descriuen. Poden ser persones, espais, etc.
    • Explicatiu: Textos informatius, didàctics… (el descriptiu i l’explicatiu es barreigen freqüentment).
    • Argumentatiu: Expressa l’opinió.
    • Directiu: Consells, recomanacions de com s’han de fer les coses, etc. Un exemple seria una recepta de cuina.

    Per finalitzar la sessió, vam  revisar  l’entrada del blog perquè tenia moltes errades. La classe es va dividir en 4 grups. Un en va revisar l’apostrofació; l’altre, els pronoms de relatiu; un altre, els signes de puntuació i el quart grup, les majuscules i minúscules. En Jaume va revisar els pronoms febles.

    Per concloure es va corregir.

    *Nota: El pronom de relatiu fort (amb accent) ha de tenir sempre una preposició al davant.

    D 26a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet

  • D 25a sessió

    Per començar la classe de dijous, en Jaume ens va repartir trossos de refranys, la gran majoria relacionats amb carnestoltes, i ens vam haver d’aparellar per fer el refrany complet.

    Un cop formada la parella vam revisar l’article d’opinió que estem treballant, intercanviant els escrits amb la parella. Un cop llegit el del company,vam anar suggerint el que ens havia semblat sobretot en l’àmbit d’estructura i d’ idees claus, tot per intentar de millorar-lo.

    Per concloure la sessió, vam fer un dictat. En Jaume ens va llegir un article d’opinió de Bel Olid sobre un tema que aquesta setmana ha aixecat tota mena d’opinions, la cirugia plàstica que s’ha fet l’actriu Uma Thurman. La correcció del dictat s’ha de fer a casa i portar-lo el proper dia.

    La idea que les dones hem de complir unes expectatives pel que fa a la nostra imatge i que si ens hi esforcem poden “millorar” no només empeny algunes dones a operar-se, sinó que també abona el terreny als trastorns alimentaris. De nou, les xifres canten: el 90% dels afectats per trastorns alimentaris són noies en plena pubertat, quan les noies entren en el mercat de la carn i són valorades sense pietat segons la talla de pantalons i sostenidors. El missatge és que no tindràs mai la cintura prou estreta ni els pits prou grossos.

    Tot i que la pressió és la mateixa per a totes, no totes tenim problemes amb el menjar o ens operem. N’hi ha que compten amb una xarxa de suport familiar o d’amistats que ajuden a fomentar una autoestima més sana, n’hi ha que són més fortes, n’hi ha que tenen més eines per suportar-la. Però per això hem de riure’ns de les que cauen al parany de voler ser com se’ls demana que siguin?

    I encara hi ha una idea més inquietant: el que ens molesta del cas d’Uma Thurman és que una dona que consideràvem atractiva s’operi i deixi de semblar-nos-ho. Si fos lletja acceptaríem que s’operés? Si no es notés que s’ha operat, ens semblaria bé que es mutilés la cara i es fes desaparèixer les arrugues? Ens semblaria “natural” una Uma Thuman de més de quaranta anys amb la cara (i el cos) de quan en tenia vint? Per què ens costa tant mirar-nos els uns als altres i acceptar que sí, que vivim, i que se’ns nota a la cara? Que la majoria no som súpermodels ni ens cal ser-ho? Que el nostre cos és perfectament perfecte perquè ens permet estar vius? Que el nas és fantàstic si ens deixa respirar, que els pits són esplèndids si ens donen plaer o ens serveixen per alletar els fills, que el cul és ideal si hi podem seure ben còmodes?

     

    D 25a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet

  • D 24a sessió

    Ahir en Jaume ens va ensenyar com podem jugar a encadenar paraules i síl·labes.

    A continuació, hem seguit amb l’exercici i la reflexió de l’article d’opinió de Jesús Rodríguez, per parelles, amb les quatre preguntes de dijous passat.

    1.- Per què volem parlar del tema?

    2.- Quina opinió en tenim?

    3.- Per què?

    4.- Amb què voleu que es quedi el lector?

    Posteriorment en Jaume ens ha proposat contestar les preguntes amb arguments a favor i en contra i afegir-hi finalment marcadors d’oposició.

    1.- (Tot i que o Malgrat tot,) Les autoritats no volen reconèixer els errors //, en canvi ,// el cas té dues sentències ratificades.

    2.-L’anàlisi és parcial //, no obstant això // la jutgessa no va donar opció a altres vies d’investigació.

    3.- Els polítics van actuar segons els protocols per vetllar per la seguretat ciutadana //, amb tot // l’actuació va ser tan ràpida que es van eliminar proves.

    4.- El poder judicial és independent // , altrament o no obstant això // s’hauria pogut fer una investigació interna del cas.

    Finalment vàrem repassar els tipus d’arguments: d’autoritat, d’analogia, d’exemples, de causa i efecte i deducció.

    D 24a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet

  • D 23a sessió

    Primerament, abans de començar amb la classe de dijous passat, vam llegir l’acta del dia anterior, explicant  als companys/es que no van poder venir allò que havíem fet amb la Isabel (la noia en pràctiques). Tot seguit vàrem parlar i pactar els nous encarregats.

     

    Una vegada acabada la revisió de l’acta del dia passat, en Jaume  va començar la classe demanant-nos que penséssim els trets característics d’un article d’opinió —sempre tenint present l’article de Ciutat morta. I, quan ja els tinguéssim a punt, els comparéssim amb el company/a del costat. Una vegada ja estava comparat, va esmentar, que ens ajuntéssim per parelles en grups de quatre membres. D’aquesta manera va ser més fàcil per poder-ho posar en comú, mentre que en Jaume anava apuntant a la pissarra el més important.

     

    Després, quan ja teníem clar com s’havia d’escriure un article d’opinió, en Jaume ens va proposar fer-ne un i tenint com a referent l’article  de Jesús Rodríguez. Ho havies de raonar des del punt de vista segons el grup que cadascú va escollir amb anterioritat: policies, juristes, polítics o periodistes. Podies estar tant a favor o en contra, sempre i quan el raonament sigui el més justificat possible.

    A partir d’aquí, vam tornar a llegir l’article referent, de manera individual. Quan tothom ho havia acabat de llegir, vam començar a debatre sobre el cas que mostra l’article.

    D 23a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet

  • D 22a sessió

    Foto del Kike

    Ahir la sessió va anar a càrrec de la Isabel com a pràctica del postgrau. Es va encarregar d’introduir el patró  argumentatiu que desenvoluparem amb l’article d’opinió.

    Primer, ens va proposar de llegir un text de Quim Monzó. Ens va demanar que el tituléssim i que en reconeguéssim la tesi. També ens va fer adonar del recurs emprat per al to: la ironia.

    Després, per parelles, vam haver d’omplir els buits d’uns fragments triant el connector més adequat. Tot seguit, va formar grups de tres persones. Havíem de classificar els connectors segons la funció que tenia cada grup. Finalment, en grups creuats, cadascú va anomenar quina funció tenia i quins enllaços havia triat.

    Una experiència força interessant la de ser alumne per un dia.

    D 21a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet

  • Ja som al Facebook

    logo-facebook-pequeno4Bon dia,

    Estem d’estrena. 🙂 El CNL Eramprunyà ja té pàgina de Facebook. Si voleu estar informats de l’actualitat del Servei Local de Català de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi, podeu seguir-nos fent “m’agrada” en aquest enllaç: pàgina Facebook CNL Eramprunyà

    Share

    Article complet

  • D 21a sessió

    Extreta d’http://cdn.morguefile.com/imageData/public/files/p/Prawny/05/l/13994844129b5al.jpg

    Dijous passat, vam començar, com és habitual, llegint l’acta de la classe anterior i a continuació vam corregir l’exercici 3 de l’Àrea 2.

    Després, cada grup va llegir la nota de premsa que havíem preparat la classe anterior. Hi havia quatre grups diferents: grup judicial, grup de periodistes, grup de polítics i grup de policies.

    Cada nota de premsa havia de contestar clarament aquestes preguntes:

    Un cop llegides les notes de premsa, ens vam distribuirt en nous grup, de tal forma que a cada grup hi hagués un representant de cadascun dels grups anteriors. La finalitat d’aquesta nova distribució va ser que cada membre del grup hauria de fer un parlament breu explicant la notícia que havia elaborat anteriorment. Posteriorment, en Jaume ens va entregar un full per avaluar els nostres companys.

    Tot seguit, en Jaume va posar a la pissarra unes frases amb algunes de les “pífies” més comeses als mitjans de comunicació.

    1.-En la que s’ha intervingut. En què/En la qual

    2. Degut a aquesta tipologia. A causa de

    3.- Agrair-los la vostra assistència. Vull agrair-vos l’assistència. L’infinitiu necessita una forma verbal que l’acompanyi. El possessiu no és necessari.

    4.- Lo que pensem. Allò que/El que

    5.-El nostre disgust a que. El Complement directe no porta preposició. Davant de “que” no posem preposició.

    6.- Estan finançats per entitats privades. Són finançats

    7.- El cas 4F. El cas 4 EFA

    8.- Financiar Finançar

    Finalment, en Jaume ens va repartir un altre full amb un exercici de gramàtica en què havíem d’omplir una graella i explicar la justificació del perquè la frase era correcta o incorrecta.

    L’objectiu d’aquest exercici va ser prendre consciència de la correcta utilització dels diferents enllaços.

    Exemples

    A nivell de l’expressió a nivell (de) tan sols és correcta per parlar de coses en què s’estableixen nivells o graus: a nivell del mar, nivell de vida, estudis de nivell superior, etc. És incorrecta quan s’utilitza amb altres significats i cal canviar-la per expressions com ara, en l’àmbit de, en el terreny de, en el camp de…

    A nivell econòmic… En l’àmbit econòmic…

    Quant a és correcta si la podem substituir per: pel que fa a, en relació a…

    En quant no és correcta

    Arran de és correcta.

    Arrel de no és correcta

    Degut a, és correcta si es tracta del participi del verb deure i si podem canviar la forma verbal a deguda, deguts, o degudes. No és correcta amb el sentit de “a causa de”.

    D 21a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet

  • D 20a sessió

    A la darrera sessió , vam començar la classe i vam corregir l’exercici 2 de l’Àrea 2 . En aquest exercici s’havia de completar cadascuna de les frases omplint el buit amb una paraula de les tres que teníem com a resposta . De les tres possibles respostes, n’ hi hava dues que eren correctes i una que era la incorrecta .
    Després, en Jaume ens va dibuixar a la pissarra un símbol/senyal que consistia en una X gran a sobre d’una línia i ens va preguntar què podia significar aquest símbol . Finalmen, entre tots, vam deduir que el símbol volia dir que , encara que en el nostre grup hi havia diverses opinions sobre el tema de Ciutat morta , entre tots podem opinar i parlar del tema amb educació, sense barallar-nos i respectant l’altra part.
    A continuació, en Jaume ens va repartir una notícia d’un article del diari ” El Periódico” sobre l’ocupació de l’antic Palau del Cinema a Via Laietana i en què van projectar el documental Ciutat morta. Després ens vam col•locar per parelles i havíem de dir si aquesta notícia contenia la resposta a les preguntes obligatòries que ha de tenir una notícia. Aquestes preguntes són:
    – QUI
    – QUÈ
    – ON
    – QUAN
    – COM
    -PER QUÈ
    Posteriorment, ens vam agrupar en els mateixos grups de la sessió anterior, és a dir , en els grups de policies , juristes, polítics i periodistes. En Jaume ens va demanar que cada grup escrivís una notícia sobre un tema i en la qual es pogués donar resposta a les preguntes abans esmentades . Per fer la notícia havíem de seguir l’estructura que ha de tenir una notícia. Aquesta estructura és :
    – CAPÇALERA
    – TITULAR
    – SUBTÍTOL/ENTRADA
    – NOTICIA
    – DESENVOLUPAMENT
    El més important és que la capçalera, titular, subtítol/entrada i notícia generalment responen a les preguntes de qui, què, on, quan. I en el desenvolupament es respon generalment al com i al perquè.
    Cada grup va fer la notícia, però no va donar temps  que cada grup pogués exposar-la a la resta de la classe.

    D 20a sessió by Slidely Slideshow

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share