C2 42a sessió
Jaume, ens trobaràs a faltar?
Això ja s’acaba! Arribats a aquest punt del curs, sembla ser que els ànims estan a flor de pell. El pobre professor intenta posar ordre des de primera hora, però, tal i com va dir un dia, som el grup dels repel·lents i això sempre es veu a l’hora de repassar actes anteriors. Per poder començar, en Jaume barreja els diferents grups de funcionaris i altres alumnes, una manera per intentar fer parella amb altres formes de pensar. Així es perd la vergonya! Tot i que, a aquestes altures, ja l’hem perdut…
A poques setmanes de presentar el temible TED talks i l’examen escrit, a tots ens sorgeixen preguntes, dubtes, … ens atabalem i, com és habitual, també el pobre professor. Què és el més efectiu per poder rebaixar el nivell d’estrès? Un joc! Tots drets i a formar dos files, ens hem de treure jaquetes, cinturons, sabates i a estirar els braços tant com puguem per fer la línia més llarga possible.
També toca fer una mica de teoria. Avui toca treballar el lèxic; sort que ja hem deixat endarrere el fantasma dels pronoms febles. Juguem per fer-ho de forma interactiva. Ens dividim en dos grups —vermells contra blaus, “Trump” contra vermells. Ara ja coneixem més paraules i segur que no les oblidarem.
Codi secret d’Aurora Bertrana
Per finalitzar, pactem democràticament el que haurem de fer la propera classe, tots els alumnes hi participen. Al llarg d’aquest any hem assolit moltes de les fites plantejades gràcies a aquest mètode i sense adonar-nos-en. Què farem a l’acabar i aprovar? En Jaume ens trobarà a faltar?
