Llegir amb l’estómac
Un cop de puny a l’estómac. Així van definir els participants en el Club de lectura del Vapor Vell l’obra d’Anna Punsoda, Els llits dels altres. Novel·la incòmoda, escatològica, anguniosa i depriment de lectura totalment recomanable. Punsoda ens parla de l’anorèxia, la bulímia, l’esquinçament humà i l’angoixa vital, ingredients letals per a estómacs delicats. L’autora s’ha documentat prou bé per presentar-nos els fets amb la cruesa pròpia de la cremor d’estómac, ens regira els budells i ens fa un nus a la gola. Quan el cervell no funciona, l’estómac rumia per nosaltres. El mes que ve, 19 d’abril a les 11 h, el Club de lectura del Vapor Vell rebrà la visita de l’Elena Gavarró per comentar Sota terra. L’acte serà obert al públic.
Satisfacció general al Club de lectura del Vapor Vell en la trobada per comentar Els secrets del Bosc Vell, de Dino Buzzati. Els participants van anar desembrossant la pinassa de l’obra fins descobrir-ne el detall del sotabosc. El món fantàstic de Buzzati va fer-se real durant la trobada, en què cada assistent hi trobava el perquè i el com dels animals xerraires i dels vents bufadors. El secret del Bosc Vell se’ns va revelar en tota la seva magnitud. Un cant a la naturalesa i a la vida que el visionari autor italià ens descobreix amb poesia i generositat. El mes que ve passarem pàgina amb Com s’esbrava la mala llet, d’Antònia Carré-Pons, la bellesa de la vellesa.
La lectura d’Ostatges, de Nina Bouraoui ha despertat passions majoritàriament. Es tracta d’un llibre punyent que ha provocat anàlisis psicològiques diverses però totes colpidores. L’obra d’autoficció està escrita de manera commovedora, amb els punts imprescindibles d’intriga per acabar en el despullament del personatge, que és també un despullament d’emocions. La protagonista és ostatge dels seus records com tots nosaltres, però la seva experiència és tan profunda que ens la plantifica en una confessió com un cop de puny. Passat Nadal ens retrobarem al Club amb un llibre molt diferent, El secret del Bosc Vell, de Dino Buzzati. De la realitat més crua a la faula més imaginativa. A la vida n’hi ha de tots colors.
L’obra d’Isabel-Clara Simó, La sarbatana, ha obert una caixa de Pandora al Club de lectura del Vapor Vell. Les crítiques inicials a una obra aparentment insubstancial s’han anat embolicant fins a convertir-se en una teranyina psicològica indesxifrable. Tot i que alguns participants consideren que La sarbatana és una obra menor de l’enyorada autora d’Alcoi, altres participants li han tret un suc insondable tant des del punt de vista formal com argumental. Cada personatge ha passat per l’adreçador dels lectors i cap personatges no ha resultat ser tan innocent com semblava. Potser no és una de les millors obres d’Isabel-Clara Simó i potser, volgudament, va voler fer una caricatura esperpèntica per atabalar-nos amb qüestions inversemblants i poc creïbles, però l’obra té molta més profunditat del que apunta en un principi. Això se sap quan hi ha lectors entossudits a treure aigua clara de les pedres o del mar. Els del Club de lectura del Vapor Vell saben llegir entre onades.
Cloenda de luxe al Club de lectura del Vapor Vell de Sants. Por d’Stefan Zweig és un llibre lleuger de pàgines i superlatiu en profunditat, que ha donat per analitzar fil per randa cadascuna de les emocions que transmet del cap a l’estómac. Por és la història d’una dominació que, malgrat que l’escenari no sigui l’actual, és perfectament aplicable a les pors d’avui en dia, nostres i dels nostres semblants. Zweig és un mestre del relat que sap teixir una obra fosca, intrigant i enigmàtica per transportar-nos a la complexitat de l’ésser humà davant d’escenaris inquietants que alteren la nostra fragilitat. Una obra mestra d’un gran mestre del relat curt i la reflexió profunda. 
La trobada d’avui amb Màrius Serra, a la biblioteca del Vapor Vell, ha estat el punt de partida de les activitats previstes a la delegació de Sants-Montjuïc i les Corts amb motiu de la diada de Sant Jordi.
Unanimitat per primer cop al Club de lectura del Vapor Vell. La teranyina de Jaume Cabré ha estat objecte de tots els elogis imaginables i més. Una història amb cara i ulls, amb ets i uts i, sobretot, amb el mestratge d’un escriptor que domina el tinter. Tanta unanimitat entre els participants del Club ha donat poc joc. Cap discussió, cap discrepància, cap trifulga. Tots ens hem enganxat de quatre grapes a la teranyina de Cabré i hem estat devorats per les seves pàgines. La bona literatura deu ser això. El mes que ve comentarem Quiet amb el seu autor, Màrius Serra, que assistirà a la trobada del Club en una sessió de portes obertes per anunciar l’arribada de Sant Jordi.
Joan Perucho ens regala amb Els homes invisibles un collaret de perles de gust exquisit, bocatto di cardinale per als participants en el Club de lectura del Vapor Vell. Fins i tot els lectors partidaris de la novel·la més pesant van reconèixer que l’obra de Perucho és un brodat de randes equiparable a qualsevol espessor novel·lesc. La poca tendència a la prosa poètica feia arriscada la lectura i comprensió del text però l’elegància de Perucho supera tots els reptes. L’autor, en el seu cosmos, ens provoca amb pinzellades quotidianes que deriven en pura transcendència. La confirmació més palesa que al pot petit hi ha la bona confitura. El mes que ve, per compensar, comentarem una teranyina dita La teranyina, de Jaume Cabré.
