A partir d’aquesta setmana i fins a final de curs, us proposem un petit repte lingüístic setmanal. Sobretot perquè feu anar el magí quan aneu amb metro i ja estigueu cansats de mirar tiktoks, o per a quan, simplement, vulgueu aprendre alguna curiositat sobre la llengua catalana. La resposta, això sí, l’haureu de demanar al vostre professor o professora o buscar-la a l’Optimot!
Que tingueu una bona festa de…!
Sortir a comprar al mercat pot ser una de les activitats quotidianes i pot ser també una manera de descobrir el barri.
A les imatges podem veure un grup d’alumnes fent una activitat guiada al Mercat de Santa Caterina que alhora els va permetre endinsar-se al barri del Born i la Ribera i reforçar els aprenentatges fets a l’aula.
Així és com els alumnes poden anar més enllà del que veuen a l’aula i posar-ho en pràctica en un context real i alhora segur amb l’acompanyament de la professora.
Sens dubte, la pràctica de la llengua en situacions reals i amb la seguretat de les orientacions de la professora constitueixen una part fonamental del procés d’aprenentatge del nostre alumnat.
Us imagineu aprendre mentre jugueu? Els neurocientífics insisiteixen a subratllar el potencial del joc en el procés d’aprenentatge.
Una mostra la trobem a les sessions de jocs a l’aula amb els grups de nivell inicial que representen una oportunitat perquè l’alumnat reforci el vocabulari après d’una manera lúdica i amena.
El joc és present al CPNL a les aules i també al carrer amb la campanya Tot joc, que difon el joc i la joguina en català mitjançant la col·laboració dels establiments adherits a la campanya.
Fa temps que la gent es pregunta com podem fer servir la llengua per convertir-la en una eina més d’inclusió. I n’hi ha que volen saber quines eines tenim al nostre abast que ens permetin parlar i escriure d’una manera respectuosa amb qui ens envolta.
Com en tantes altres qüestions, existeix un debat viu al voltant del llenguatge inclusiu que enfronta, d’una banda, les propostes més formals i normatives (amb poc marge per a gaires revolucions, però amb unes solucions prou consolidades ara mateix) i, de l’altra, les iniciatives més agosarades i trencadores que aporten neopronoms o qüestions gramaticals innovadores.
Si voleu repassar les fórmules proposades per la normativa i les que, tot i no ser normatives, ja funcionen en alguns àmbits; si voleu accedir a les fonts i guies concretes on podreu trobar exemples, arguments i limitacions; en definitiva, si voleu saber-ne més, podeu llegir el nostre tastet El llenguatge inclusiu dins de la pestanya Tastets de llengua.
Tot just hem començat les classes del curs 23-24 i ja hem anat a explorar el barri i l’entorn.
Una setmana abans que comencin les Festes de la Mercè, els alumnes han pogut visitar la mostra especial d’un centenar de gegants, gegantons i gegantets dels barris de la ciutat exposats al Pati Manning amb l’acompanyament de la professora Lali Panyella, que els ha orientat per gaudir i apreciar el patrimoni valuós i tot sovint imperceptible que representen els gegants.
A més, els alumnes han tingut l’oportunitat de fer una primera pràctica lingüística amb els integrants de la Coordinadora Gegantera de Gràcia, curadors de l’exposició, amb els quals han tingut un intercanvi molt interessant i enriquidor.
Aquesta és una mostra més del centenar d’activitats emmarcades en el programa de Coneixement de l’entorn que proporcionen una experiència única d’aprenentatge.
Grup d’alumnes amb el professor Carles Jordà
El final de curs representa un moment de gaudi i celebració tant per als alumnes com per als professors. A més, pot ser un espai de revisió i de reorientació que serveixi per prendre perspectiva del punt d’on es partia abans de començar i del punt en acabar. També pot ser un moment per a revisar si s’han acomplert els objectius proposats. I pot ser una bona ocasió per recordar i compartir vivències: al llarg d’un curs no només aprenem vocabulari, estructures o pronunciació, entre d’altres, sinó que també iniciem el procés d’aprendre a relacionar-nos en català mentre fem activitats diverses que ens ajuden a familiaritzar-nos amb l’entorn i la cultura.
Tanmateix el final de curs no és un final sinó una fita en el camí de l’aprenentatge, que es pot seguir enriquint i forjant de diferents maneres en funció de les necessitats de cada moment. De fet, si revisem la definició de fita, segons el DIEC encaixa amb l’accepció de “senyal (…) que assenyala el límit (…)” i també “senyal que indica la distància (…) entre aquell punt i el punt inicial” i també recull l’accepció d’objectiu “hem acomplert dues de les fites que ens vam proposar” així com també “esdeveniment assenyalat en un procés”.
Després d’un curs en pot venir un altre o no, segons la disponibilitat de cadascú. També poden arribar altres oportunitats d’aprenentatge a través del Voluntariat per la Llengua, el Club de lectura o activitats diverses.
L’estiu pot ser un moment per agafar forces abans de continuar al setembre o pot ser l’ocasió per avançar aprofitant els cursos intensius d’estiu que es fan durant els mesos de juliol i agost.
Des d’aquí aprofitem per felicitar tant els alumnes com els professors per aquest primer tram plegats i aquesta nova fita.
L’aprenentatge de la llengua es potencia quan invoquem tots els sentits, i això és el que aquest grup d’alumnes va fer gràcies a l’acompanyament de Diana Castell, propietària d’aquest establiment emblemàtic i històric ubicat al barri del Gòtic (c. Dagueria, 16).
La degustació de formatges va estar amanida per les explicacions de Diana Castell, que va presentar i seleccionar amb molta cura sis varietats de formatges amb l’acompanyament d’una mermelada d’albergínia.
Els participants van poder intercanviar, experimentar i descobrir part de l’univers de Casa Carot, que va molt més enllà del formatge: territori, benestar animal, gestió forestal…
Casa Carot és un projecte únic a Barcelona: és l’única formatgeria que té només formatges produïts a Catalunya i d’acord amb la normativa de benestar animal.
La Noemí va compartir que va viatjar durant un any per les granges del territori català per seleccionar els formatges que provinguessin d’explotacions extensives.
La degustació, que va representar un petit viatge arreu del país a través de la composició dels diferents formatges, va acabar amb una postal de record de Casa Carot amb aquest fragment del poema “No Plou” d’Enric Casasses:
[…]
l’amor és ritual,
el ritual és vida,
la vida anar tirant,
l’amor és pa amb formatge,
el pa amb formatge és vida,
la vida anar paint
[…]
Casa Carot forma part de la xarxa d’establiments col·laboradors amb el programa Voluntariat per la Llengua.
Casa Carot neix el 2021 amb la voluntat de contribuir al barri del Gòtic recuperant un establiment que antigament havia estat una fàbrica de mantegues Fábrica de mantequillas Joan Carot, de qui pren el cognom per donar-hi una continuïtat espaitemporal.