La Coral de Ciutat Vella, Ciutat Vella M’encanta, continua trobant-se de manera virtual per cantar i practicar la llengua catalana.
Si t’agrada cantar i vols aprendre cançons en català, apunta’t a la Coral de Ciutat Vella i t’ho passaràs molt bé! La Coral està dirigida per la professional de l’Escola de Múisca JPC, Cristina Colomer.
Per a més informació, podeu enviar un missatge a l’adreça: cvella@cpnl.cat
El CNL de Barcelona participarà un any més en el DAU Barcelona, que se celebrarà els dies 14 i 15 de novembre en format virtual. En aquesta edició del DAU Barcelona, el CNL de Barcelona organitzarà tres jocs de llengua a través d’Instagram. Per participar-hi caldrà connectar-se als directes que es faran a través del compte del CNL de Barcelona (@cnlbarcelona). Es sortejaran lots de jocs entre les persones que hi concursin patrocinats per GDM Games, Zombi Paella, Haba, Cucafera Games, Devir, Lúdilo i Tió Sam.
Al setembre s’obre la matrícula per als nous cursos de català els dies que teniu a continuació:
Els cursos seran de nivells inicial, bàsic i elemental:
En les següents modalitats:
Des del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona volem donar un cop de mà al comerç de la ciutat per facilitar la tasca de retolació. Us deixem les fitxes que hem preparat i no dubteu a contactar amb nosaltres si necessiteu un cop de mà!
Des del CNL de Barcelona, us animem a sumar-vos i participar en el concurs de declaracions d’amor #enamoram2020 amb motiu de la celebració de “Sant Jordi d’estiu”.
Per participar-hi, només heu de:
🌹 Compartir una publicació que contingui una declaració d’amor a les xarxes socials (Instagram, Twitter o Facebook).
🌹 Etiquetar-la: #enamoram2020.
🌹 Presentar-la entre el 20 i el 26 de juliol, en qualsevol d’aquests formats: escrit, vídeo o àudio (i amb suport d’imatge)
🌹 Les creacions hauran de tenir una llargadamàxima de 120 caràcters o 60 segons de durada.
Entre tots els participants, se seleccionaran les millors declaracions d’amor, segons criteris literaris, estètics i creatius. El dia 29 de juliols’anunciaran els guanyadors de les tres categories següents:
📚 Declaració més original
📚 Declaració més divertida
📚 Declaració més emotiva
Us animem molt a participar-hi, i a omplir les xarxes d’amor i llengua!
Aquest projecte del Centre de Normalització Lingüística, delegació de Ciutat Vella i de l’Escola de Músics JPC no ha defallit.
Sí companys!! Gràcies a l’esforç i a l’incansable determini de la directora de la coral, Cristina Colomer, hem continuat tots aquests mesos de confinament cantant en línia, els divendres, a les 17 h de la tarda. L’activitat, l’hem compartit amb un altre grup coral Monday Monday de l’Escola de Músics JPC. Simbiosi de corals que anomenem Trencacors.
Durant aquest mesos de confinament hem estat preparant la cançó “Ain’t no mountains high enough” en versió catalana que finalment la Cristina ha aconseguit, amb moltes hores de dedicació, de publicar a You Tube. N’estem molt orgullosos!
Ha estat una experiència molt enriquidora i ha cohesionat molt el grup.
Volem animar a tothom que vulgui aprendre català tot cantant a participar en activitats tan engrescadores com aquesta. Apunteu-vos-hi!
Truqueu o poseu-vos en contacte amb la delegació de Ciutat Vella del CNL de Barcelona, tel. 934127224 o cvella@cpnl.cat per deixar les vostres dades de manera que puguem posar-nos en contacte amb vosaltres a partir del mes de setembre.
En aquest enllaç podeu veure l’actuació de final de curs: https://www.youtube.com/watch?v=HvB68Y1mjSI
D’acord amb les instruccions que estableix el Govern davant de la pandèmia del Coronavirus Covid-19, des del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) estem treballant per adoptar les mesures oportunes per tal de minimitzar els efectes sobre la salut dels nostres treballadors i usuaris. Per aquest motiu, s’ha decidit cancel·lar totes les activitats presencials del CPNL, tant les formatives com les que es fan fora de l’aula.
Aquestes mesures s’inicien a partir d’avui dijous 12 de març i, en principi, durant un termini de 15 dies.
Treballem perquè la incidència sobre els usuaris sigui la mínima i es prendran totes les mesures que tinguem a l’abast per poder reprendre l’activitat, tant la formativa com la resta, tan aviat com la situació ho permeti.
Es podrà seguir tota la informació actualitzada des del web del CPNL (cpnl.cat), els webs dels centres de normalització lingüística i les xarxes socials. Estigueu-ne pendents per obtenir les dates del reinici de l’activitat.
Sabeu qui són la Hiromi Kawakami, Alejandra Pizarnik, Najat El Hachmi, l’Etty Hillesum, la Cora Corina, la Sasha Temerte, la Sofia Imber..?
Veniu a fer un tast de la seva obra a partir dels textos que ens han transcrit alumnes en uns retalls de color morat a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura.
El color morat és el color representatiu del Dia de la Dona, i el que adopten les dones o els edificis com a signe de la reivindicació. Va ser el color que el 1908 utilitzaven les sufragistes angleses. Els 60 i els 70 les dones socialistes van escollir aquest color com a símbol de la lluita feminista i posteriorment se’l va associar a la jornada que se celebra cada 8 de març amb motiu del Dia Internacional de la Dona. I és per aquest motiu que hem omplert l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura de color morat amb citacions de dones escriptores d’arreu del món.
Què és per a vosaltres la llengua materna?
Ànima, pertinença, cor, riquesa, profunditat de pensament, records, família, amor, arrels, llibertat, germanor, arrelament, cultura, una manera d’entendre el món, agraïment, imaginació, refugi, amistat…
Aquestes són algunes de les mostres que hem anat recollint al llarg d’aquesta setmana, en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna amb l’objectiu de promoure el multilingüisme, la diversitat cultural i ressaltar la importància de les llengües transmeses de mares a fills, les llengües maternes, com a patrimoni cultural, identitari i d’integració social.
No us perdeu aquests significats tan plens de sentit, emoció i originalitat que tindrem exposats a l’Espai Avinyó – Llengua i Cultura fins a finals de mes.
Poder-hi assaborir delícies culinàries és un al·licient més per visitar aquest establiment emblemàtic carregat d’història. I això és el que fan molts alumnes dels cursos de català de Ciutat Vella, entrar-hi i descobrir una botiga centenària carregada d’encant. També hi van a parar sovint parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua, que saben que hi seran atesos en català.
Parlem amb en Raimon, el quart Quera dedicat a tirar endavant aquest negoci, que ens n’explica la història i ens parla de la seva col·laboració amb la Delegació de Ciutat Vella del CNL de Barcelona.
Ens pots explicar una mica d’història de l’establiment i aquest pas de Llibreria Quera a Espai Quera?
El meu besavi, en Josep, era escriptor de teatre i ja de molt jove editava revistes i el seu germà Fidel igual. En aquella època tenia molts col·laboradors, havia treballat amb gent com Santiago Rusiñol, i va arribar el moment que feia tanta edició que necessitava un espai on divulgar aquests coneixements directament i va decidir obrir la botiga.
El besavi també treballava amb els ferrocarrils i, mentre es desplaçava, anava divulgant les obres de teatre arreu i això va fer que conegués molt la geografia del país. I el seu fill, el meu avi, en Joan Quera, es va enamorar de la muntanya, i per això la llibreria va canviar de temàtica, del teatre a la muntanya.
Després del Joan va seguir la seva filla única, la Roser Quera, la meva mare, i va enganxar una època en què, si al 1940 sortien 50 novetats de llibres de muntanya durant tot un any, a l’època de la mare ja n’eren unes 500. Si la mare no hagués estat una persona molt organitzada que amb quatre fills i en un pis petit de Barcelona ho tenia tot molt estructurat i organitzat, no hauria tirat endavant la botiga, i tota aquesta allau de novetats l’hauria ofegat.
Jo soc un quart fill, els altres germans no van tenir interès a seguir el negoci, i en canvi a mi la relació personal amb la gent sempre m’ha agradat. I al 1992 m’hi vaig quedar amb la mare. Al 2005 vaig agafar el relleu de la direcció de la botiga i tot anava bé fins a la crisi econòmica del 2008, a partir d’aleshores tot va ser davallada. Vaig començar a rumiar què fer, quines eren les possibilitats, i una d’elles era això, muntar un restaurant dins la llibreria aprofitant l’espai del qual no es feia ús. A partir de converses amb diverses persones, vaig acabar parlant amb el Rafa Serra, amb qui va haver-hi entesa i s’hi va engrescar. Té una gran estima amb els negocis amb personalitat i història i vam començar amb el projecte. Vam obrir el restaurant l’11 de novembre.
Com està anant?
Ve gent, està animat, molts clients que feia molt de temps que no veien perquè no han de menester cap mapa o ja no fan ús de llibres, els fa gràcia el nou negoci i aleshores venen i tornen a entrar a la Llibreria Quera, ara Espai Quera. Els fa gràcia que s’hagi allargat la vida de l’espai.
Ets del barri de tota la vida. Has viscut sempre aquí?
El pis petit de la mare era a l’Avinguda Francesc Cambó, on hi ha el mercat de Santa Caterina. És on havia viscut jo amb els meus germans i també hi vaig viure jo de solter, fins que em van triplicar el lloguer, amb la qual cosa em vaig sentir expulsat de Barcelona directament, i ara visc a Collserola.
Tu que has crescut aquí, com veus els canvis que està patint el Gòtic? Cada dia hi ha més comerços de tota la vida que tanquen, per exemple…
La ciutat ja no és la ciutat que era, la ciutat de cadascú es nodreix dels records, i els records de Barcelona per a molta gent ja no són els records que teníem, és això. I em passa el mateix, jo abans comprava joguets aquí al barri i ara ja no, ja no els puc comprar, perquè les botigues ja no hi són, i si no hi són és perquè la gent compra a altres llocs, perquè canvien els hàbits, la nostra economia i el nostre ritme de vida ens fa canviar els hàbits. Per què? Perquè no tenim tant de temps per anar a mirar botigues i aparadors o bé perquè ho trobem més fàcil i més econòmic en un altre lloc. I això no és que sigui culpa d’uns o uns siguin els dolents i altres els bons, sinó que senzillament la societat canvia. Si tot canvia, una llibreria també ha de canviar.
Però abans a les botigues hi anaven clients de tota la vida, i ara, això com es manté? Amb canvis com el que has fet tu?
Jo crec que hem d’aprendre una mica a treure’ns els conceptes establerts que hem tingut fins ara, fixa’t que avui en dia ja res és per a tota la vida. Abans et compraves mobles i eren per a tota la vida, ara no. A nivell social, el mòbil, que fa pocs anys que existeix, ens ha canviat la vida a tots nivells. Hi ha tota una indústria que plega quan hi ha canvis així, per exemple si ara ens apuntem les coses a l’agenda del mòbil, cada vegada comprem menys agendes de paper. Els meus fills no sé a què es dedicaran perquè no sé quins negocis hi haurà llavors, ara hi ha tota una indústria tecnològica del mòbil que fa quinze anys no existia. I ves a saber si potser d’aquí a uns anys potser no hi haurà cotxes particulars, sinó que demanarem un cotxe, vindrà i et portarà sol als llocs sense conductor… Hem d’estar preparats per tot.
Tens una visió molt optimista del futur. I estem perdent coses.
Sí, sí, n’estem perdent, però també n’estem guanyant. Jo no crec que sigui optimista, simplement hem d’obrir la ment. Perquè si no, jo no hauria arribat aquí i simplement hauria tancat, i no sé què estaria fent.
Com és la teva col·laboració amb la Delegació de Ciutat Vella del CNL de Barcelona?
Jo hi col·laboro amb iniciatives que es fan pel barri, de tant en tant em ve una classe, o em ve una parella lingüística a parlar en català.
Després de conèixer-te, tornen els alumnes?
Sí, hi ha algun alumne que descobreix la botiga i després et tornen a visitar, anem xerrant i evidentment sempre xerrem en català nosaltres.
El fet de col·laborar amb el CNL de Barcelona t’ha fet canviar de punt de vista en aquest sentit o abans ja parlaves sempre en català?
Va arribar un moment fa molt de temps que ja vaig fer aquesta reflexió sobre això de canviar de llengua. El meu idioma és el català, és molt maco que la gent sàpiga que aquí es parla català i si no m’entenen que m’ho diguin i llavors ja mirarem d’entendre’ns. Vaig fer el canvi de xip i ja està. Però també m’agrada molt parlar en castellà, perquè vull, perquè totes les llengües que sabem s’han de practicar i nodrir.